Healing with Crystals- Marta Texidó

Crystal healing is an alternative healing technique in which crystals and other stones are used to cure and protect. Crystals allow positive, healing energy to flow into the body.

Each crystal has its own unique energetic properties, and can also be used to enhance the vibration of chakras.

Let’s see some examples:

CROWN CHAKRA, WHITE QUARTZ

Amplifies positive energies at all levels, it is the most used crystal in healing for its many emotional, physical and spiritual healing qualities. Provides mental and spiritual clarity, high concentration, helps to think positively, it is one of the best stones for meditation. It is protective, at home placing a quartz crystal positively charges and protects the environment and the inhabitants of the house. Quartz is also used to charge other crystals and stones.

Widely used in clairvoyance, in the form of crystal balls to see the future, near clairvoyance instruments to enhance their power and good use and close to the seer to open their psychic perception and for their good interpretation.

Place it in the center of the head or on the forehead and give Reiki, wear it close by as a necklace, ring, keep it near you.

THIRD EYE CHAKRA-AMETHYST

This gem is one of the best to get to meditation. It reflects one of the basic colors of the 6th chakra, purple. It helps the development of intuition, it is associated with humility. Indicated for people who suffer from insomnia, depression, anxiety, headaches, stress, work fatigue and lack of concentration. It brings peace, balance, tranquility. It is a maternal stone so it protects and cares for children especially. In the house it absorbs negative vibrations. If used with rose quartz it helps to renew the emotional plane.

Formerly it was identified with the crown of the kings and with their jewels. Considered a protector of drunks, it is said that she is very good at overcoming any addictions. The metal with which it has the best affinity is gold.

It can be placed in the third eye to meditate on what we want to transmute, for emotional or physical ailments, to meditate on spiritual or esoteric themes and expand intuition. And likewise giving REIKI to intensify and enhance its power.

THROAT CHAKRA- TURQUOISE

Blue in color, which corresponds to the 5th chakra. It is indicated in problems of depression, introverts, incomprehension, lack of speech, shyness and all problems of the throat, larynx and pharynx. It brings joy, happiness, serenity, balance, vitality and sincere and fluent communication. Contributes adequately to experiences related to memory and the rescue of past experiences. If it has silver inclusions, it intensifies its vibrations for the benefit of the emotional field, activating it. If it has copper inclusions, it becomes a conductor that balances the functioning of the respiratory system and regulates the lungs. It is the ideal stone for those who are dedicated to art, architecture, writers, painters, communication in all areas.

It was considered the traveller's stone, protecting all who traveled far from the dangers of the journey.

Place it on the throat and give REIKI to intensify and enhance its power.

HEART CHAKRA-PINK QUARTZ / ADVENTURINE

It is believed that its pink color is due to the fact that there is titanium in its three components. It is very calming, it brings peace, tranquility, confidence, self-esteem, self-love, it helps the heart rest from the burden of the weight of living. Indicated for people lacking in love, for those who go through a relationship crisis, for a loss, for those who have suffered rejection or abuse. Helps to accept the love of others and to overcome fears due to lack of confidence. It attracts love and friendship. Placed on the nightstand on the left side, it brings strength and harmony in the couple's relationship. Its energy penetration is mainly directed to the heart chakra, although it has the ability to influence all the chakras.

Place it in the center of the chest and give Reiki, or always carry it with you on the left side in your pocket, pants or underwear. Or in the form of a necklace, pendant, earrings, near you.

-Aventurine. Indicated for the heart chakra, ideal when combined with rose quartz. It is green in color, although it may present variations, with inclusions of mica that is the cause of its bright reflections. Indicated in sentimental and emotional problems, for stress, brain conditions. Provides balance between body, mind and emotions, strength to overcome problems. With balsamic effect. This stone also helps with issues related to fertility. It is the stone of luck in games of chance.

Place it in the heart chakra along with the rose quartz and give Reiki.

CHAKRA PLEXUS SOLAR - TIGER EYE

This is a gem of great value because it has two golden-brown tones, having a great affinity with the crown chakra. Its vibration load is very high. Its darker tones in meditation create a link of great intensity with the depths of the planet. Suitable for people who want to break their chains and gain freedom, to return to the present and reality, to repel the evil eye, for stomach problems and to broaden perceptions. This stone elevates us and connects us with spirituality, and attracts material goods. It brings energy, vitality, security, courage and confidence.

Place it in the 3rd chakra and give Reiki.

