EL CEL EN LA TERRA

El vida que vivim l´ hem creat nosaltres, és la nostra percepció de la realitat que podem canviar quan ens ho proposem, alguns parlen fa molt temps del salt quàntic. Tenim el poder de crear l'infern i el de crear el cel. Per què no utilitzar llavors, la nostra imaginació i emocions per a somiar el cel?
Només amb utilitzar la imaginació podem comprovar que succeeixen coses increïbles.
Tenim el dret de donar-nos permís per a la felicitat, per a gaudir de debò de la vida, podem decidir viure lliures de conflictes amb nosaltres mateixos i amb la resta de la població.

Que volem, quan ho volem i realment que és el que no volem.

Viure sense por a ser jutjat pels altres. Viure sense jutjar a ningú, perdonar amb facilitat i no tenir la necessitat de tenir raó. Viure en el respecte cap a nosaltres mateixos i els altres. Sense por a estimar i a no ser correspost, dir “T´ estimo”, amb el cor completament obert i sense por de les ferides.
I el bo i millor, viure sense por a explorar la vida, no témer perdre res, no tenir por de viure i tampoc de morir.
Estimar el nostre cos, les nostres emocions tal com són.

Som perfectes tal i com som!.

L'amor té la capacitat de proporcionar-nos tota la felicitat, és del tot possible viure així sempre. La vida és molt més fàcil quan fem de l'amor la nostra forma de vida, l'amor ens porta pau interior i canvia la nostra percepció de totes les coses. I com deia en Antoine Saint-Exupery “L´ amor és l´ única cosa que creix quan es reparteix”.
La raó per la qual som feliços, és per decisió pròpia, és una elecció, igual que el sofriment.
Potser no puguem escapar del destí del ésser humà, però podem triar entre sofrir o gaudir, estimar i ser feliç, entre viure en l'infern o viure en el cel.
La nostra elecció personal és viure en el cel. I la vostra?

Llibre recomanat: Els quatre acords-Doctor Miguel Ruiz

BARCELONA CIUTAT DE REFUGIS

Durant la guerra civil espanyola, Barcelona va ser la primera ciutat de reraguarda bombardejada sistemàticament, sotmesa a la experimentació dels bombardeigs aeris per part dels italians i alemanys.
El meu pare m´ explica la por d´ aquests moments, quan la seva mare, la meva avia Maria Cinta els feia corre per amagar-se tots junts en un refugi del barri del coll de Barcelona. La por i la fam es feien companyia, a vegades tenien la sort de tenir avellanes i garrofes de Can Mora, sovint era l´ únic amb el que s´ alimentaven.
Època per no recordar i sobretot per no repetir.
El refugi de la plaça del Diamant a Gràcia va ser un dels refugis antiaeris més grans dels que es van construir durant la Guerra Civil, es calcula que a la Vila n'hi va haver prop de noranta.
La humitat i la temperatura han permès que el refugi de la Plaça del Diamant sigui un dels més ben conservats. Unes 200 persones s'hi podien refugiar dels bombardejos aeris, a dotze metres sota terra.
Un entramat de túnels s'estén pel subsòl de la plaça del Diamant i del carrer de les Guilleries. Les parets i els sostres estan revestits de totxos. S'hi conserven un petit espai destinat a fer cures i els serveis, un per a homes i un altre per a dones. En aquest espai es van trobar vestits de gasa, estris de cuina, diaris i llaunes, objectes que estan dipositats a l'Arxiu Històric de Gràcia.
Durant unes obres del 1992 es va redescobrir el refugi. Més endavant, es va posar en marxa la reforma de l'espai perquè es pogués visitar. S'ha recuperat un segon accés al refugi i s'ha renovat l'enllumenat, entre altres accions. D'altra banda, a la plaça s'han instal·lat dos badalots de vidre que garanteixen les condicions ambientals de temperatura i humitat per a la conservació òptima de la construcció.
Ara ja el podem visitar i tant de bo mai més s´ hagi d´ utilitzar.
Després del suggeriment de visitar Barcelona per sota, sempre ens agrada i molt anar per sobre, I sobretot seguir la ruta dels “misteris de Gaudí”.

