En Joan va arribar de l'escola, va tirar la motxilla sobre el llit i va córrer a la cuina a buscar el seu berenar: pa amb xocolata. La mare va protestar i, com a resposta, en Joan li va fer una abraçada i un petó de xocolata. El seu cap bullia d'imatges de joc, entreteniments, llibertat... D'una revolada va recórrer el passadís fins a la terrassa i es va deixar caure al gronxador sense deixar anar el berenar. «Ning, nang, ning, nang», mirada perduda a l'horitzó, flaire de xocolata, dolçor a la boca, mmmmmmm!... A la primera mossegada va sentir un petit crit i va mirar al seu voltant estranyat. A la segona mossegada el crit es va fer més sonor i el va deixar amb la boca oberta. —Què passa? —va dir en Joan. —No em mosseguis, si us plau! D'on venia aquell crit i aquella veu aguda? Va mirar l'entrepà i, just en una punta de la xocolatina, mig atordit, hi havia un petit nan, petit, petit com l'ungla d'un dit. —D'on surts tu? Què vols? —Aiiiii! Que bo ...