SACRAL CHAKRA- ORANGE CORNALINE

It belongs to the agates family. With electromagnetic properties and a great power of energy irradiation. It favors concentration, to investigate the past, broadens mental capacity, helps in concentration, avoids stress in the face of more important responsibilities. Indicated for shy people, or for those who find it difficult to relate and for students or for professions that require great mental and intellectual capacity.

Place it in the navel chakra and give Reiki, wear it close by in the form of a necklace, bracelet, ring, etc.

ROOT CHAKRA - OBSIDIAN / RED JASPER

Obsidian. Related to life, survival, the self. This gem attracts physical forces to direct them to spirit, magnifying unconscious abilities. Called the stone of truth, it reflects both good and bad. If used with sincerity and maturity it will provide great and valuable information about the self, it is not a friend of lies or falsehoods. Indicated in depression, in moments of confusion, relieves aches and pains, for bone diseases. It is not a stone that provides material goods, but it does require more and more responsibility and respect. Against the evil eye and negativity, it is a protective stone.

In ancient times it was a stone highly coveted by wizards and witches, the future could be carried in obsidian mirrors.

Red Jasper. Indicated in the treatment of liver, blood and circulation diseases. It is sexually stimulating, provides energy and vitality. It is also protective, as an amulet. For people lacking confidence, security, fearful, mild depression or reluctance.

In ancient times it was used as antivenoms.

Place it in the sacral chakra and give Reiki, wear it around as a necklace, bracelet, etc.

Marta Texidó Font

Reiki Master

Editor / Director

translated from english by Eva T.Font

‍

Tu propósito de vida eres tú

Todos tenemos un propósito, una vida deseada, algo que anhelamos más que nada en el mundo. Y, sin embargo, a menudo lo olvidamos, lo dejamos de lado y nos conformamos con una existencia que no nos llena. Quizá porque nos parece un objetivo ingenuo o imposible, o porque no sabemos por dónde empezar para conseguir llevarlo a cabo. El problema es que buscamos la solución a nuestros problemas en el exterior, cuando las respuestas que necesitamos están en nuestro interior. Nuestro propósito de vida está codificado en una secuencia numérica de tres pasos que encierra todas las claves sobre nuestra identidad y nuestro potencial. Por eso, para llegar a cruzar nuestras metas, solamente tenemos que aprender a manifestar esta fórmula encriptada.

Manuel Márquez lleva más de veinte años investigando los patrones que rigen nuestra existencia a través de la numerología. Gracias a ello, ha podido desarrollar un método con el que ha ayudado a centenares de personas a desarrollarse plenamente. Este libro recoge sus descubrimientos y pone a nuestro alcance la vida que realmente queremos vivir.

‍

Manuel Márquez

La meditació

La meditació és molt eficaç per aconseguir els objectius següents: -Calmar la ment i trobar un moment de pau i tranquil·litat. -Reduir l'estrès i aconseguir un estat de relaxació profunda. -Entrar en contacte amb el teu "Jo Interior" i aprofundir en el teu creixement personal. -Ajudar-te a sentir el teu cos i "desconnectar" dels pensaments repetitius que són una part inevitable del nostre dia a dia. Una meditació guiada té l'avantatge que algú "porta" la meditació i sentint la veu de la persona que guia és molt més fàcil, que simplement estar en silenci contemplatiu, aconseguint així nivells més profunds de relaxació. No necessites llargues pràctiques per aconseguir resultats. No necessites entrar en un estat de "consciència alterada" per obtenir la relaxació. Simplement sentir el teu cos , comences a sentir-te tranquil i relaxat. No requereix un "ambient especial" (música, espelmes, estar estirats, etc.) perquè faci el seu efecte. Pots meditar en un embús de tràfic, amb un senzill exercici de respiració. Meditar està científicament provat com a efectiu per a moltes malalties tipus cardiovascular i relacionades amb l'estrès. Pots meditar durant el temps que tens disponible, encara que només tinguis 5 minuts. No necessita un temps de preparació ni un temps determinat.

La màgia de les paraules

Aquests darrers anys ha estat molt actual el treball amb "la llei de l' atracció", aquesta fórmula significa que els teus pensaments més les emocions que estan al darrere d'aquests, tenen com resultat el que has atret a la teva vida en el moment present. Les emocions són molt fortes. Si un objectiu no t'entusiasme gaire, la llei d'atracció no funcionarà. No serà fàcil d'aconseguir la teva fita. Malgrat això si tens entusiasme i passió , si tens imatges vives o llàgrimes en els ulls de pura alegria i emoció pensant en la teva fita, estàs afegint emocions i FORÇA. Ara si estàs utilitzant i potenciant la llei d'atracció. Si els teus pensaments són el vehicle per a dur-te al teu objectiu, llavors les teves emocions són la benzina que encén el motor. El millor de tot és que els teus pensaments positius et fan entusiasta, et solen excitar i comporten emocions fortes. Tenen la tendència de ser més forts que els teus pensaments negatius. És més fàcil atreure el positiu que el negatiu, aixó és una molt bona noticia. Assumeix la responsabilitat de com es la teva vida avui. Si no ho assumeixes, no seràs capaç de canviar. Si la llei d'atracció funciona tan senzillament, perquè no hi ha més gent pròspera i satisfeta? O simplement feliç amb la seva vida?. La clau d'entendre la llei d'atracció és acceptar i entendre que ets responsable per TOT el que passa en la teva vida. TOT. En algun nivell, conscient o inconscient has atret cada persona, cada ocupació, cada malaltia, cada alegria, cada dolor en la teva vida. Una vegada que acceptes que ets el creador de la teva realitat, disposes del poder per a canviar tot en la teva realitat. Els nostres pensaments determinen el que atraiem. -El que penses -El que sents -El que es manifesta Sempre està vinculat, sense excepció. Com pots utilitzar la llei d'atracció? Si llegeixes aquestes preguntes, respon-les amb la teva veu interior. Com són les teves relacions amb les altres persones? Estàs enamorat? Com són els teus amics? Com és la comunicació amb la teva família? Com són els teus ingressos? Com va el teu negoci? Com és la teva salut? Què penses del teu cos? Els pensaments que acabes de tenir...les respostes que t'han sorgit abans que les poguessis parar, aquestes són les responsables de la programació dels teus resultats. Si no estàs satisfet amb els resultats en la teva vida, has de canviar els teus pensaments. Marta Texidó https://www.pexels.com/ca-es

Abrir los ojos

Es un tira y afloja entre lo que realmente queremos y aquello que se confunde con el albedrío social y la presión de un mundo tan ajeno a nosotros mismos como un universo sin sol.Un instinto libre e impulsivo reprimido y controlado por las reglas humanamente deshumanizadas. Esta tan grabado en nuestro subconsciente que apenas percibimos la diferencia.Será que nacimos queriéndonos casar y tener muchos hijos con la única posible persona de nuestra vida y nos perdimos en el camino?Es posible que tan solo exista un alma gemela para cada uno de nosotros capaz de amarnos eternamente y pasamos toda la vida equivocándonos?. Generalmente pensamos que somos un buen partido si se nos sabe jugar bien, pero quizás todavía no hemos aprendido las reglas del juego. Bromas aparte, entre toda esta confusión de la búsqueda y captura de la persona ideal, nos olvidamos de la realidad más evidente de nuestro ser. La característica más simple e imprescindible : El amor.Aquel que normalmente no llega en caballo blanco lleno de promesas y expectativas, el que no pretende tener las curvas perfectas y la guia completa del Kamasutra, el que nunca se paseó por las mil y una noches ni acabo dejando este mundo por la chica del balcón.Tengo fe de que el amor del que hablo es una cualidad con la que venimos a este mundo, un sentido de conexión divina con la vida y todo lo que nos rodea, algo que nos hace libres e independientes al mismo tiempo que nos une al ombligo del Universo.En que momento empezamos a aprisionarnos de miedo, el opuesto del amor, y acabamos encarcelados en un mundo lleno de juicios y limitaciones? Quizás papa y mama, el vínculo mas primario, nos enseñó una idea parcial y separatista, dramática e inquisidora, injusta y sexista, reprimida y llena de condiciones del amor o quizás, todo lo contrario. En cualquier caso, nuestro primer mundo se desarrolla entre cuatro paredes, de personas educadas entre cuatro paredes, para salir a un mundo controlado por paredes, muros, reglas, fronteras, juicios, status, apariencias, poder, egos....El amor no es ciego, abramos los ojos. Eva T.Font

Sa paraula

És sa paraula s’ànima d’un poble. Si canviam de paraules canviam de món. —Toni Gomila, actor i escriptor (Manacor 1973)

Dogs

«If there are no dogs in Heaven, then when I die I want to go where they go.» – Will Rogers (American entertainer, famous for his pithy and homespun humour, 1879-1935)

Cavall Fort

Cavall Fort és una revista infantil i juvenil en català, fundada l'any 1961, adreçada principalment a nens i nenes d'entre 9 i 15 anys. Publica contes, còmics, reportatges, jocs, entrevistes i activitats amb l'objectiu de fomentar la lectura, la creativitat i l'ús de la llengua catalana. És una de les revistes infantils més emblemàtiques de Catalunya. https://www.onallibres.cat/

Grans idees

Podem tenir grans idees, però si no les desenvolupem es queden només en idees rondant per el nostra cap, sempre seran plans sense materialitzar. És fàcil, tenir molt bones idees, fer plans però si mai els concretem aniran vagant tranquil.lament per la nostra ment. Realment tots volem "la Bareta màgica", no fer cap esforç, aixecar-nos al matí i que la vida ens serveixi el menú dels somnis realitzats. Però sempre hem de moure la primera fitxa, perquè l'univers ens ajudi a materialitzar. En els moments difícils, és quan aguditzem més les nostres idees, els xinesos diuen: "Crisi és oportunitat". La idea de l'èxit en la vida és per a cada u de nosaltres diferent, no només és ser ric, gaudir de bona salut, felicitat, relació de parella, economia, seria més aviat assolir els objectius que ens proposem i "ser" el que realment " volem ser ". Tenim tendència a pensar en com hem viscut, sempre enganxats al passat, recordant vivències agradables o desagradables, de penes i alegries etc, i l'altra manera és viure segons com has pensat, i per això has de treballar en la teva ment com vols que sigui la teva vida, posar fites i projectes personals, treballar-los en la ment com idees, després planificar, transformar-los en pensament i d'aquí passar a l'acció en la realitat o món material. "Idea, Pensament i Acció". Hi ha molts llibres en el mercat que ens ajuden a això, recomanem avui "Creativitat i plenitud de vida" d'Antonio Blay, i "Vostè pot sanar la seva vida" de Loiuse Hay. Marta Texidó

El cos ens parla

El cos ens parla contínuament emetent senyals de comoditat o incomoditat. Cada vegada que escollim una conducta determinada, ens hauriem que preguntar com ens sentim, si sentim alegria i comoditat segur que hem encertat amb la decisió. El nostre cos és savi, hem d'aprendre a estar atents i escoltar-lo. Viu en el moment present, és l'únic que tens. Tingues una acceptació psicològica total i absoluta que aquest moment és com ha de ser. Aquest moment és com és, perquè l'Univers és com és. No lluitis contra l'Univers. Pren-te un temps per a estar en silenci i silenciar el diàleg intern. Guia't per la teva intuïció. Renúncia a la teva necessitat d'aprovació. Aquesta decisió ens dóna gran llibertat. Quan reaccions amb enuig o amb violència davant una persona, una situació o una circumstància, reconeix que lluites contra tu mateix. No siguis tan dur amb tu. Quan reaccions amb massa intensitat cap a algú, ja sigui amor o en odi, reconeix que aquesta persona és un reflex del teu ésser. Utilitza la relació com mirall per a guiar la teva evolució espiritual. Deixa anar la càrrega del judici i et sentiràs molt més lleuger. No contaminis el teu cos amb toxines, ja sigui a través del menjar, la beguda o les emocions tòxiques. Reemplaça el teu comportament motivat per la por, per comportament motivat per l'amor. Comprèn que el món físic reflecteix el procés de la nostra pròpia consciència. És important netejar el medi ambient de tot el que contamina la nostra terra, els seus rius i els seus oceans però, és molt més important netejar les idees tòxiques que contaminen la ment humana. Marta Texidó