The secret, la revista | Enhorabona!

The secret, la revisAPRIMAR-SE ESTIMANT
No tots presentem el mateix tipus de sobreprès, en alguns casos el greix es localitza en les cuixes i els malucs i en uns altres en la zona de la cintura i l´ abdomen, aquest últim cas és més freqüent en els homes, però també és dona en algunes dones. Per a aquesta temporada us proposem aprimar-nos estimant. El sexe és un exercici físic, que practicat, com a mínim, tres vegades a la setmana crema moltes calories i manté jove l'organisme. Les relacions sexuals incrementen els nivells de (DHEA), l'hormona de la joventut, sobretot durant els orgasmes. El sexe rejoveneix i aprima perquè incrementa l' aport d' oxigen a les cèl·lules i entre altres avantatges, relaxa i estimula la ment i el sistema circulatori. El plaer afectiu és efectiu. L'amor i l'afecte incrementen els nivells d´ oxitocina, una hormona que augmenta el desig sexual. Grans quantitats de oxitocina converteixen l'atracció emocional en atracció física, pel que incidirà en la freqüència de les nostres trobades sexuals. Un menjar lleuger, una beguda estimulant, una música adequada, una llum especial, tipus llum de sal, i tot el nostre amor i fantasia, faran d'aquesta dieta les delícies dels gourmets del sexe i de l'amor. Menú recomanat: Amanida Grega. Filets capritx amb patates palla. Fruites de la passió. Bon profit i Bon amor!!!
ta Enhorabona!

VIU SEGUINT LA TEVA PROPIA BRÚIXOLA

La saviesa ens ensenya que tot el que ens va succeint té un profund significat, moltes vegades no entenem exactament el perquè de les coses, però solament per ignorància pensarem que la vida funciona per casualitats. El que veiem avui no és per casualitat, sinó que és el resultat del que hem pensat, dit i recreat en el passat. Construïm el nostre particular “poder de l'ara” . Pensem tots junts en la pau, no hi res més potent que la força de molts pensant el mateix, pau en el present, pau per a cada dia. El rellotge ens marca totes les hores del dia que volem omplir a costa de no sentir-nos sols, i invertim molt temps davant del televisor, de vegades sense veure res. Oblidem-nos cada dia una estona del rellotge i connectem-nos amb la nostra brúixola interior, i meditem si estem en el camí que ens dirigeix al nostre destí. Invertim el nostre temps lliure a ajudar als altres, donar és rebre, i no hi ha res que ens aporti més a la vida que donar a la nostra família, als nostres amics, a qui ho necessita. Estem entrant en una època molt bona, en la que cada vegada hi ha més persones en tot el món, que s'uneixen amb llaços invisibles, donant suport, optimisme, felicitat, ajuda i construint un món molt millor, amb missatges de pau, amor, harmonia. La llum existeix i la seva absència és la foscor. No podem oblidar que som éssers espirituals i que podem decidir quina actitud prendre en la vida, tots tenim un enorme potencial positiu encara per descobrir. Els pensaments i sentiments positius ens ajudaran a afrontar qualsevol circumstància de la vida amb altra perspectiva. Sorprèn-te cada dia de la bellesa del cel, del color de les flors, de la frescor de la brisa i de la generositat del sol i sent que ets part de la creació, observa que les coses més senzilles de la vida comencen a tenir sentit. Fes cas de la teva brúixola interior, no falla mai.

