Marta Texidó i Font

Marta Texidó Font és artista i creadora. Durant 17 anys ha estat al capdavant de the secret, revista de la qual és editora, un projecte vinculat al món de la cultura, el benestar i la sensibilitat humana que forma part essencial de la seva trajectòria vital i creativa. Fa sis anys va iniciar el seu camí en la pintura, una descoberta que amb el temps s'ha convertit en una forma d'expressió profunda i necessària. A través de l'acrílic, les textures, les veladures, els materials i la matèria, Marta explora allò que sovint no es pot explicar amb paraules: les emocions, el pas del temps, la memòria, la llum, el silenci i la transformació. La seva obra neix de la intuïció i del diàleg amb la pròpia pintura. Cada peça és un procés de recerca en què la matèria, el gest i el color es van superposant fins a construir espais oberts a la interpretació de qui els contempla. La seva trajectòria artística és recent, però la seva mirada creadora ve de lluny. Després d'anys dedicats a comunicar, observar i donar veu a altres sensibilitats a través de the secret, avui troba en la pintura un nou llenguatge propi: més íntim, visceral i lliure. La seva obra és, en definitiva, una invitació a aturar-se, mirar i sentir.

L'enneagrama

L'enneagrama és un mapa de la personalitat que descriu nou estils bàsics de ser, anomenats eneatips. Aquest model serveix per conèixer millor com som, quines pors tenim i com ens relacionem amb els altres.Pots consultar la definició detallada a la Viquipèdia i trobar cursos presencials a Catalunya com els del Monestir de les Avellanes. Què és i com funciona: Un signe amb nou puntes que mostra relacions entre diferents maneres de pensar i actuar.Nou tipus de caràcter o eneatips que expliquen les nostres virtuts i defectes.Una eina d'ajuda pròpia per créixer com a persona i millorar el tarannà de cadascú. Origen i difusió: Té arrels antigues en tradicions espirituals i estudis moderns de psicologia. Autors com Óscar Ichazo i Claudio Naranjo van donar forma a l'estudi actual de la ment.Autors i experts l'han divulgat en programes de televisió i tallers arreu del país.

Com m'afecta el que diuen de mi?

Vivim envoltats de veus. I entre el seu so, és fàcil perdre el fil de la nostra i acabar mirant-nos a través dels ulls dels altres. Tot i així, de vegades sintonitzem amb veus - opinions - que ens sorprenen. Que fan que ens mirem amb una admiració que havíem oblidat: que mai no ens hem permès sentir cap a nosaltres. I aquestes paraules, són elixir per a l'Ànima. Un tresor que cal guardar dins la capseta de les coses bones, quan cal retrobar la pau... i la confiança. Ara farà un any, vaig tenir l'immens plaer de celebrar el meu aniversari amb un concert al Pou de Llum de Manresa. 29 de juliol del 2025. La Seu als nostres peus, banyada per la llum del crepuscle. Els editors de la revista local El Pou de la Gallina s'havien barrejat entre el públic, per immortalitzar en un article, la màgia efímera d'aquell concert inoblidable: El dia que la jove cantautora feia anys i al punt que el sol començava a esbiaixar-se darrere l’horitzó. Un escenari ideal perquè Shanti presentés el seu darrer treball discogràfic, On comença el camí, un camí vital i artístic de llarg recorregut, en què s’alternen diversos estils –del folk al rock, passant pel pop, el soul i fins el rap– i se succeeixen els missatges. Perquè en les seves cançons tan importants són les lletres com la melodia, el ritme, la veu, la dicció, l’expressió i el moviment del cos. Són cançons que ens parlen d’abraçades que aturen el temps i ens fan tocar el cel, de vides estroncades abans de néixer, de la reivindicació de la memòria i la necessitat de combatre el pas del temps amb més vida, d’esbandir la por i atrevir-te a ser qui ets, de l’herba fresca sota l’asfalt, de la tendresa contra la duresa cruel del món, de la fusió amb la terra, amb la gent que estimes... La seva divisa és ser feliç –així mateix ho proclama obertament en una cançó: He decidit ser feliç– i ser-ho en companyia del proïsme, perquè “la felicitat només és plena quan es comparteix”. Una felicitat que, com la vida, la bellesa, el país i la justícia, cal construir dia a dia amb la complicitat de “les persones vitamina, les persones arrel, les persones llum”, tres qualificatius que defineixen la personalitat i l’obra de qui els reivindica. Un vespre tan màgic com una cuca de llum al fons del pou d’una nit d’estiu. Encara avui, m'emociona llegir aquest text. Hi torno de tant en tant, quan la moral cau, quan les inseguretats s'escolen entre els pensaments del dia a dia. I em recordo qui sóc quan deixo de buscar la validació constant dels altres. És cert que no podem viure pendents del que els altres pensen de nosaltres. Però tampoc cal ignorar totes les seves veus. De vegades, hi ha persones que ens veuen amb una claredat que nosaltres mateixos hem perdut. I ens recorden una llum que continua essent allà, encara que nosaltres, per un instant, l'hàgim deixat de veure. Per si ho dubtes... ara mateix, brilles intensament. Gràcies per ser-hi. Sempre. Marta Shanti https://www.martashanti.com

Ets la persona més important de la teva vida?