Camina amb els ulls

Caminar amb regularitat s'associa a menys mortalitat. Perquè resulta que quan ens movem, es produeixen centenars de petits canvis al cos. Caminar només dotze minuts altera 522 dels metabòlits que tenim a la sang, és a dir, les molècules que afecten el batec del cor, la respiració pulmonar i les neurones del cervell. Per això caminar prevé malalties cardíaques, redueix la pressió arterial i ens ajuda a recordar. Quan caminem, l'oxigen flueix per tot el cos i té un efecte en els òrgans vitals, la memòria, la creativitat, l'humor i la capacitat de pensar. A més, cada cop que optem per caminar, reduïm la contaminació atmosfèrica i acústica. Hi ha centenars de maneres de caminar, però per beneficiar-nos plenament de la naturalesa terapèutica de l'acte de caminar, hem de caminar amb els ulls. Quan ens trobem en un lloc nou (per exemple, si anem de vacances), el cervell es concentra a escanejar i rastrejar el paisatge desconegut. Però no cal anar lluny. Pots intentar anar per un camí nou cada dia i, si això no t'és possible, n'hi ha prou que deixis estar el telèfon mòbil i aixequis el cap per descobrir detalls nous a la ruta de sempre. Quan camines, els ulls escanegen automàticament el que tenim al davant. Això activa un mecanisme (flux òptic) que calma el sistema de detecció d'amenaces del cervell (l'amígdala) i ens proporciona tranquil·litat. I encara que la majoria de vegades caminem amb pressa, t'animo a caminar per "perdre't". Molts cops surto de casa sense rumb i són els moments en què puc ordenar les idees, pensaments i sentiments. Això té una explicació científica: quan ens perdem, ens exposem a nous paisatges i punts de referència, i obliguem el cervell a posar-se en guàrdia i prendre nota, a interactuar amb l'entorn. Al cervell li encanta la novetat. Quan el cervell es troba cara a cara amb alguna cosa nova o diferent, de seguida crea vies neuronals, cosa que millora de pas la memòria i la capacitat d'aprenentatge. Fa uns mesos va arribar a les meves mans el llibre 52 maneres de caminar, d'Annabel Streets, i és el que m'inspira avui a animar-te a descobrir la màgia de caminar. I per això, molts dels projectes d'Etselquemenges avui són en format àudio. Perquè aprenguis mentre camines, com jo he fet durant anys escoltant altres pòdcasts, escanejant llocs nous que em van inspirar. A més, vull que això et serveixi també perquè facis esport i t'allunyis de les pantalles. https://etselquemenges.cat/ Núria Coll

El Mapa del tresor-L'Ofici de viure

Per fer el teu mapa del tresor necessites només una cartolina, paper, fotos, tisores, colors i molta il.lusió.

Fes un mapa del tresor per a una sola fita o àrea de la teva vida, de manera que puguis estar segur d'incloure tots els elements, fes-ho senzill i fàcil.
Això permet a la teva ment enfocar-se d'una manera clara.

Pots desitjar fer un mapa del tresor per al treball, un altre per a l'amor, un altre per a l'economia, etc.

El pots fer de la mida que sigui convenient per a tu. Pots tenir-ho en un quadern a la bossa o a la cartera, penjar-lo a la paret de la teva habitació, al mirall del bany o a la feina.

Sempre posa una foto teva al mapa, per un efecte més realista. Mostra't sent, fent o tenint el teu objectiu desitjat, viatjant al voltant del món, amb una parella nova, rebent felicitacions per algun projecte aconseguit, obrint el teu ésser interior.

Utilitza molts colors al teu mapa del tresor per incrementar el poder i impacte sobre la teva consciència. Mostra't a tu mateix en un escenari real, fes-ho creïble.

Posa afirmacions en el teu mapa del tresor. "Tinc el millor treball de la meva vida", "la meva economia és pròspera", "sóc molt feliç", "estic gaudint d'un gran amor", etc.

Assegureu-vos també d'incloure l'afirmació còsmica: "Gràcies Pare, perquè això o una alguna cosa millor ara es manifesta per a mi a l'Univers, de manera perfecta i en harmonia per a tot el món."

El procés de crear el teu mapa del tresor és un pas poderós cap a la manifestació de la teva fita.

Ara només dedica un parell de minuts cada dia per observar-lo en quietud i, de tant en tant, dedica-li un pensament durant el dia.
Això és tot el necessari.

Funciona!!

‍

El fanal lluminós-Jordi Texidó

Durant la segona dècada del segle XX, la meva família vivia al carrer de la Font del Coll número 12 de Barcelona. Jo vaig néixer en aquest bonic carrer del barri del Coll, i en aquest mateix indret vaig viure les primeres experiències infantils. El meu carrer era tranquil i sense trànsit; per això, els més petits hi jugàvem sense cap mena de perill. També recordo que de la façana de casa hi penjava un fanal que totes les nits il·luminava el carrer. A més, gràcies a la seva llum la mare em deixava sortir una mica més després de sopar, i així podia jugar una estona més amb els meus amics veïns. Era fantàstic. Quan sortia per la porta de casa, el fanal lluminós ens protegia i ens permetia allargar una mica el nostre temps de joc.