CARPE DIEM

Carpe diem es un tòpic literari, molt recurrent a la literatura universal, on queda palès no deixar passar el temps que s ens ha ofert. Es una frase llatina que significa disfruta el dia .Es del poeta romà Horaci.
“APROFITA EL DIA, NO CONFIIS EN EL DEMA”..
També es pot traduir com “aprofita el moment”, “viu el moment,” es ha dir, aprofita la oportunitat i no esperis el demà, per que pot succeir que demà l´ oportunitat ja no existeixi.
Quina descripció del carpe diem més acurada ens va fer l´ actor Robin Williams en la magnifica pel·lícula “El club de los poetas muertos” .
L´ escriptor Eckhart Tolle en el seu llibre “El poder del Ahora” ja ens va instruir en la feina de presentitzar, viure el moment, en el seu particular carpe diem. Ara ha escrit “Un nuevo mundo ahora”, i ben segur que en un futur li seguirà treien suc al “Ahora”, però si t´ acabes avorrint del tema sempre pots llegir “Por que estás aquí” d´ en John P.Strelecki, o “Toma un café contigo mismo”de Walter Dresel, jo et recomano que desprès el cafè, t´ el prenguis amb unes amigues, en una terrassa al solet i disfrutis d´ una conversa compartida.
I per acabar una frase d´ en Sèneca que m´ agrada molt i que hauríem de compartir amb els demès, que sempre diuen que no tenen temps.
”No tenemos poco tiempo, sino que perdemos mucho. Nuestra vida es suficientemente larga y se nos ha ofrecido con amplitud para poder realizar las más altas empresas, si se sabe dedicar toda entera. Pero si se disipa en el lujo y la indolencia, y no se emplea en nada bueno, cuando por fin nos reclama nuestro último momento, nos damos cuenta de que ha pasado ya la vida que no advertimos que corría.” (Séneca)

CARPE DIEM! Aprofitem el moment, assaborim el moment ara!

The secret, la revista

LA LLEI DE L ATRACCIO

Això canviarà la teva vida!Fa un temps va ser anunciada una pel·lícula que revelaria un secret ocult durant molts anys.
Els homes més rics del món, incloent genis i personalitats importants ho coneixien i ho "dominaven". El secret va ser guardat gelosament. En la pel·lícula veiem una dona que es troba en dificultats, troba un llibre que la duu a seguir unes pistes a través de l´ història i cita algunes frases cèlebres d'homes com Edison, Ford, Carnegie, Einstein, Lincoln, Roosevelt, Emerson. etc. AL llegir aquestes frases s' adona que, si, en realitat tot encaixa en un sol tema i per deducció tots aquests homes JA CONEIXIEN EL SECRET. Quan van anunciar la pel·lícula, va cridar molt l'atenció els noms de les persones que van participar en la realització de la mateixa. Aquestes personalitats parlen sobre les seves experiències i sobre com "THE SECRET" ha canviat les seves vides, per exemple el cas de Joe Vitale, qui va passar de viure en remolcs, a ser un home ric i famós. Moltes persones quan veuen la pel·lícula queden fascinades, ja que és molt motivadora, en ella es revela el secret del que hem vingut parlant.
EL SECRET ES LA LLEI DE L´ATRACCIO, és l'ingredient Secret que tots aquests homes ens comparteixen . En una part de la pel·lícula, es veu A Esther Hicks, dient això: Molts de vostès es queixen, com és possible que diguis demana i rebràs, si jo ja he demanat i no he rebut, ha d'haver algun error perquè he demanat moltes coses i cap d´ elles he rebut. I nosaltres els diem, no és que no se't hagi donat, més aviat, és que no estàs obert a rebre. Has d´ esperar les coses que demanes amb expectació i emoció com si ja les haguessis rebut. És quan les reps. Quan demanes s´ et es donat, sols has d'obrir-te a rebre, aquest és el pas mes difícil, però alhora el més important en l´ utilització conscient de la llei de l'atracció. Quan demanes, espera amb emoció, enganxa fotos del que vols i tingues-les a la vista, emociona't cada vegada que pensis en elles, mai sentis desesperació per no tenir-les, ni gelosia d' altres que les tenen, mai estiguis trist perquè encara no han arribat. Espera amb emoció, amb seguretat, aquesta és la manera mes poderosa, no has de lluitar, no has de guanyar, ja has demanat, sols obra't i rebràs!!