Vaig sentir el meu cor tancat com una casa de poble abandonada, desitjant que li obrin les finestres i les portes, l'airegin, netegin i tornin a habitar. Em va sorprendre no haver observat amb les presses de la vida, la feina, els fills, la família i els amics, que el meu cor demanava a crits un nou amor.
Vaig acceptar el repte d'obrir-me a l'amor, malgrat totes les pors i les dificultats que pogués trobar pel camí. A l'amor hi ha confiança, fe i química, a la por hi ha desconfiança i la necessitat constant que l'altre t'aprovi. La por si no n'és conscient, ens frena, ens paralitza i ens dóna arguments per no tirar endavant un possible enamorament. Però quan n'és conscient, quan el mirem a la cara, podem transformar-lo per avançar en el camí de la trobada amb l'altre. , a veure passar la pel·lícula. Estima amb tota la teva ànima, obre't a l'amor com si el teu cor ja madur fos encara jove, atrevit i dóna de tu el millor que els anys han anat afegint a la teva vida.
Indubtablement quan clareja, el sol sembla dir-nos: “Il·lumino perquè t'enamoris de nou”.
Pintura : Marta Texidó
Fotografia: Pintura Marta Texidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada