Lloro o Dofí
Una hora i mitja tots els dilluns per divertir-me i aprendre amb tu, amb vosaltres. Un lloc màgic i ple d´energia serena on ser jo mateixa. Recolliment, meditació, silenci, cants, balls, crits, danses amb les ombres, comunió amb l’espai i amb els altres. Ahir el dofí es va canviar per un lloro i la representació va deixar la porta oberta al desig de llibertat, d’una vida sense gàbies i sense zoològics. I moltes coses més que hem comprès.
Saps Samu, en l’únic lloc on no faig teatre és a les teves classes.
Marta Texidó
Comentaris