Orgasmes espirituals

Els orgasmes espirituals han estat estudiats per la neurociència. Durant un orgasme intens o estats profunds de meditació, s'activen àrees del cervell com el cerebel i el sistema límbic. Al mateix temps, es reduïx l'activitat de l'escorça parietal (encarregada de situar el nostre cos en l'espai i definir el "jo"). Aquesta desconnexió de la noció d'espai i temps és exactament el que el cervell interpreta com una "experiència mística" o espiritual. Històricament i en l'actualitat, s'hi arriba principalment a través de tres camins: Sexe Tàntric o Conscient: Prové de doctrines orientals mil·lenàries. El focus es mou de la meta (arribar a l'ejaculació o al clímax ràpid) cap al camí. Es reté i canalitza l'energia sexual cap amunt a través de la respiració, la mirada fixa als ulls i la lentitud. Despertar de la Kundalini: En la tradició iogàfica, la Kundalini és l'energia vital concentrada a la base de la columna. Mitjançant certes pràctiques, aquesta energia puja pels txacres (centres energètics) fins al cap, provocant un èxtasi extrems que molts descriuen com un orgasme còsmic sense necessitat de contacte físic. Misticisme religiós i Meditació: Al llarg de la història, molts místics (com Santa Teresa de Jesús amb el seu famós Èxtasi) han descrit unions amb la divinitat utilitzant un llenguatge clarament eròtic i orgàsmic, aconseguit exclusivament a través de l'oració profunda, el tràngol o la meditació. Pintura: Nùria Font i Parés