Avui vull compartir amb tu una idea que pot semblar contradictòria. Però no ho és. De fet, crec que és una de les idees més útils del treball interior. És aquesta: Tu ets la persona més important de la teva vida. I, alhora, no tens tanta importància. Com pot ser? Perquè estem parlant de dos nivells diferents. El primer és psicològic. El segon és espiritual. I és important no confondre’ls. Primer nivell: ets la persona més important de la teva vida Tu sempre estàs amb tu. Sempre. Quan vas néixer, tu hi eres. Quan estàs sol, tu hi ets. Quan tens por, tu ho vius. Quan estimes, tu ho vius. Quan pateixes, tu ho vius. Ningú no pot viure la teva vida per tu. Igual que ningú no pot respirar per tu, ni menjar per tu, ni comprendre per tu. Per això, psicològicament, tu ets la persona més important de la teva vida. No perquè siguis més important que els altres. Sinó perquè tu ets responsable de la teva vida. I els altres són responsables de la seva. Quan ho entens, deixes d’esperar que algú et salvi. Deixes d’esperar que algú et faci feliç. Deixes d’esperar que els altres visquin per tu. I comences a responsabilitzar-te del que penses, del que sents i del que fas. Això és maduresa psicològica. Posar-te al centre de la teva vida. No per egoisme. Sinó per responsabilitat. Segon nivell: deixar de donar-te tanta importància Quan el primer pas és sòlid, apareix una comprensió nova. T’adones que aquesta vida que vius no te l’has donada tu. La Vida batega dins teu. Tu no et fas viure. La Vida et viu. I llavors el jo que havies construït amb cura, responsabilitat i consciència ja no necessita ocupar tot l’espai. Pot relaxar-se. Pot deixar de ser el centre de l’univers. Pot obrir-se a una realitat més gran. Aquí comença el nivell espiritual. No es tracta de menysprear-te. Ni d’anul·lar-te. Ni de convertir-te en ningú. Es tracta de deixar de creure que el teu personatge és tota la realitat. El teu nom. La teva història. Els teus èxits. Les teves ferides. La teva opinió. Tot això existeix. Però no és tot el que ets. I quan deixes de donar tanta importància al personatge, apareix un espai més ampli. Presència. Consciència. Vida. Totalitat. El nom és secundari. L’experiència és el que importa. Però aquest segon pas no pot fer-se bé si el primer no està consolidat. Perquè una persona que encara no s’ha responsabilitzat de la seva vida no pot «deixar anar el jo». El que farà serà fugir. Confondrà espiritualitat amb desresponsabilització. Dirà que «tot és la Vida» perquè no vol mirar el que pensa, el que sent o el que fa. I això no és espiritualitat. És evasió. Per això l’ordre és tan important. Primer: ets la persona més important de la teva vida. Responsabilitza’t. Cuida’t. Coneix-te. Aprèn a viure conscientment. Després: deixa de donar-te tanta importància. Permet que la Vida s’expressi a través teu. Aquest és el recorregut. Primer construeixes un jo psicològic sòlid. Després deixes de confondre aquest jo amb tot el que ets. Quan fas el primer pas, apareix una felicitat més estable i una vida amb sentit. Quan comences el segon, apareix una pau més profunda. Una pau menys dependent de les circumstàncies. Escrit amb ♥ per: Daniel Gabarró info@danielgabarro.com www.danielgabarro.com

Chakras

Las puertas de la iluminación

A lo largo de la historia, en culturas desde el Antiguo Egipto hasta China, Corea, Japón y las tribus zulúes de África, se han descubierto energías sutiles como parte del cuerpo físico. Aunque existen ligeras diferencias en la interpretación, existe un acuerdo general sobre los colores y características de las energías ubicadas en varios puntos del cuerpo, que representan la frecuencia de luz que emanan.

El sistema de chakras se originó en la India entre 1500 y 500 a. C. y fue documentado en los antiguos textos sagrados llamados Vedas. Hoy en día, es el sistema más reconocido para dirigir las energías del cuerpo y acceder a su poder para promover la curación, la armonía, el bienestar, la paz y la iluminación.

La palabra sánscrita «chakra» significa «rueda» o «círculo” por lo tanto, los chakras son los centros de energía giratorios que corren a lo largo de la columna. Cuando los chakras giran de forma equilibrada, ayudan a regular nuestro estado físico, psicológico, emocional y espiritual. Cuando los chakras están bloqueados, la energía atrapada en el cuerpo necesita ser liberada y equilibrada. Hacer que los chakras se alineen y se muevan nuevamente permite que la energía fluya con fluidez a través del cuerpo para crear armonía. Eso es lo que hace la terapia de trabajo energético como Reiki, y también se pueden usar ejercicios específicos para activar esas áreas, como en Active Energy Flow.

Existen 7 chakras principales:

1. Muladhara (el chakra raíz), de color rojo, ubicado en la base de la columna vertebral.

2. Svadhisthana (el chakra sacro), naranja.

3. Manipura (chakra del plexo solar), por encima del ombligo.

4. Anahata (chakra del corazón), verde, en el centro del pecho.

5. Vishuddha (chakra de la garganta), azul.

6. Ajna (chakra del tercer ojo), color índigo, entre las cejas.

7. Sahasrara (chakra de la corona), violeta o blanco, parte superior de la cabeza.

Cada color está relacionado con la frecuencia de las ondas electromagnéticas creadas por su movimiento. La energía de cada chakra tiene un efecto particularmente profundo en partes específicas del cuerpo físico, afectando también la mente, las emociones y el espíritu.

Los chakras son el mapa que usamos para identificar el estado completo y las necesidades de cada persona.

Además, para cada chakra hay un sonido, comúnmente llamado mantra, que invoca su poder. Cada chakra está alineado con un elemento universal específico. También hay pensamientos o afirmaciones, aceites esenciales y cristales que potencian la activación de cada chakra.

Cuando los chakras están equilibrados, el cuerpo, la mente y el espíritu trabajan juntos en perfecta armonía mejorando la salud en general, creando paz mental y un renovado sentido de vida.

Eva T. Font Pintura: Marta Texidó

Healing with Crystals- Marta Texidó

Crystal healing is an alternative healing technique in which crystals and other stones are used to cure and protect. Crystals allow positive, healing energy to flow into the body.

Each crystal has its own unique energetic properties, and can also be used to enhance the vibration of chakras.

Let’s see some examples:

CROWN CHAKRA, WHITE QUARTZ

Amplifies positive energies at all levels, it is the most used crystal in healing for its many emotional, physical and spiritual healing qualities. Provides mental and spiritual clarity, high concentration, helps to think positively, it is one of the best stones for meditation. It is protective, at home placing a quartz crystal positively charges and protects the environment and the inhabitants of the house. Quartz is also used to charge other crystals and stones.

