La dissort dels arcàngels.

 Es pot entendre que serafins, querubins, virtuts i potestats siguin poc coneguts per tractar-se d'entitats amb una funció purament contemplativa, però els arcàngels, que tenen per funció específica ser protectors i guies de la humanitat, com és que no tenen cap consideració especial en els ritus, símbols o celebracions? Per què tenim tanta devoció a sants i marededeus i tanta indiferència amb els arcàngels?

El cas de l'Arcàngel Miquel mereix un punt i a part. Arcàngel Miquel: cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels, que abans de la creació de la humanitat va lluitar i vèncer Llucifer expulsant els àngels rebels de la presència divina i enviant-los a l'infern i que, com a recompensa per la seva fidelitat, va ser nomenat “Príncep de la Milícia Celestial”, ara, no és més que un sant com tants altres -Sant Miquel- amb el trist privilegi de ser el patró de la policia i de la guàrdia urbana de molts municipis! De Príncep de la Milícia Celestial a patró de la guàrdia urbana? Què ha passat aquí? Com és que el vencedor dels àngels caiguts ha estat defenestrat a aquesta vulgar condició?

No és l'únic. Arcàngel Gabriel, que visita Maria per anunciar-li que concebrà el Fill de Déu i que es va aparèixer a Zacaries per anunciar-li el naixement de Sant Joan Baptista, ara, no és més que un sant com tants altres -Sant Gabriel- amb el no menys trist privilegi de ser el patró dels carters. Sembla una broma, oi?

Però tot té explicació. Sense ser expert en teologia, segueixo una pista: A les arrels del cristianisme hi ha el zoroastrisme. Ah!, el zoroastrisme, una de les religions més antigues i alhora més modernes; reconeix la igualtat de gènere, com el feminisme, respecta la vida dels animals com els animalistes i respecta tots els elements de la Natura com els ecologistes; considera el treball com una virtut moral com els calvinistes i la comunitat com a base per a la pervivència, com els Amish.

El zoroastrisme és una religió “henoteista” on coexisteixen diverses divinitats jerarquitzades amb un Déu superior que les mana totes. Si algú de vostès coneix l'univers Tolkien, ja té una idea força precisa del que estic dient. El zoroastrisme -que ve de Zoroastre o Zaratustra- és la religió ancestral que defineix àngels i arcàngels com divinitats. El cristianisme transforma aquest “henoteisme” en “monoteisme” separant clarament un Déu únic -la Trinitat- de totes les altres entitats que passen a ser “del monton”. En aquest procés d'assimilació desapareixen les jerarquies i els arcàngels van a parar al costat dels sants menors com sant Pancràs, santa Rita o sant Antoni, el dels animals.

Aquesta uniformització, però, no acaba de justificar tota la dissort dels arcàngels. L'explicació profunda torna a venir de les arrels: El zoroastrisme és a la base de les tres religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l'islam i les tres religions hereten els àngels, els arcàngels i els dimonis i aquesta herència acabarà essent la seva perdició. Arcàngel Miquel al judaisme s'anomena “Mikhael” i és protector d'Israel i patró de la sinagoga i a l'Islam s'anomena “Mika'il” i és l'encarregat de dirigir els fenòmens naturals, controla la pluja, el vent i la fertilitat de la terra.

La lleialtat és una gran virtut sempre que vagi acompanyada de la fidelitat, però la lleialtat múltiple no encaixa amb la mentalitat absolutista dels monoteismes. Ves que no sigui això!

Conrad Rovira