EL SECRET

És que jo soc molt sensible. Vaig dir,  mig de broma en una conversa amb uns amics  i el tema va anar a més, varem parlar sobre l'estudi de les persones altament sensibles, però arran d'algun comentari negatiu com el de ser una moda més, el tema em va quedar aparcat fins que va aparèixer un dia la Minerva, i en  una de les últimes xerrades amb la Minerva va fer honor de la seva Deessa que porta dins, la saviesa, sobre la qüestió de les PAS, va dir rotundament -però si tu tens tots els números de ser un PAS, de fet ets un PAS, encara no has descobert? La Dra. Elaine Aron, que va ser la doctora que va fer aquest descobriment visualitzar vídeos i xerrades sobre els PAS, no coneixia aquest estudi,  d'acord amb la psicòloga Elaine Aron, aproximadament el 15%  - 20 % de la població  podria classificar-se com a altament sensible; és a dir, són afectats i reaccionen amb més força a diversos estímuls que la majoria de les persones. Tot i que el terme "sensibilita...

Les tempestes es viuen d'una altra manera. Amb els anys, l'ansietat per arribar a tot arreu es transforma en l'art de triar què mereix realment la nostra energia. Madurar significa abraçar les nostres virtuts i acceptar els nostres defectes, alliberant-nos de la necessitat de complaure constantment als altres. El passat serveix d'aprenentatge i el futur és un horitzó motivador, però la veritable pau es troba en viure plenament l'ara.La maduresa no és una arribada, sinó un procés continu de poda emocional. Ens desprenem del que ens pesa i floreix allò que és autèntic. Cada arruga és una línia de vida, un mapa de les nostres batalles i alegries, que ens recorda que envellir és un privilegi que ens permet assaborir l'existència amb molta més profunditat. Marta Texidó Fotografia: Dibuix Montserrat Colom

Algunes persones miren el món i diuen: Per què? Altres miren al món i diuen: Per què no? -George Bernard Shaw-

Estimados lectores: Después de algún tiempo en recuperación debido a la última cirugía de corazón abierto por la que atravesé en Julio 11 de 2011 en el Centro Médico de Occidente de la ciudad de Guadalajara Jal, he decidido retomar mis colaboraciones a este importante medio de comunicación que es The Secret la revista. A todas las personas que de alguna forma me hicieron llegar sus oraciones y buenos deseos muchas gracias créanme que en esos días y momentos siempre son especialmente bien recibidas. Permítanme relatarles mi experiencia en este nuevo enfrentamiento con la muerte con toda su crudeza con toda su realidad, más allá de los dolores propios de la enfermedad cardiaca que sientes como tu pecho es oprimido con tal fuerza que pareciera que te va a explotar y que solo es soportable con la constante administración de morfina, más allá de la angustia propia y de tus seres queridos cuando las esperanzas de sobrevivir a la intervención quirúrgica eran tan escasas solo un 30% y que...

L'ikebana (生け花 o いけばな), també conegut com a kadō (華道, "el camí de les flors"), és l'art japonès de l'arranjament floral, una pràctica meditativa mil·lenària que busca l'harmonia entre la naturalesa i l'ésser humà. A diferència dels rams occidentals, que destaquen per la simetria i la quantitat de flors, l'ikebana prioritza la línia, l'asimetria, l'espai buit i l'ús de branques, fulles i tiges en equilibri. Principis fonamentals: L'art de l'ikebana es basa en una estructura espiritual i visual molt definida:La tríada còsmica: La majoria d'arranjaments tradicionals es construeixen sobre tres eixos principals que representen el cel (shin), l'ésser humà (soe) i la terra (hikae).L'asimetria i l'espai buit: Es valora la bellesa de la línia imperfecta i l'espai que envolta les flors, reflectint el concepte estètic del wabi-sabi (trobar la bellesa en la imperfecció).Estacionalitat: S'utilitzen elements ...

“El temps t’ensenya  a conviure amb uns i a sobreviure sense els altres”.

Fotografía: Pintura Francesc Blanchart

Fotografía: Pintura Marta Texidó

La saviesa ens ensenya que tot el que ens va succeint té un profund significat, moltes vegades no entenem exactament el perquè de les coses, però solament per ignorància pensarem que la vida funciona per casualitats.El que veiem avui no és per casualitat, sinó que és el resultat de què hem pensat, dit i recreat en el passat.  Construïm el nostre particular "poder de l'ara". Pensem tots junts en la pau, no hi ha res més potent que la força de molt pensant el mateix, pau en el present, pau per a cada dia. El rellotge ens marca totes les hores del dia que volem omplir a costa de no sentir-nos sols, i invertim molt temps davant del televisor, de vegades sense veure res.  Oblidem-nos cada dia una estona del rellotge i connectem-nos amb la nostra brúixola interior, i meditem si estem en el camí que ens dirigeix al nostre destí.Invertim el nostre temps lliure a ajudar als altres, donar és rebre, i no hi ha res que ens aporti més a la vida que donar a la nostra família, als nostr...

