dimecres, 3 de juny del 2026
El meu gat
No et falta més informació. Daniel Gabarró
Potser et falta un camí ordenat.
Un camí que t’ajudi a veure, comprendre, practicar i integrar.
Perquè, com hem anat dient aquests dies, pots tenir moltes peces bones.
Un llibre que et va ajudar.
Una teràpia que et va obrir una porta.
Un curs que et va inspirar.
Una frase que et va tocar.
Una pràctica que et dona calma.
Una intuïció profunda que saps que és certa.
Tot això pot ser valuós.
Molt valuós.
Però les peces soltes, per bones que siguin, no sempre construeixen una casa.
Per construir una casa cal ordre.
Primer fonaments.
Després parets.
Després finestres.
Després sostre.
Després, si vols, flors al balcó.
Però si poses les finestres abans de tenir parets, la finestra pot ser preciosa… però no se sosté.
En el treball interior passa igual.
Hi ha comprensions que no poden arrelar si abans no has fet alguns passos previs.
Hi ha idees espirituals que poden sonar molt boniques, però que no transformen si el món psicològic continua desordenat.
Hi ha ganes d’estimar millor, però primer cal veure des d’on estimes.
Hi ha desig de pau, però primer cal veure què et posa en guerra amb la vida.
Hi ha voluntat de canviar, però primer cal observar el mecanisme que et domina.
Per això el camí interior no és acumular més i més coses.
És ordenar.
Integrar.
Verificar.
Portar-ho a la vida real.
Quan discuteixes.
Quan tens por.
Quan et sents rebutjat/da.
Quan et costa posar un límit.
Quan vols ajudar algú i no saps si estàs estimant o interferint.
Quan t’equivoques i apareix la temptació de maltractar-te.
Quan la vida no fa el que tu esperaves.
Aquí és on es veu si el treball interior és real.
No quan llegeixes una frase bonica.
No quan tot està tranquil.
No quan la teoria sona bé.
Sinó quan la vida et toca.
I, justament per això, el treball interior necessita temps.
No perquè vulguem allargar-lo artificialment.
Sinó perquè la vida necessita temps per mostrar-nos els nostres patrons.
Necessitem repetir.
Observar.
Caure.
Aixecar-nos.
Comprendre una mica més.
Practicar.
Tornar-hi.
Deixar que la comprensió baixi del cap al cos, a les relacions, a les decisions, al dia a dia.
Això no passa en un cap de setmana.
Pot començar en un instant, sí.
Però arrelar demana procés.
https://danielgabarro.com/ca/
divendres, 29 de maig del 2026
Persones Altament Sensibles
Vaig dir, mig de broma en una conversa amb uns amics i el tema va anar a més, varem parlar sobre l'estudi de les persones altament sensibles, però arran d'algun comentari negatiu com el de ser una moda més, el tema em va quedar aparcat fins que va aparèixer un dia la Minerva, i en una de les últimes xerrades amb la Minerva va fer honor de la seva Deessa que porta dins, la saviesa, sobre la qüestió de les PAS, va dir rotundament
-però si tu tens tots els números de ser un PAS, de fet ets un PAS, encara no has descobert?
La Dra. Elaine Aron, que va ser la doctora que va fer aquest descobriment visualitzar vídeos i xerrades sobre els PAS, no coneixia aquest estudi, d'acord amb la psicòloga Elaine Aron, aproximadament el 15% - 20 % de la població podria classificar-se com a altament sensible; és a dir, són afectats i reaccionen amb més força a diversos estímuls que la majoria de les persones.
Tot i que el terme "sensibilitat" no és un diagnòstic psicològic, la Dra. Aron ha destacat els següents trets que comparteixen les persones altament sensibles:
-Intuïció ben desenvolupada
-Un nivell molt alt d'empatia
-Conscienciació
-Creativitat
-Amor a la solitud i introspecció
-Forta connexió a les emocions (els seus i altres persones)
-Una tendència a ser tímid o inhibit en situacions socials
-Forta apreciació de la bellesa
-Baixa tolerància a les llums i olors fortes, soroll, desorganització i desordre
-Intensificació de la reactivitat física i/o emocional a certs elements i estimulants
-Intensificació de la sensibilitat al canvi i algunes vegades una tendència cap a l'insomni, l'ansietat i la depressió
-La capacitat per concentrar-se profundament
-Consciència de la subtileses
-Forta previsió
-Dificultat per pensar, parlar o actuar mentre és observat
Però hi ha un inconvenient en ser altament sensible. D'acord amb la Dra. Aron, vivim en allò que es pot descriure com una "cultura del guerrer agressiu" - algú que valora la tenacitat, extraversió i la repressió de les emocions més dolces Sovint les persones altament sensibles perceben tant el seu ambient que poden arribar a ser estimulats excessivament i necessitar més temps lliure que altres persones
Els homes PAS ho passen especialment difícil a la nostra societat. "És fascinant com el gènere és confós extensament amb la sensibilitat," diu la Dra. Aron. Els homes estan socialitzats a ser estoics per no expressar emocions més compassives o plors, la pressió constant des de la infància i durant el seu creixement creient que hi ha quelcom profundament dolent amb ells quan són sensibles. Són difícils de trencar aquests patrons culturals profundament arrelades.
PERSONES ALTAMENT SENSIBLES
Es important tenir en compte, que la societat ens fa uns patrons molt diferenciats, l’educació, el territori, la família, i això ens pot de vegades enganyar o deixar-nos portar per criteris molt banals ho vaig dividir amb tres parts:
PERSONES – 2. ALTAMENT- 0 .SENSIBLES.
LES PERSONES. -Podem trobar persones educades en molt rural o urbà, en feines especifiques, amb poca elecció, us imagineu, un pagès que treballa de la terra, amb animals de granja, viure de la natura, la seva supervivència es molt diferent a una persona urbanita, desconeix la natura, només de turista però no la realitat.
També es important la classe social, us imagineu un PAS en diferents famílies d’educació progressista, artística, esportiva, empresarial, religiosa, aristòcrata, burgesa, política, gitana, marginal, amb pocs recursos econòmics, militar, d’abusos, maltractament i per acabar a les persones sense família.
Les persones condicionats pel físic, amb alguna minusvalidesa, psíquica, física, problemes de salut, tant freqüents.
Les diferents etapes de les persones, als 20 anys rebel e impulsiu, als 30 agafant responsabilitat i consciencia familiar, als 40 amb les primeres crisis d’identitat, als 50 reflex de la maduresa o als 60 controvertits, mes crisis o al contrari amb una satisfacció plena.
Que en son de importants Tots aquests patrons i condicionants, es clar que ens marquen el caràcter i la sensibilitat, sovint una persona amb un ambient allunyat de la natura mes primitiva, ens pot semblar que es més sensible que una persona que viu o a viscut a la natura.
Us podeu imaginar quina diferencia de personalitat per assimilar el caràcter i perfil de PAS, es evident que en cada cas, es molt diferent, a llavors la importància de la resiliència o l’adaptació amb el do de persona empàtica, sempre ho reivindico, acceptació, adaptació i empatia a l’entorn que t’han assignat, que t’ha vingut donat, d’aquesta manera podràs esbrinar qui ets i qui vols ser!! el Poder de la Decisió.
Com els nens indi, que son una mena de “raça”, la seva missió és lluitar contra el sistema establert.
Indis perquè la seva aura conté una gran quantitat de color blau indi, el color de la intuïció i l'espiritualitat. Després de la Segona Guerra Mundial i a l’estat Espanyol a la Guerra Civil, sorgeix la teoria dels nens indis, van començar a néixer i augmentar el seu nombre als anys 70 i es va fer un fenomen massiu als anys 80 Doncs bé, a hores d'ara molts dels petits ja com a la vida adulta, la majoria sense ni tan sols saber si pertanyen a aquest grup i, per tant, sense arribar a entendre's.
Un tema que per a ells és clau comprendre que la seva tasca és acceptar-se, valoritzar-se i trobar la seva particular missió a la vida, fent ús de tots els talents que tenen i del seu elevat nivell de consciència, per ser una real aportació a l'evolució planetària.
Amb experiències espirituals, premonicions, intuïtius, per poder connectar amb altres dimensions, poden veure l'aura, percebre l'energia de persones i llocs, somiar o saber coses que passaran en el futur, endevinar el pensament.
Una relació mes que probable amb les persones altament sensibles.
0 .SENSIBLES
Que es la sensibilitat? Es total?
Es amor incondicional, esser sensible a la natura, i que passa amb la anomenada no natura? Em refereixo als entorns de cement, urbanita, carreteres, gratacels.... no es natura? Jo he viscut amb els dos ambients, no renuncio a cap, era feliç a la gran ciutat de Barcelona i també vaig ser feliç a Tarroja, d’adolescent amb els meus amics, ja reivindicava viure en un lloc paradisíac, poble petit, camps, espai físic, un entorn tranquil i rural, que he pogut realitzar projectes i realitzar somnis, com tenir mes llibertat per viure, la sensibilitat et porta a realitzar els teus desitjos.