Widely used in clairvoyance, in the form of crystal balls to see the future, near clairvoyance instruments to enhance their power and good use and close to the seer to open their psychic perception and for their good interpretation.

Place it in the center of the head or on the forehead and give Reiki, wear it close by as a necklace, ring, keep it near you.

THIRD EYE CHAKRA-AMETHYST

This gem is one of the best to get to meditation. It reflects one of the basic colors of the 6th chakra, purple. It helps the development of intuition, it is associated with humility. Indicated for people who suffer from insomnia, depression, anxiety, headaches, stress, work fatigue and lack of concentration. It brings peace, balance, tranquility. It is a maternal stone so it protects and cares for children especially. In the house it absorbs negative vibrations. If used with rose quartz it helps to renew the emotional plane.

Formerly it was identified with the crown of the kings and with their jewels. Considered a protector of drunks, it is said that she is very good at overcoming any addictions. The metal with which it has the best affinity is gold.

It can be placed in the third eye to meditate on what we want to transmute, for emotional or physical ailments, to meditate on spiritual or esoteric themes and expand intuition. And likewise giving REIKI to intensify and enhance its power.

THROAT CHAKRA- TURQUOISE

Blue in color, which corresponds to the 5th chakra. It is indicated in problems of depression, introverts, incomprehension, lack of speech, shyness and all problems of the throat, larynx and pharynx. It brings joy, happiness, serenity, balance, vitality and sincere and fluent communication. Contributes adequately to experiences related to memory and the rescue of past experiences. If it has silver inclusions, it intensifies its vibrations for the benefit of the emotional field, activating it. If it has copper inclusions, it becomes a conductor that balances the functioning of the respiratory system and regulates the lungs. It is the ideal stone for those who are dedicated to art, architecture, writers, painters, communication in all areas.

It was considered the traveller's stone, protecting all who traveled far from the dangers of the journey.

Place it on the throat and give REIKI to intensify and enhance its power.

HEART CHAKRA-PINK QUARTZ / ADVENTURINE

It is believed that its pink color is due to the fact that there is titanium in its three components. It is very calming, it brings peace, tranquility, confidence, self-esteem, self-love, it helps the heart rest from the burden of the weight of living. Indicated for people lacking in love, for those who go through a relationship crisis, for a loss, for those who have suffered rejection or abuse. Helps to accept the love of others and to overcome fears due to lack of confidence. It attracts love and friendship. Placed on the nightstand on the left side, it brings strength and harmony in the couple's relationship. Its energy penetration is mainly directed to the heart chakra, although it has the ability to influence all the chakras.

Place it in the center of the chest and give Reiki, or always carry it with you on the left side in your pocket, pants or underwear. Or in the form of a necklace, pendant, earrings, near you.

-Aventurine. Indicated for the heart chakra, ideal when combined with rose quartz. It is green in color, although it may present variations, with inclusions of mica that is the cause of its bright reflections. Indicated in sentimental and emotional problems, for stress, brain conditions. Provides balance between body, mind and emotions, strength to overcome problems. With balsamic effect. This stone also helps with issues related to fertility. It is the stone of luck in games of chance.

Place it in the heart chakra along with the rose quartz and give Reiki.

CHAKRA PLEXUS SOLAR - TIGER EYE

This is a gem of great value because it has two golden-brown tones, having a great affinity with the crown chakra. Its vibration load is very high. Its darker tones in meditation create a link of great intensity with the depths of the planet. Suitable for people who want to break their chains and gain freedom, to return to the present and reality, to repel the evil eye, for stomach problems and to broaden perceptions. This stone elevates us and connects us with spirituality, and attracts material goods. It brings energy, vitality, security, courage and confidence.

Place it in the 3rd chakra and give Reiki.

SACRAL CHAKRA- ORANGE CORNALINE

It belongs to the agates family. With electromagnetic properties and a great power of energy irradiation. It favors concentration, to investigate the past, broadens mental capacity, helps in concentration, avoids stress in the face of more important responsibilities. Indicated for shy people, or for those who find it difficult to relate and for students or for professions that require great mental and intellectual capacity.

Place it in the navel chakra and give Reiki, wear it close by in the form of a necklace, bracelet, ring, etc.

ROOT CHAKRA - OBSIDIAN / RED JASPER

Obsidian. Related to life, survival, the self. This gem attracts physical forces to direct them to spirit, magnifying unconscious abilities. Called the stone of truth, it reflects both good and bad. If used with sincerity and maturity it will provide great and valuable information about the self, it is not a friend of lies or falsehoods. Indicated in depression, in moments of confusion, relieves aches and pains, for bone diseases. It is not a stone that provides material goods, but it does require more and more responsibility and respect. Against the evil eye and negativity, it is a protective stone.

In ancient times it was a stone highly coveted by wizards and witches, the future could be carried in obsidian mirrors.

Red Jasper. Indicated in the treatment of liver, blood and circulation diseases. It is sexually stimulating, provides energy and vitality. It is also protective, as an amulet. For people lacking confidence, security, fearful, mild depression or reluctance.

In ancient times it was used as antivenoms.

Place it in the sacral chakra and give Reiki, wear it around as a necklace, bracelet, etc.

Marta Texidó Font

Reiki Master

Editor / Director

translated from english by Eva T.Font

‍

Tu propósito de vida eres tú

Todos tenemos un propósito, una vida deseada, algo que anhelamos más que nada en el mundo. Y, sin embargo, a menudo lo olvidamos, lo dejamos de lado y nos conformamos con una existencia que no nos llena. Quizá porque nos parece un objetivo ingenuo o imposible, o porque no sabemos por dónde empezar para conseguir llevarlo a cabo. El problema es que buscamos la solución a nuestros problemas en el exterior, cuando las respuestas que necesitamos están en nuestro interior. Nuestro propósito de vida está codificado en una secuencia numérica de tres pasos que encierra todas las claves sobre nuestra identidad y nuestro potencial. Por eso, para llegar a cruzar nuestras metas, solamente tenemos que aprender a manifestar esta fórmula encriptada.

