BARCELONA CIUTAT DE REFUGIS

Durant la guerra civil espanyola, Barcelona va ser la primera ciutat de reraguarda bombardejada sistemàticament, sotmesa a la experimentació dels bombardeigs aeris per part dels italians i alemanys.
El meu pare m´ explica la por d´ aquests moments, quan la seva mare, la meva avia Maria Cinta els feia corre per amagar-se tots junts en un refugi del barri del coll de Barcelona. La por i la fam es feien companyia, a vegades tenien la sort de tenir avellanes i garrofes de Can Mora, sovint era l´ únic amb el que s´ alimentaven.
Època per no recordar i sobretot per no repetir.
El refugi de la plaça del Diamant a Gràcia va ser un dels refugis antiaeris més grans dels que es van construir durant la Guerra Civil, es calcula que a la Vila n'hi va haver prop de noranta.
La humitat i la temperatura han permès que el refugi de la Plaça del Diamant sigui un dels més ben conservats. Unes 200 persones s'hi podien refugiar dels bombardejos aeris, a dotze metres sota terra.
Un entramat de túnels s'estén pel subsòl de la plaça del Diamant i del carrer de les Guilleries. Les parets i els sostres estan revestits de totxos. S'hi conserven un petit espai destinat a fer cures i els serveis, un per a homes i un altre per a dones. En aquest espai es van trobar vestits de gasa, estris de cuina, diaris i llaunes, objectes que estan dipositats a l'Arxiu Històric de Gràcia.
Durant unes obres del 1992 es va redescobrir el refugi. Més endavant, es va posar en marxa la reforma de l'espai perquè es pogués visitar. S'ha recuperat un segon accés al refugi i s'ha renovat l'enllumenat, entre altres accions. D'altra banda, a la plaça s'han instal·lat dos badalots de vidre que garanteixen les condicions ambientals de temperatura i humitat per a la conservació òptima de la construcció.
Ara ja el podem visitar i tant de bo mai més s´ hagi d´ utilitzar.
Després del suggeriment de visitar Barcelona per sota, sempre ens agrada i molt anar per sobre, I sobretot seguir la ruta dels “misteris de Gaudí”.