Recordo una bonica anècdota a l'entorn del fanal. Un vespre vaig perdre pel carrer el canvi d'una compra que em va encarregar la mare. Em vaig espantar i vaig començar a buscar afanyadament les monedes que havia perdut. Els veïns, quan em veien, em preguntaven què m'havia passat i, de mica en mica, s'anaven incorporant a la meva recerca. Al poc temps unes cinc o sis persones ja estàvem buscant les monedes sota la llum del fanal del meu carrer. Quan ja havia passat una bona estona sense èxit, la senyora Eulàlia, veïna i padrina del meu germà, em va preguntar: "Jordi, estàs segur que t'han caigut aquí els diners?". Jo li vaig respondre amb honestedat infantil: "Senyora Eulàlia, precisament aquí no. M'han caigut més avall, però és tan fosc que he vingut aquí sota perquè el fanal és tan lluminós que segur que els trobarem".

Ja han passat més de vuitanta anys d'aquella anècdota. Però encara ara, el nen petit que encara conservo,  sap que no hi ha res que no es pugui trobar sota el fanal lluminós del meu carrer.

‍

https://www.pexels.com/ca-es/

Taj Mahal per Núria Font i Parés

Els emperadors mogols van ser grans constructors. Palaus i edificis donen prova de la seva perfecció i tècnica.
L'Índia, segons Tagore, estava aliena a les decepcions del passat, perquè les seves llars, els seus camps, les seves escoles els pertanyien, els seus trons no els concernien. El jove príncep, governava amb altivesa un Imperi de monjos, rodamóns i famolencs. Alguns pares, fins i tot, venien als seus fills com a esclaus.
El jove príncep fill de l'emperador, es va enamorar de,"Mumtaz Mahall", la filla del seu primer ministre. El casament va haver de posposar-se, ja que, com a príncep, abans havia de casar-se amb una princesa. Per fi, el 22 de Març, els dos joves van unir les seves vides. El príncep va pujar al Tron, amb el nom de “Sah Gahan” i es va convertir en un brau soldat i governant clement. Van tenir catorze fills, morint l'esposa a l'últim part. Des de llavors, desesperat, només va viure per immortalitzar la seva estimada, i va construir el Taj Mahal, el seu mausoleu, emulava els set cels del Paradís. La part central del Taj Mahal, en forma de llàgrima, està entre dues mesquites, flanquejada per quatre minarets inclinats cap a l'exterior. A l'interior, arcs dibuixats, flors entrellaçades amb lletres enamorades. A l'any de la seva mort, el Rei va fer compondre un poema als blancs pits d'una mare que havia alletat tretze fills i que ell mateix va recitar.
Als jardins, flors blanques com els cims nevats que ella estimava, blaus com el vel blau que portava el dia que la va conèixer i un groc com de lluna minvant. pelegrinatge sospira en silenci. Amb el cor ferit, mirant el mausoleu, deixant constància de fidelitat i amor més enllà de l'eternitat.

Al final d'aquest relat, m'adono que avui és 22 de Març, el mateix dia que Ells van unir les seves vides per sempre. És casualitat? Què em va empènyer a escriure sobre el “Taj Mahal” precisament en aquesta data?
El meu homenatge per a aquesta bella dona que va parir catorze fills amb dolor, morint a l'últim part. La meva admiració als seus pits blancs ia tants altres de diferents races i de diferents colors que amb tendresa abracen el fill donant-li vida i amor.

Un nuevo mensaje-Mikel Lizarralde

Las enseñanzas del médium que aprendió a recibir y a interpretar las señales del más allá.

En este libro, el médium español más reconocido del mundo nos cuenta cómo aprendió a comunicarse con el más allá. ¿Hay vida después de la muerte? ¿Pueden nuestros seres queridos ayudarnos desde el más allá? ¿Con qué frecuencia se comunican con nosotros? Mikel Lizarralde aborda esta y otras cuestiones que ha resuelto a lo largo de su trayectoria, desde que descubrió un don que lo ha llevado a guiar a miles de personas en sus procesos de duelo. A partir de diferentes testimonios, Lizarralde revela, entre otros asuntos, la misión principal de los seres espirituales: brindarnos la seguridad de que nunca morimos y ayudarnos a entender las grandes verdades del universo, para que vivamos de una manera más plena y consciente.

‍

E L  AUT O R

Mikel Lizarralde nació en Urretxu (Guipúzcoa) y desde niño supo que tenía la capacidad de ver y sentir espíritus, así como de predecir acontecimientos futuros. En el año 2004 viajó a Canadá para formarse en el campo de la comunicación con el más allá, y desde entonces se ha convertido en uno de los médiums más aclamados del mundo. Dirige el Instituto Izarpe en San Sebastián (http://www.izarpe.org), donde se reúnen diferentes disciplinas relacionadas con una existencia holística, y participa habitualmente eventos y conferencias.