Manuel Márquez lleva más de veinte años investigando los patrones que rigen nuestra existencia a través de la numerología. Gracias a ello, ha podido desarrollar un método con el que ha ayudado a centenares de personas a desarrollarse plenamente. Este libro recoge sus descubrimientos y pone a nuestro alcance la vida que realmente queremos vivir.

‍

Manuel Márquez

La meditació

La meditació és molt eficaç per aconseguir els objectius següents: -Calmar la ment i trobar un moment de pau i tranquil·litat. -Reduir l'estrès i aconseguir un estat de relaxació profunda. -Entrar en contacte amb el teu "Jo Interior" i aprofundir en el teu creixement personal. -Ajudar-te a sentir el teu cos i "desconnectar" dels pensaments repetitius que són una part inevitable del nostre dia a dia. Una meditació guiada té l'avantatge que algú "porta" la meditació i sentint la veu de la persona que guia és molt més fàcil, que simplement estar en silenci contemplatiu, aconseguint així nivells més profunds de relaxació. No necessites llargues pràctiques per aconseguir resultats. No necessites entrar en un estat de "consciència alterada" per obtenir la relaxació. Simplement sentir el teu cos , comences a sentir-te tranquil i relaxat. No requereix un "ambient especial" (música, espelmes, estar estirats, etc.) perquè faci el seu efecte. Pots meditar en un embús de tràfic, amb un senzill exercici de respiració. Meditar està científicament provat com a efectiu per a moltes malalties tipus cardiovascular i relacionades amb l'estrès. Pots meditar durant el temps que tens disponible, encara que només tinguis 5 minuts. No necessita un temps de preparació ni un temps determinat.

La màgia de les paraules

Aquests darrers anys ha estat molt actual el treball amb "la llei de l' atracció", aquesta fórmula significa que els teus pensaments més les emocions que estan al darrere d'aquests, tenen com resultat el que has atret a la teva vida en el moment present. Les emocions són molt fortes. Si un objectiu no t'entusiasme gaire, la llei d'atracció no funcionarà. No serà fàcil d'aconseguir la teva fita. Malgrat això si tens entusiasme i passió , si tens imatges vives o llàgrimes en els ulls de pura alegria i emoció pensant en la teva fita, estàs afegint emocions i FORÇA. Ara si estàs utilitzant i potenciant la llei d'atracció. Si els teus pensaments són el vehicle per a dur-te al teu objectiu, llavors les teves emocions són la benzina que encén el motor. El millor de tot és que els teus pensaments positius et fan entusiasta, et solen excitar i comporten emocions fortes. Tenen la tendència de ser més forts que els teus pensaments negatius. És més fàcil atreure el positiu que el negatiu, aixó és una molt bona noticia. Assumeix la responsabilitat de com es la teva vida avui. Si no ho assumeixes, no seràs capaç de canviar. Si la llei d'atracció funciona tan senzillament, perquè no hi ha més gent pròspera i satisfeta? O simplement feliç amb la seva vida?. La clau d'entendre la llei d'atracció és acceptar i entendre que ets responsable per TOT el que passa en la teva vida. TOT. En algun nivell, conscient o inconscient has atret cada persona, cada ocupació, cada malaltia, cada alegria, cada dolor en la teva vida. Una vegada que acceptes que ets el creador de la teva realitat, disposes del poder per a canviar tot en la teva realitat. Els nostres pensaments determinen el que atraiem. -El que penses -El que sents -El que es manifesta Sempre està vinculat, sense excepció. Com pots utilitzar la llei d'atracció? Si llegeixes aquestes preguntes, respon-les amb la teva veu interior. Com són les teves relacions amb les altres persones? Estàs enamorat? Com són els teus amics? Com és la comunicació amb la teva família? Com són els teus ingressos? Com va el teu negoci? Com és la teva salut? Què penses del teu cos? Els pensaments que acabes de tenir...les respostes que t'han sorgit abans que les poguessis parar, aquestes són les responsables de la programació dels teus resultats. Si no estàs satisfet amb els resultats en la teva vida, has de canviar els teus pensaments. Marta Texidó https://www.pexels.com/ca-es

Abrir los ojos

Es un tira y afloja entre lo que realmente queremos y aquello que se confunde con el albedrío social y la presión de un mundo tan ajeno a nosotros mismos como un universo sin sol.Un instinto libre e impulsivo reprimido y controlado por las reglas humanamente deshumanizadas. Esta tan grabado en nuestro subconsciente que apenas percibimos la diferencia.Será que nacimos queriéndonos casar y tener muchos hijos con la única posible persona de nuestra vida y nos perdimos en el camino?Es posible que tan solo exista un alma gemela para cada uno de nosotros capaz de amarnos eternamente y pasamos toda la vida equivocándonos?. Generalmente pensamos que somos un buen partido si se nos sabe jugar bien, pero quizás todavía no hemos aprendido las reglas del juego. Bromas aparte, entre toda esta confusión de la búsqueda y captura de la persona ideal, nos olvidamos de la realidad más evidente de nuestro ser. La característica más simple e imprescindible : El amor.Aquel que normalmente no llega en caballo blanco lleno de promesas y expectativas, el que no pretende tener las curvas perfectas y la guia completa del Kamasutra, el que nunca se paseó por las mil y una noches ni acabo dejando este mundo por la chica del balcón.Tengo fe de que el amor del que hablo es una cualidad con la que venimos a este mundo, un sentido de conexión divina con la vida y todo lo que nos rodea, algo que nos hace libres e independientes al mismo tiempo que nos une al ombligo del Universo.En que momento empezamos a aprisionarnos de miedo, el opuesto del amor, y acabamos encarcelados en un mundo lleno de juicios y limitaciones? Quizás papa y mama, el vínculo mas primario, nos enseñó una idea parcial y separatista, dramática e inquisidora, injusta y sexista, reprimida y llena de condiciones del amor o quizás, todo lo contrario. En cualquier caso, nuestro primer mundo se desarrolla entre cuatro paredes, de personas educadas entre cuatro paredes, para salir a un mundo controlado por paredes, muros, reglas, fronteras, juicios, status, apariencias, poder, egos....El amor no es ciego, abramos los ojos. Eva T.Font