La Sensibilitat es empatia!
Empatia es adaptació,
Jo vaig començar amb la doctrina del Respecte, després vaig practicar i creure amb l’amor incondicional a tot. Potser tenim que trobar un punt mig, entre el negatiu i positiu. Vaig conèixer al Dr. Manel Ballester, com a convidat per una amiga, en una xerrada organitzada pel sistema sanitari, ell venia a explicar coses de ciència ficció per molts sanitaris, coses comprovades, científicament i sense un interès econòmic de les diabòliques? Farmacèutiques. Cor helicoïdal, coherència cardíaca, coherència social, un Metge de Medicina Interna i Cardiologia. Director del Programa de Trasplantament de Cor Hosp. Santa Creu i Sant Pau (1983-99). Cap del Servei de Cardiologia Hosp. Arnau de Vilanova de Lleida (1999-2003),segons el doctor el cor actuaria com una antena bidireccional que per la seva potència sincronitzaria tots els senyals electromagnètiques del cos, la intel·ligència del COR, curiós e interessant l’estudi de l’Annie Marquier, una matemàtica i investigadora de la consciència, va estudiar la carrera de Matemàtiques i piano, diu que l'ésser humà comporta un potencial extraordinari de consciència, intel·ligència, saviesa i amor; descobriments científics recents ho constaten, s'ha descobert que el cor conté un sistema nerviós independent i ben desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i espessa xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl·lules de suport.
Es evident que el Cor te molt a veure amb la Sensibilitat, la comunicació neurològica mitjançant la transmissió d'impulsos nerviosos. El cor envia més informació al cervell de què rep, és l'únic òrgan del cos amb aquesta propietat, i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies.
La comunicació mitjançant ones, Sembla que a través del ritme cardíac i les seves variacions el cor envia missatges al cervell i a la resta del cos.
Apareix amb les emocions negatives?
Sí, amb la por, la ira o la desconfiança. Però n'hi ha més: les ones cerebrals se sincronitzen amb aquestes variacions del ritme cardíac; és a dir, que el cor arrossega al capdavant. La conclusió és que l'amor del cor no és una emoció, és un estat de consciència intel·ligent.
Està demostrat que quan l'ésser humà utilitza el cervell del cor crea un estat de coherència biològic, s'harmonitza i funciona correctament, és una intel·ligència superior que s'activa a través de les emocions positives.
¿Sant les 24 hores?
És la pràctica de pensaments i emocions positives. En essència, alliberar-se de l'esperit de separació i dels tres mecanismes primaris: la por, el desig i l'ànsia de domini, mecanismes que estan ancorats profundament a l'ésser humà perquè ens han servit per sobreviure milions d'anys.
I com ens en lliurem?
Prenent la posició de testimonis, observant els nostres pensaments i emocions sense jutjar-los, i escollint les emocions que ens poden fer sentir bé. Hem d'aprendre a confiar en la intuïció i reconèixer que el veritable origen de les nostres reaccions emocionals no és el que passa a l'exterior, sinó al nostre interior.
La sensibilitat es amor i amb el COR com protagonista, però jo tinc la conclusió de que la Sensibilitat es Pau, Cultiveu el silenci, contacteu amb la natura, visqueu períodes de solitud, mediteu, contempli, cuideu el vostre entorn vibratori, visqueu amb senzillesa. PAU
ALTAMENT
Com es mesura la sensibilitat? Ni mes ni menys com qualsevol ingredient, Averigueu quantes hores sou sensibles, les hores de son, en principi no les tenim en compte, aquest es el meu test particular, el baròmetre, termòmetre el meu pèndol, per saber el teu valor en sensibilitat.
A la Festa Major del Poblenou, podem gaudi d’una fira molt important, em refereixo a les atraccions dels auto de xocs, tómboles, norià, i en concret les muntanyes russes, jo li tenia pànic, aquelles estrebades, baixades, pujades...., el mateix que la sensibilitat, imagineu que les vies son les hores del dia i la vagoneta es la sensibilitat, tenim que aconseguir que les vies siguin regular per mantenir una velocitat ben gestionada, a llavors el meu test es amb la puntuació de -3 a +3, per hores de la teva sensibilitat.