¿ Q U É DICE EL AUT O R?

«Desde que era niño he tenido la capacidad de ver, sentir, escuchar y comunicarme con los espíritus. He recibido mensajes, señales, avisos y referencias sobre el futuro y situaciones que aún no habían sucedido. Los espíritus, su compañía y la comunicación con ellos han sido una constante en mi vida.» «Cada persona conecta y entiende la mediumnidad de manera única y especial. En mi caso, veo imágenes, palabras o escenas. Soy capaz de describir aspectos físicos de la persona fallecida, a la vez que siento en mi cuerpo las emociones y sensaciones que sintió el espíritu antes de morir, y también lo que desea transmitir; ahora nuestro objetivo debe ser siempre el de ayudar, ofreciendo siempre evidencias de aquello que estamos diciendo.»

‍

‍

Passió i amor- Mn.Pere Ribot

Repòs i lluita, passió, amor,... Qui en copsarà l'abisme i la mesura? Treballa, home i argila, la figura al fons del teu paissatge interior.

La frase del dia-Rodamots cada dia un mot.

De la literatura en traiem els vidres de colors que ens tenyeixen la vida, que ens la simplifiquen, que ens l’ordenen. Armand Obiols [Joan Prat] (Sabadell 1904-Viena 1971) · CXXII aniversari Fotografia: Pintura Marta Texidó

L'amazic

L'amazic o tamazight és un conjunt de llengües afroasiàtiques parlades històricament pel poble amazic al(el Tamazgha). Fora del seu territori històric, Catalunya és una de les regions amb més parlants, on es calcula que és la tercera llengua materna més parlada globalment després del català i el castellà.Característiques principalsNom autòcton: La paraula amazigh significa "home lliure" en la seva pròpia llengua.Distribució geogràfica: Es parla des d'Egipte (oasi de Siwa) fins a l'oceà Atlàntic, i des del Mediterrani fins al Sahel. Té una forta presència al Marroc i a Algèria.Dialectes principals: Inclou variants com el rifeny (nord del Marroc), el tachelhit (sud del Marroc), el cabilenc (Algèria) o el tuareg (Sàhara).Escriptura pròpia: S'escriu tradicionalment amb l'alfabet tifinagh, un dels sistemes d'escriptura més antics del món.L'amazic a CatalunyaParla generalitzada: És la llengua d'origen d'una gran part de la població procedent del Marroc (especialment de la regió del Rif).Aliança lingüística: En ser una llengua minoritzada històricament, comparteix dinàmiques de resistència i sensibilitat cultural similars a les del català.Recursos i difusió: Existeixen iniciatives com el Diccionari amazic-català d'en Carles Múrcia i l'escola de la Tanit associació catalanoamaziga per a la seva difusió.

La Pedrera del pare

Era la tardor de l'any 1906. El meu pare observava entre sorprès i encuriosit com uns operaris traslladaven en carro rocs de pedra gegantins, arrossegats per cavalls potents cap a la zona de la Riera. Sovint, el pare passejava per alguns dels terrenys que actualment són el passeig de Gràcia. El procés era curiós. Quan els treballadors arribaven al terreny de la construcció, descarregaven els rocs sobre el paviment i els començaven a esmolar amb les seves eines, arrodonint-los amb molta cura, molt sovint sota l'atenta mirada d'un home gran de barba blanca que anomenaven senyor Gaudí. Era l'any en què el pare i la mare, com feien moltes parelles joves, es sentien amb prou forces i il·lusió per fer les Amèriques.

Van passar molts anys, dècades, i la meva família va tornar més nombrosa cap a Barcelona. L'enyor per Catalunya era molt gran i tornaven d'un esgotat somni americà. Només veure la costa catalana, un dels primers dubtes que va tenir el pare va ser endevinar com seria ara aquella curiosa construcció de pedra de la riera barcelonina. Se'n va enamorar a primera vista. No ho sabia explicar però de seguida va connectar amb la Pedrera, nom amb el qual la ciutadania coneixia l'anomenada més formalment Casa Milà. Per contra, algunes persones que passaven pel davant no amagaven el seu menyspreu i alguns se'n reien en veu alta del que consideraven un excés arquitectònic. Però als ulls del pare, tot era molt diferent i recordo que sempre me'n parlava, de la Pedrera, en un equilibri perfecte entre passió i respecte. D'alguna manera, sabia que el menyspreu del passat acabaria esdevenint admiració per les generacions del futur. I tenia raó.