Sa paraula

És sa paraula s’ànima d’un poble. Si canviam de paraules canviam de món. —Toni Gomila, actor i escriptor (Manacor 1973)

Dogs

«If there are no dogs in Heaven, then when I die I want to go where they go.» – Will Rogers (American entertainer, famous for his pithy and homespun humour, 1879-1935)

Cavall Fort

Cavall Fort és una revista infantil i juvenil en català, fundada l'any 1961, adreçada principalment a nens i nenes d'entre 9 i 15 anys. Publica contes, còmics, reportatges, jocs, entrevistes i activitats amb l'objectiu de fomentar la lectura, la creativitat i l'ús de la llengua catalana. És una de les revistes infantils més emblemàtiques de Catalunya. https://www.onallibres.cat/

Grans idees

Podem tenir grans idees, però si no les desenvolupem es queden només en idees rondant per el nostra cap, sempre seran plans sense materialitzar. És fàcil, tenir molt bones idees, fer plans però si mai els concretem aniran vagant tranquil.lament per la nostra ment. Realment tots volem "la Bareta màgica", no fer cap esforç, aixecar-nos al matí i que la vida ens serveixi el menú dels somnis realitzats. Però sempre hem de moure la primera fitxa, perquè l'univers ens ajudi a materialitzar. En els moments difícils, és quan aguditzem més les nostres idees, els xinesos diuen: "Crisi és oportunitat". La idea de l'èxit en la vida és per a cada u de nosaltres diferent, no només és ser ric, gaudir de bona salut, felicitat, relació de parella, economia, seria més aviat assolir els objectius que ens proposem i "ser" el que realment " volem ser ". Tenim tendència a pensar en com hem viscut, sempre enganxats al passat, recordant vivències agradables o desagradables, de penes i alegries etc, i l'altra manera és viure segons com has pensat, i per això has de treballar en la teva ment com vols que sigui la teva vida, posar fites i projectes personals, treballar-los en la ment com idees, després planificar, transformar-los en pensament i d'aquí passar a l'acció en la realitat o món material. "Idea, Pensament i Acció". Hi ha molts llibres en el mercat que ens ajuden a això, recomanem avui "Creativitat i plenitud de vida" d'Antonio Blay, i "Vostè pot sanar la seva vida" de Loiuse Hay. Marta Texidó

El cos ens parla

El cos ens parla contínuament emetent senyals de comoditat o incomoditat. Cada vegada que escollim una conducta determinada, ens hauriem que preguntar com ens sentim, si sentim alegria i comoditat segur que hem encertat amb la decisió. El nostre cos és savi, hem d'aprendre a estar atents i escoltar-lo. Viu en el moment present, és l'únic que tens. Tingues una acceptació psicològica total i absoluta que aquest moment és com ha de ser. Aquest moment és com és, perquè l'Univers és com és. No lluitis contra l'Univers. Pren-te un temps per a estar en silenci i silenciar el diàleg intern. Guia't per la teva intuïció. Renúncia a la teva necessitat d'aprovació. Aquesta decisió ens dóna gran llibertat. Quan reaccions amb enuig o amb violència davant una persona, una situació o una circumstància, reconeix que lluites contra tu mateix. No siguis tan dur amb tu. Quan reaccions amb massa intensitat cap a algú, ja sigui amor o en odi, reconeix que aquesta persona és un reflex del teu ésser. Utilitza la relació com mirall per a guiar la teva evolució espiritual. Deixa anar la càrrega del judici i et sentiràs molt més lleuger. No contaminis el teu cos amb toxines, ja sigui a través del menjar, la beguda o les emocions tòxiques. Reemplaça el teu comportament motivat per la por, per comportament motivat per l'amor. Comprèn que el món físic reflecteix el procés de la nostra pròpia consciència. És important netejar el medi ambient de tot el que contamina la nostra terra, els seus rius i els seus oceans però, és molt més important netejar les idees tòxiques que contaminen la ment humana. Marta Texidó

Camina amb els ulls

Caminar amb regularitat s'associa a menys mortalitat. Perquè resulta que quan ens movem, es produeixen centenars de petits canvis al cos. Caminar només dotze minuts altera 522 dels metabòlits que tenim a la sang, és a dir, les molècules que afecten el batec del cor, la respiració pulmonar i les neurones del cervell. Per això caminar prevé malalties cardíaques, redueix la pressió arterial i ens ajuda a recordar. Quan caminem, l'oxigen flueix per tot el cos i té un efecte en els òrgans vitals, la memòria, la creativitat, l'humor i la capacitat de pensar. A més, cada cop que optem per caminar, reduïm la contaminació atmosfèrica i acústica. Hi ha centenars de maneres de caminar, però per beneficiar-nos plenament de la naturalesa terapèutica de l'acte de caminar, hem de caminar amb els ulls. Quan ens trobem en un lloc nou (per exemple, si anem de vacances), el cervell es concentra a escanejar i rastrejar el paisatge desconegut. Però no cal anar lluny. Pots intentar anar per un camí nou cada dia i, si això no t'és possible, n'hi ha prou que deixis estar el telèfon mòbil i aixequis el cap per descobrir detalls nous a la ruta de sempre. Quan camines, els ulls escanegen automàticament el que tenim al davant. Això activa un mecanisme (flux òptic) que calma el sistema de detecció d'amenaces del cervell (l'amígdala) i ens proporciona tranquil·litat. I encara que la majoria de vegades caminem amb pressa, t'animo a caminar per "perdre't". Molts cops surto de casa sense rumb i són els moments en què puc ordenar les idees, pensaments i sentiments. Això té una explicació científica: quan ens perdem, ens exposem a nous paisatges i punts de referència, i obliguem el cervell a posar-se en guàrdia i prendre nota, a interactuar amb l'entorn. Al cervell li encanta la novetat. Quan el cervell es troba cara a cara amb alguna cosa nova o diferent, de seguida crea vies neuronals, cosa que millora de pas la memòria i la capacitat d'aprenentatge. Fa uns mesos va arribar a les meves mans el llibre 52 maneres de caminar, d'Annabel Streets, i és el que m'inspira avui a animar-te a descobrir la màgia de caminar. I per això, molts dels projectes d'Etselquemenges avui són en format àudio. Perquè aprenguis mentre camines, com jo he fet durant anys escoltant altres pòdcasts, escanejant llocs nous que em van inspirar. A més, vull que això et serveixi també perquè facis esport i t'allunyis de les pantalles. https://etselquemenges.cat/ Núria Coll

