El fanal lluminós-Jordi Texidó

Durant la segona dècada del segle XX, la meva família vivia al carrer de la Font del Coll número 12 de Barcelona. Jo vaig néixer en aquest bonic carrer del barri del Coll, i en aquest mateix indret vaig viure les primeres experiències infantils. El meu carrer era tranquil i sense trànsit; per això, els més petits hi jugàvem sense cap mena de perill. També recordo que de la façana de casa hi penjava un fanal que totes les nits il·luminava el carrer. A més, gràcies a la seva llum la mare em deixava sortir una mica més després de sopar, i així podia jugar una estona més amb els meus amics veïns. Era fantàstic. Quan sortia per la porta de casa, el fanal lluminós ens protegia i ens permetia allargar una mica el nostre temps de joc.

Recordo una bonica anècdota a l'entorn del fanal. Un vespre vaig perdre pel carrer el canvi d'una compra que em va encarregar la mare. Em vaig espantar i vaig començar a buscar afanyadament les monedes que havia perdut. Els veïns, quan em veien, em preguntaven què m'havia passat i, de mica en mica, s'anaven incorporant a la meva recerca. Al poc temps unes cinc o sis persones ja estàvem buscant les monedes sota la llum del fanal del meu carrer. Quan ja havia passat una bona estona sense èxit, la senyora Eulàlia, veïna i padrina del meu germà, em va preguntar: "Jordi, estàs segur que t'han caigut aquí els diners?". Jo li vaig respondre amb honestedat infantil: "Senyora Eulàlia, precisament aquí no. M'han caigut més avall, però és tan fosc que he vingut aquí sota perquè el fanal és tan lluminós que segur que els trobarem".

Ja han passat més de vuitanta anys d'aquella anècdota. Però encara ara, el nen petit que encara conservo,  sap que no hi ha res que no es pugui trobar sota el fanal lluminós del meu carrer.

‍

https://www.pexels.com/ca-es/