Mirall

Ella es va agenollar. En el terra els trossos esmicolats de la seva autoestima. Anys veient com l'hi era trepitjada,

Va unir amb molt d'amor les peces, i a poc a poc,‍ja juntes, es convertiren en un gran mirall.

‍Dins la mirava entre sorpresa i feliç l'ésser més meravellós que mai havia reconegut:

‍‍Ella mateixa.

Marta Texidó