El Mapa del tresor-L'Ofici de viure

Per fer el teu mapa del tresor necessites només una cartolina, paper, fotos, tisores, colors i molta il.lusió.

Fes un mapa del tresor per a una sola fita o àrea de la teva vida, de manera que puguis estar segur d'incloure tots els elements, fes-ho senzill i fàcil.
Això permet a la teva ment enfocar-se d'una manera clara.

Pots desitjar fer un mapa del tresor per al treball, un altre per a l'amor, un altre per a l'economia, etc.

El pots fer de la mida que sigui convenient per a tu. Pots tenir-ho en un quadern a la bossa o a la cartera, penjar-lo a la paret de la teva habitació, al mirall del bany o a la feina.

Sempre posa una foto teva al mapa, per un efecte més realista. Mostra't sent, fent o tenint el teu objectiu desitjat, viatjant al voltant del món, amb una parella nova, rebent felicitacions per algun projecte aconseguit, obrint el teu ésser interior.

Utilitza molts colors al teu mapa del tresor per incrementar el poder i impacte sobre la teva consciència. Mostra't a tu mateix en un escenari real, fes-ho creïble.

Posa afirmacions en el teu mapa del tresor. "Tinc el millor treball de la meva vida", "la meva economia és pròspera", "sóc molt feliç", "estic gaudint d'un gran amor", etc.

Assegureu-vos també d'incloure l'afirmació còsmica: "Gràcies Pare, perquè això o una alguna cosa millor ara es manifesta per a mi a l'Univers, de manera perfecta i en harmonia per a tot el món."

El procés de crear el teu mapa del tresor és un pas poderós cap a la manifestació de la teva fita.

Ara només dedica un parell de minuts cada dia per observar-lo en quietud i, de tant en tant, dedica-li un pensament durant el dia.
Això és tot el necessari.

Funciona!!

‍

El fanal lluminós-Jordi Texidó

Durant la segona dècada del segle XX, la meva família vivia al carrer de la Font del Coll número 12 de Barcelona. Jo vaig néixer en aquest bonic carrer del barri del Coll, i en aquest mateix indret vaig viure les primeres experiències infantils. El meu carrer era tranquil i sense trànsit; per això, els més petits hi jugàvem sense cap mena de perill. També recordo que de la façana de casa hi penjava un fanal que totes les nits il·luminava el carrer. A més, gràcies a la seva llum la mare em deixava sortir una mica més després de sopar, i així podia jugar una estona més amb els meus amics veïns. Era fantàstic. Quan sortia per la porta de casa, el fanal lluminós ens protegia i ens permetia allargar una mica el nostre temps de joc.

Recordo una bonica anècdota a l'entorn del fanal. Un vespre vaig perdre pel carrer el canvi d'una compra que em va encarregar la mare. Em vaig espantar i vaig començar a buscar afanyadament les monedes que havia perdut. Els veïns, quan em veien, em preguntaven què m'havia passat i, de mica en mica, s'anaven incorporant a la meva recerca. Al poc temps unes cinc o sis persones ja estàvem buscant les monedes sota la llum del fanal del meu carrer. Quan ja havia passat una bona estona sense èxit, la senyora Eulàlia, veïna i padrina del meu germà, em va preguntar: "Jordi, estàs segur que t'han caigut aquí els diners?". Jo li vaig respondre amb honestedat infantil: "Senyora Eulàlia, precisament aquí no. M'han caigut més avall, però és tan fosc que he vingut aquí sota perquè el fanal és tan lluminós que segur que els trobarem".

Ja han passat més de vuitanta anys d'aquella anècdota. Però encara ara, el nen petit que encara conservo,  sap que no hi ha res que no es pugui trobar sota el fanal lluminós del meu carrer.

‍

https://www.pexels.com/ca-es/

Taj Mahal per Núria Font i Parés

Els emperadors mogols van ser grans constructors. Palaus i edificis donen prova de la seva perfecció i tècnica.
L'Índia, segons Tagore, estava aliena a les decepcions del passat, perquè les seves llars, els seus camps, les seves escoles els pertanyien, els seus trons no els concernien. El jove príncep, governava amb altivesa un Imperi de monjos, rodamóns i famolencs. Alguns pares, fins i tot, venien als seus fills com a esclaus.
El jove príncep fill de l'emperador, es va enamorar de,"Mumtaz Mahall", la filla del seu primer ministre. El casament va haver de posposar-se, ja que, com a príncep, abans havia de casar-se amb una princesa. Per fi, el 22 de Març, els dos joves van unir les seves vides. El príncep va pujar al Tron, amb el nom de “Sah Gahan” i es va convertir en un brau soldat i governant clement. Van tenir catorze fills, morint l'esposa a l'últim part. Des de llavors, desesperat, només va viure per immortalitzar la seva estimada, i va construir el Taj Mahal, el seu mausoleu, emulava els set cels del Paradís. La part central del Taj Mahal, en forma de llàgrima, està entre dues mesquites, flanquejada per quatre minarets inclinats cap a l'exterior. A l'interior, arcs dibuixats, flors entrellaçades amb lletres enamorades. A l'any de la seva mort, el Rei va fer compondre un poema als blancs pits d'una mare que havia alletat tretze fills i que ell mateix va recitar.
Als jardins, flors blanques com els cims nevats que ella estimava, blaus com el vel blau que portava el dia que la va conèixer i un groc com de lluna minvant. pelegrinatge sospira en silenci. Amb el cor ferit, mirant el mausoleu, deixant constància de fidelitat i amor més enllà de l'eternitat.

Al final d'aquest relat, m'adono que avui és 22 de Març, el mateix dia que Ells van unir les seves vides per sempre. És casualitat? Què em va empènyer a escriure sobre el “Taj Mahal” precisament en aquesta data?
El meu homenatge per a aquesta bella dona que va parir catorze fills amb dolor, morint a l'últim part. La meva admiració als seus pits blancs ia tants altres de diferents races i de diferents colors que amb tendresa abracen el fill donant-li vida i amor.

Un nuevo mensaje-Mikel Lizarralde

Las enseñanzas del médium que aprendió a recibir y a interpretar las señales del más allá.

En este libro, el médium español más reconocido del mundo nos cuenta cómo aprendió a comunicarse con el más allá. ¿Hay vida después de la muerte? ¿Pueden nuestros seres queridos ayudarnos desde el más allá? ¿Con qué frecuencia se comunican con nosotros? Mikel Lizarralde aborda esta y otras cuestiones que ha resuelto a lo largo de su trayectoria, desde que descubrió un don que lo ha llevado a guiar a miles de personas en sus procesos de duelo. A partir de diferentes testimonios, Lizarralde revela, entre otros asuntos, la misión principal de los seres espirituales: brindarnos la seguridad de que nunca morimos y ayudarnos a entender las grandes verdades del universo, para que vivamos de una manera más plena y consciente.

‍

E L  AUT O R

Mikel Lizarralde nació en Urretxu (Guipúzcoa) y desde niño supo que tenía la capacidad de ver y sentir espíritus, así como de predecir acontecimientos futuros. En el año 2004 viajó a Canadá para formarse en el campo de la comunicación con el más allá, y desde entonces se ha convertido en uno de los médiums más aclamados del mundo. Dirige el Instituto Izarpe en San Sebastián (http://www.izarpe.org), donde se reúnen diferentes disciplinas relacionadas con una existencia holística, y participa habitualmente eventos y conferencias.

¿ Q U É DICE EL AUT O R?

«Desde que era niño he tenido la capacidad de ver, sentir, escuchar y comunicarme con los espíritus. He recibido mensajes, señales, avisos y referencias sobre el futuro y situaciones que aún no habían sucedido. Los espíritus, su compañía y la comunicación con ellos han sido una constante en mi vida.» «Cada persona conecta y entiende la mediumnidad de manera única y especial. En mi caso, veo imágenes, palabras o escenas. Soy capaz de describir aspectos físicos de la persona fallecida, a la vez que siento en mi cuerpo las emociones y sensaciones que sintió el espíritu antes de morir, y también lo que desea transmitir; ahora nuestro objetivo debe ser siempre el de ayudar, ofreciendo siempre evidencias de aquello que estamos diciendo.»

‍

‍

Passió i amor- Mn.Pere Ribot

Repòs i lluita, passió, amor,... Qui en copsarà l'abisme i la mesura? Treballa, home i argila, la figura al fons del teu paissatge interior.

La frase del dia-Rodamots cada dia un mot.

De la literatura en traiem els vidres de colors que ens tenyeixen la vida, que ens la simplifiquen, que ens l’ordenen. Armand Obiols [Joan Prat] (Sabadell 1904-Viena 1971) · CXXII aniversari Fotografia: Pintura Marta Texidó

L'amazic

L'amazic o tamazight és un conjunt de llengües afroasiàtiques parlades històricament pel poble amazic al(el Tamazgha). Fora del seu territori històric, Catalunya és una de les regions amb més parlants, on es calcula que és la tercera llengua materna més parlada globalment després del català i el castellà.Característiques principalsNom autòcton: La paraula amazigh significa "home lliure" en la seva pròpia llengua.Distribució geogràfica: Es parla des d'Egipte (oasi de Siwa) fins a l'oceà Atlàntic, i des del Mediterrani fins al Sahel. Té una forta presència al Marroc i a Algèria.Dialectes principals: Inclou variants com el rifeny (nord del Marroc), el tachelhit (sud del Marroc), el cabilenc (Algèria) o el tuareg (Sàhara).Escriptura pròpia: S'escriu tradicionalment amb l'alfabet tifinagh, un dels sistemes d'escriptura més antics del món.L'amazic a CatalunyaParla generalitzada: És la llengua d'origen d'una gran part de la població procedent del Marroc (especialment de la regió del Rif).Aliança lingüística: En ser una llengua minoritzada històricament, comparteix dinàmiques de resistència i sensibilitat cultural similars a les del català.Recursos i difusió: Existeixen iniciatives com el Diccionari amazic-català d'en Carles Múrcia i l'escola de la Tanit associació catalanoamaziga per a la seva difusió.

La Pedrera del pare

Era la tardor de l'any 1906. El meu pare observava entre sorprès i encuriosit com uns operaris traslladaven en carro rocs de pedra gegantins, arrossegats per cavalls potents cap a la zona de la Riera. Sovint, el pare passejava per alguns dels terrenys que actualment són el passeig de Gràcia. El procés era curiós. Quan els treballadors arribaven al terreny de la construcció, descarregaven els rocs sobre el paviment i els començaven a esmolar amb les seves eines, arrodonint-los amb molta cura, molt sovint sota l'atenta mirada d'un home gran de barba blanca que anomenaven senyor Gaudí. Era l'any en què el pare i la mare, com feien moltes parelles joves, es sentien amb prou forces i il·lusió per fer les Amèriques.

Van passar molts anys, dècades, i la meva família va tornar més nombrosa cap a Barcelona. L'enyor per Catalunya era molt gran i tornaven d'un esgotat somni americà. Només veure la costa catalana, un dels primers dubtes que va tenir el pare va ser endevinar com seria ara aquella curiosa construcció de pedra de la riera barcelonina. Se'n va enamorar a primera vista. No ho sabia explicar però de seguida va connectar amb la Pedrera, nom amb el qual la ciutadania coneixia l'anomenada més formalment Casa Milà. Per contra, algunes persones que passaven pel davant no amagaven el seu menyspreu i alguns se'n reien en veu alta del que consideraven un excés arquitectònic. Però als ulls del pare, tot era molt diferent i recordo que sempre me'n parlava, de la Pedrera, en un equilibri perfecte entre passió i respecte. D'alguna manera, sabia que el menyspreu del passat acabaria esdevenint admiració per les generacions del futur. I tenia raó.

‍

Jordi Texidó i Mata

Elogi de l'ombra-Tanizaki, Junichirô

Escrit el 1933, Elogi de l'ombra s'ha convertit en un clàssic indiscutible per a la subtilitat amb què Junichiro Tanizaki comprèn i explica l'estètica japonesa, plasmada en temples, cases i objectes, en el teatre i els vestits. Amb Elogi de l'ombra, Junichiro Tanizaki desvetlla les percepcions i els secrets de la societat japonesa al voltant de la bellesa, un concepte que en els valors i les idees culturals japoneses no pot entendre's sense la presència de les ombres en la vida quotidiana. I és que a Occident, l'aliat més gran de la bellesa ha estat sempre la llum. En canvi, en l'estètica tradicional japonesa l'essencial és captar l'enigma de les ombres. El bell no és sinó un joc de clarobscurs fruit de les modulacions subtils de les ombres. Tanizaki construeix una manera de percebre el món on posa de manifest la importància que tenen les ombres a Orient, en contraposició a la civilització occidental. https://www.onallibres.cat/elogi-de-lombra-9788417214357

Quan som adults, més enllà de l’edat?

Hi ha persones de 15 anys que, en alguns aspectes, ja són adultes. I hi ha persones de 70 que encara no ho són. Perquè ser adult no depèn de l’edat. Depèn d’una altra cosa. Depèn de si la teva manera d’actuar, d’estimar i de comprendre està vinculada al que fan els altres... o només depèn de tu. Un infant diu: «Quan m’entenguin, entendré.» «Quan m’estimin, estimaré.» «Quan els altres actuïn, actuaré.» L’adult diu una altra cosa: «Jo intentaré comprendre, encara que no m’entenguin.» «Jo intentaré estimar, encara que no m’estimin.» «Jo intentaré actuar, encara que els altres no actuïn.» Això és ser una persona adulta. I és un dels primers fruits del treball interior: viure des d’un centre de gravetat propi. Un centre més lliure, més ferm i més conscient. Des de la meva experiència, hi ha tres senyals molt clars que una persona comença a habitar la seva adultesa. La primera és la comprensió. Una persona adulta intenta comprendre totes les persones i totes les circumstàncies. Sense justificar-ho tot, sense estar d’acord amb tot. Però mirant de comprendre, més enllà del judici automàtic. Perquè cada persona actua des del nivell de consciència que té. Tothom fa el que pot amb el que sap. I quan poses la teva intel·ligència al servei de comprendre el món, aquest deixa de ser un caos absurd. Pot no agradar-te, fins i tot et pot fer mal. Però té una lògica. Saps que les coses no poden ser diferents. I entendre-ho et dona molta pau interior. La segona senyal és l’amor. Una persona adulta busca el màxim bé per a tots els éssers. Sense excepció. Sí, també per a qui s’equivoca. També per a qui agredeix, odia o abusa... Això no vol dir permetre-ho tot. Estimar també implica posar límits, dir prou, allunyar-te, trucar a la policia... Però, fins i tot aleshores, no desitges destruir l’altre. Busques el màxim bé possible per a tots dos. Desitges que l’altre es desperti, que aprengui, que deixi de fer i de fer-se mal. Estimes: busques el màxim bé. Sense sentimentalisme i sense dependència. Sense pensar: «Pobret.» És un amor amb lucidesa. Amb fermesa. I, com a conseqüència, al teu interior viu felicitat i plenitud. El tercer senyal d’adultesa és l’acció. Una persona adulta actua des dels seus valors. No espera que els altres comencin. Ni que tot sigui fàcil, ni demana garanties impossibles. Fa allò que considera correcte. Aporta allò que pot aportar. Encara que els altres no ho facin. Perquè la seva acció no depèn de la reacció del món. Depèn de qui ha decidit ser, del què ha decidit fer. I, fent-ho, viu una força i una seguretat interior enormes. Quan aquestes tres coses s’uneixen —comprensió, amor i acció— ets una persona adulta. Ja no vius preguntant-te: «Per què els altres no fan?» «Per què no m’entenen?» «Per què no m’estimen com necessito?» Comences a preguntar-te: «Què puc comprendre jo?» «Quin amor puc mobilitzar jo?» «Quina acció em toca fer a mi?» Aquest canvi sembla petit. Però és enorme. Perquè deixes de posar la teva vida en mans dels altres. I comences a viure des de tu. Això no elimina les dificultats. Tant de bo fos tan fàcil. Continuaran havent-hi problemes, persones difícils, pèrdues, conflictes, dies complicats... Però ja no els vius igual. Perquè hi ha algú dins teu que pot comprendre. Que pot estimar. Que pot actuar. I aquest algú és el teu jo adult. Per això dic que el primer pas del treball interior no consisteix només a sanar ferides —tot i que això també és important— ni a sentir-se millor, encara que aquesta en sigui una conseqüència natural. https://danielgabarro.com/