  Una hora i mitja tots els dilluns per divertir-me i aprendre amb tu, amb vosaltres. Un lloc màgic i ple d ´ energia serena on ser jo mateixa. Recolliment, meditació, silenci, cants, balls, crits, danses amb les ombres,  comunió  amb l’espai i amb els altres. Ahir el dofí es va canviar per un lloro i la representació va deixar la porta oberta al desig de llibertat, d’una vida sense gàbies i sense zoològics. I moltes coses més que hem comprès. Saps Samu , en l’únic lloc on no faig teatre és a les teves classes. Marta Texidó Fotografia: Pintura Marta Texidó

Primavera del 1938. Una jove auxiliar de la biblioteca popular de Canet de Mar viatja per primera vegada al front en el bibliobús, una biblioteca ambulant creada per portar llibres als combatents de l’Exèrcit de l’Est de la República i als ferits que es recuperaven en els hospitals de la rereguarda. El bibliobús va recórrer Catalunya de punta a punta, de la costa al Pirineu i sempre condicionat pels bombardeigs i els moviments de les tropes. Aquesta és l’aventura de l’Aurora Díaz-Plaja i també la de les seves companyes bibliotecàries, noies valentes de vint i pocs anys, compromeses amb el seu temps i la seva gent, per a qui la vocació professional estava per damunt dels perills de la guerra. En el temps del bibliobús germinarà la llavor de l’Aurora Díaz-Plaja, que esdevindrà després una pionera i referent inqüestionable del foment i la divulgació de la literatura infantil del nostre país.

Josep Miracle i Collmalivern (Calella, 18 de juliol de 1959) és poeta. L'any 1994 va ser proclamat Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Muntanya de l'Agrupació Excursionista Icària, al Casino l'Aliança de Poblenou de Barcelona, en aconseguir els tres premis principals: l'Englantina d'or (1990), la Viola (1991) i la Flor Natural (1993). Actualment, Miracle és el secretari dels Jocs Florals de Calella i president de l'Associació Amics de la Poesia de Calella,[1] l'entitat que va recuperar l'any 1989 aquest certamen literari històric inaugurat el 1908,[2] i que des de llavors els celebra anualment.[3] El poeta maresmenc ha publicat diversos llibres de poesia entre els quals en destaca 'Amb llum pròpia', un recull dels seus poemes editat amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari.[4] Els Jocs Florals de la Ginesta d'Or del Rosselló celebrats l'any 2008 van distingir Josep Miracle com a guanyador del premi Albera amb el seu poema...

Miro de distreure el pensament en coses que no siguin de tu. Per això miro de pensar en les grans paraules que algú ha dit alguna vegada en algun poema d'algun llibre, que és com si formés part d'algun òrgan important del propi cos. Com si fos la llar del meu cor. Jo ja sé que tinc la sort de saber on són les grans paraules. Jo puc trobar-ne - ara que les necessito - per sobreviure. Són les paraules que toquen la fondària de la terra d'on sóc. Són les paraules de Vinyoli que travessen l'angoixa i em porten al retrobament de la pròpia maduresa. Marc Freixas, 15 juny 2022 Dietari del meu caos poètic -- llibre inèdit - ‍ Fotografia: Pintura Marta Texidó

Fotografia: Pintura Marta Texidó

Fascinada per l'olor del paper Jo vaig néixer en una petita impremta en el barri del Coll de Barcelona, al carrer Mora la Nova, 9. En allà, enquadernaven molts llibres i revistes. I molts anys abans les famoses etiquetes engomades "rodixeta" que va crear el meu avi en Ramon Texidó. En Ramon Texidó encara és recordat per la seva bondat amb els seus treballadors i a més tenia un gran sentit de l'humor. No vaig tenir la sort de conèixe'l, ja que va morir uns mesos abans del meu naixement. Vaig ser la tercera nena i per molt poc no em posen de nom Ramona, a Deu gràcies, per allò de la "Ramona Petxugona". El meu pare ens passejava per l´impremta amb el "toro" i amb els meus germans moltes vegades jugàvem amb muntanyes de retalls de paper sobrant. Sempre m´he sentit fascinada per l´olor del paper, de la cola, i dels llibres, que m´han acompanyat sempre d´una manera o altra. A la part de dalt de l´impremta teníem la casa, la que sempre hem anomena...

El Viatge interior Hi ha un viatge cap a un món interior. Un camí que no és físic. És un despertar interior, ja que s'ha de mirar cap a dins d'un mateix. Qui mira cap a fora somia, el que mira cap a dins desperta. Aquest viatge el fem sols i cal estar atents per adonar-nos del que sentim. El silenci i el buit ens transporten a llocs invisibles, a les silencioses aigües interiors, on viurem diverses transformacions i arribarem a la caiguda de les màscares, deixant de banda les coses supèrflues i finalment, a l'alliberament, la plenitud de l'esperit i a trobar-nos a nosaltres mateixos. ‍ El Viaje interior Hay un viaje hacia un mundo interior. Un camino que no es físico. Es un despertar interior, ya que hay que mirar hacia dentro de uno mismo. Quien mira hacia fuera sueña, el que mira hacia adentro despierta. Este viaje lo hacemos solos y hay que estar atentos para darnos cuenta de lo que sentimos. El silencio y el vacío nos transportan a lugares invisibles, a las sile...