Un exemple senzill, es fer un rellotge amb 16 h. deixem les 8 h de descans, a llavors al voltant de cada hora, tenim que fer un treball, estudi amb tranquil·litat i en principi ha de ser per dies, per tots els dies de la setmana, sempre que hi hagin diferencies d’activitats i per tant d’emoció, al rellotge amb 16 h, li fem dues cercles, un a l’interior i l’altre a l’exterior, les caselles de l’interior, les marcarem amb un 0, per cada hora que estem en pau, sense odi, ni cap emoció forta, son aquelles estones que estem fen el que ens agrada com oci, com a pintar, escriure, tv, musica, meditació, ioga, estones tranquil·les amb amics i amigues. Al cercle exterior marcarem amb un 1 o 2 segons la intensitat d'eufòria, alegria, es una activitat extravertida, assistir a un partit d’esport, concerts, manifestació de qualsevol queixa, sobre la feina, d’odi, discussió, amargura, antipatia, desafecció, desamor, enemistat, malícia, rancor, repugnància, repulsió, ressentiment, tírria.
A continuació, sumaren les caselles amb 0, que serà un resultat de 0 a 16, en aquest numero li posaren dos 00 a la dreta, aquesta xifra la dividirem entre 16 h el resultat final es el tant per cent que tenim de sensibilitat, del dia que en concret ho em fet, la idea es fer-ho dels set dies de la setmana, si tenim molta diferencia, tindrem que treballar per igualar-ho a la màxima.
L’alta sensibilitat es mesura per la seva regularitat, sense corbes, es el mateix que quan parlem de llocs freds o de calor, no es la temperatura màxima, i que sovint hi han diferencies de temperatura extremes, si no per hores de calor o de fred... calculant la mitjana, jo que conec les terres de Lleida, sovint es diu que fa molta calor però a la zona de la Segarra, podem tenir en ple estiu durant 2-3 hores una temperatura màxima de 40-43º, unes 6-8 hores amb una temperatura d’uns 30-35º, unes 6-8 hores amb una temperatura d’uns 25-30º i unes 4-6 hores de 20º, a llavors si fem una mitjana, amb la mateixa tècnica que hem utilitzat per la sensibilitat, en canvi en un qualsevol municipi litoral de la costa catalana, ens podem trobar amb unes temperatures màximes de 30-35º durant 10 a 12 hores... i sense comptabilitzar la humitat i la seva sensació de calor.
Les persones altament sensibles responen excel·lentment a les teràpies energètiques, als remeis naturals, l'homeopatia i els fan molt bé els aliments i les begudes naturals. Es beneficien del contacte amb la naturalesa i pràctiques com el ioga, tai-txi i els encanta el reiki”.
En comptes de medicar-los per solucionar “problemes” amb ells, com és molt comú, cal optar per mesures que s'ajustin a la seva essència.
Descobrir el significat de la seva vida i comprensió del món a través de religió o espiritualitat i amb la soledat, com auto-ajuda de la seva recerca.
Creatiu: Aprèn de manera reflexiva i no repetitiva coses diferents, però quan en té prou coneixement, els deixen per avorriment. Posseeixen una gran sensibilitat per la naturalesa.
Sent un desig ardent de fer alguna cosa per canviar i millorar el món, però pot tenir problemes per identificar el seu camí.
Té problemes amb els sistemes que considera ineficients, com ara polític, educatiu, mèdic i legal. A la infància…: Té una clara consciència de si mateix, és molt perceptiu i intuïtiu, porta una saviesa innata, desenvolupa el pensament abstracte des de petit, és dotat i/o talentós, somiador i visionari.
Li desagrada la mentida i la falsedat, tenen un desenvolupat sentit de justícia, poden ser vidents o perceben una realitat que altres no veuen. Són intel·ligents, encara que potser no hagin tingut les millors notes. Sempre necessiten saber per què; especialment, per què se'ls demana que facin alguna cosa.
Els disgusta i potser fins i tot odien gran part de la feina repetitiva i obligatòria de l'escola. Rebutgen l'autoritat i el sistema laboral jeràrquic.
Prefereix esforços cooperatius, posicions de lideratge o treballar sol.
Es caracteritzen per no congeniar, per sensible, intel·ligent i creatiu, gaudeix fent coses, tenen profunda empatia per altres, però també intolerància davant de l'estupidesa; pot tenir problemes amb l'enuig i la ira. Se sent diferent de la massa, no encaixa, li costa adaptar-se.
És possible que hagin experimentat primerenca depressió existencial i sentiments d'impotència. Aquests darrers poden haver anat de tristesa a desesperació total.
Són molt expressius sexualment o poden rebutjar la sexualitat per avorriment o amb la intenció d'aconseguir una connexió espiritual més elevada. Podeu explorar tipus alternatius de sexualitat. Busquen el significat de les seves vides i la comprensió del món.
Si hi troba l'equilibri, es pot convertir en un individu molt fort, sa, feliç i evidentment molt poderós.
Ramon Gené i Comadijous, 28 de maig del 2026
L'essència de la maduresa
Cada arruga és una línia de vida, un mapa de les nostres batalles i alegries, que ens recorda que envellir és un privilegi que ens permet assaborir l'existència amb molta més profunditat.Marta Texidó Fotografia: Dibuix Montserrat Colom
dimarts, 19 de maig del 2026
Món
dilluns, 18 de maig del 2026
Una experiencia de vida-Pedro Morán
Después de algún tiempo en recuperación debido a la última cirugía de corazón abierto por la que atravesé en Julio 11 de 2011 en el Centro Médico de Occidente de la ciudad de Guadalajara Jal, he decidido retomar mis colaboraciones a este importante medio de comunicación que es The Secret la revista.
A todas las personas que de alguna forma me hicieron llegar sus oraciones y buenos deseos muchas gracias créanme que en esos días y momentos siempre son especialmente bien recibidas.
Permítanme relatarles mi experiencia en este nuevo enfrentamiento con la muerte con toda su crudeza con toda su realidad, más allá de los dolores propios de la enfermedad cardiaca que sientes como tu pecho es oprimido con tal fuerza que pareciera que te va a explotar y que solo es soportable con la constante administración de morfina, más allá de la angustia propia y de tus seres queridos cuando las esperanzas de sobrevivir a la intervención quirúrgica eran tan escasas solo un 30% y que ven como se apaga la vida de un ser humano, en plenitud aparente de sus facultades, existe un dolor más profundo que es el que se vive ya en la cirugía misma y que no es físico si no emocional.
Tal vez ese dolor emocional sea un aferrarse a la vida para iniciar proyectos, misiones que siempre quise realizar, tal vez sea aferrarse a no irme de esta vida terrenal y mundana sin resolver todos los conflictos emocionales que cause todo el daño que ocasioné a mis padres, esposa, hijos, hermanos y demás seres queridos.
Porque en esencia fui creado como un ser humano con buenos principios, todos de origen católico que llevan intrínsecos el amor a tu prójimo como a ti mismo, y en mi transcurrir de la vida muchos de esos principios fueron olvidados consciente o inconscientemente y mi esencia se descoyuntó.
En las horas de esa interminable cirugía y días en terapia intensiva tuve la vivencia de un recorrido por toda mi vida podría decir que semejante a una película en la que el actor principal fui yo, y en todos los acciones que se iban presentando aparecían familiares ya fallecidos que de alguna forma habían compartido parte de sus vidas, ellos estaban ahí como observadores y podría decir que como auspiciadores de la verdad de la honestidad que salía de mi garganta, de mi boca al ir enfrentando uno a uno a las personas que de alguna forma he lastimado o dañado, cuando terminaba con una persona otro familiar me conducía al siguiente hasta que terminé de recorrer esa dolorosa pero a la vez tranquilizante experiencia, yo no vi en sus rostros coraje, amargura, dolor, resentimiento, solo veía comprensión incluso una paz indescriptible en sus rostros, sin embargo yo si sentía vergüenza, tristeza, impotencia, y mucho miedo de ser honesto conmigo mismo y con ellos, pero estando en ese lugar todo fluyó y puedo asegurar que con toda la limpieza, con toda la pulcritud y honestidad.
De pronto llegó a mi mente que ese lugar era el idóneo para quedarme y empecé a recorrer los rostros de mis familiares esperando que con su mirada me dijeran que hacer, que decidir, pero nadie hablaba, nadie decía absolutamente nada, hasta que una tía llamada Guadalupe a quien todos en la familia conocíamos con el mote de Tía Güera, se me acercó y me dijo hijo se que te sientes bien en este lugar y que quieras quedarte pero aún no es tu tiempo, sin embargo es tu decisión y en ese momento dije ¿Dios que debo hacer? dime por favor que debo elegir, y pensé que Dios no me había contestado, cuando de pronto desperté en la sala de terapia intensiva de ese hospital con los tubos y las sondas colocadas y un dolor físico impresionante y dije” Dios una vez más decidiste por mi....."hágase tu voluntad y no la mía”.
Febrero 4 de 2012
Pedro Moran Velazquez
Entrenador del desarrollo humano
México 1959-2013
Gran colaborador de The Secret la revista.
Fotografía: pintures Marta Texidó