‍

Jordi Texidó i Mata

Elogi de l'ombra-Tanizaki, Junichirô

Escrit el 1933, Elogi de l'ombra s'ha convertit en un clàssic indiscutible per a la subtilitat amb què Junichiro Tanizaki comprèn i explica l'estètica japonesa, plasmada en temples, cases i objectes, en el teatre i els vestits. Amb Elogi de l'ombra, Junichiro Tanizaki desvetlla les percepcions i els secrets de la societat japonesa al voltant de la bellesa, un concepte que en els valors i les idees culturals japoneses no pot entendre's sense la presència de les ombres en la vida quotidiana. I és que a Occident, l'aliat més gran de la bellesa ha estat sempre la llum. En canvi, en l'estètica tradicional japonesa l'essencial és captar l'enigma de les ombres. El bell no és sinó un joc de clarobscurs fruit de les modulacions subtils de les ombres. Tanizaki construeix una manera de percebre el món on posa de manifest la importància que tenen les ombres a Orient, en contraposició a la civilització occidental. https://www.onallibres.cat/elogi-de-lombra-9788417214357

Quan som adults, més enllà de l’edat?

Hi ha persones de 15 anys que, en alguns aspectes, ja són adultes. I hi ha persones de 70 que encara no ho són. Perquè ser adult no depèn de l’edat. Depèn d’una altra cosa. Depèn de si la teva manera d’actuar, d’estimar i de comprendre està vinculada al que fan els altres... o només depèn de tu. Un infant diu: «Quan m’entenguin, entendré.» «Quan m’estimin, estimaré.» «Quan els altres actuïn, actuaré.» L’adult diu una altra cosa: «Jo intentaré comprendre, encara que no m’entenguin.» «Jo intentaré estimar, encara que no m’estimin.» «Jo intentaré actuar, encara que els altres no actuïn.» Això és ser una persona adulta. I és un dels primers fruits del treball interior: viure des d’un centre de gravetat propi. Un centre més lliure, més ferm i més conscient. Des de la meva experiència, hi ha tres senyals molt clars que una persona comença a habitar la seva adultesa. La primera és la comprensió. Una persona adulta intenta comprendre totes les persones i totes les circumstàncies. Sense justificar-ho tot, sense estar d’acord amb tot. Però mirant de comprendre, més enllà del judici automàtic. Perquè cada persona actua des del nivell de consciència que té. Tothom fa el que pot amb el que sap. I quan poses la teva intel·ligència al servei de comprendre el món, aquest deixa de ser un caos absurd. Pot no agradar-te, fins i tot et pot fer mal. Però té una lògica. Saps que les coses no poden ser diferents. I entendre-ho et dona molta pau interior. La segona senyal és l’amor. Una persona adulta busca el màxim bé per a tots els éssers. Sense excepció. Sí, també per a qui s’equivoca. També per a qui agredeix, odia o abusa... Això no vol dir permetre-ho tot. Estimar també implica posar límits, dir prou, allunyar-te, trucar a la policia... Però, fins i tot aleshores, no desitges destruir l’altre. Busques el màxim bé possible per a tots dos. Desitges que l’altre es desperti, que aprengui, que deixi de fer i de fer-se mal. Estimes: busques el màxim bé. Sense sentimentalisme i sense dependència. Sense pensar: «Pobret.» És un amor amb lucidesa. Amb fermesa. I, com a conseqüència, al teu interior viu felicitat i plenitud. El tercer senyal d’adultesa és l’acció. Una persona adulta actua des dels seus valors. No espera que els altres comencin. Ni que tot sigui fàcil, ni demana garanties impossibles. Fa allò que considera correcte. Aporta allò que pot aportar. Encara que els altres no ho facin. Perquè la seva acció no depèn de la reacció del món. Depèn de qui ha decidit ser, del què ha decidit fer. I, fent-ho, viu una força i una seguretat interior enormes. Quan aquestes tres coses s’uneixen —comprensió, amor i acció— ets una persona adulta. Ja no vius preguntant-te: «Per què els altres no fan?» «Per què no m’entenen?» «Per què no m’estimen com necessito?» Comences a preguntar-te: «Què puc comprendre jo?» «Quin amor puc mobilitzar jo?» «Quina acció em toca fer a mi?» Aquest canvi sembla petit. Però és enorme. Perquè deixes de posar la teva vida en mans dels altres. I comences a viure des de tu. Això no elimina les dificultats. Tant de bo fos tan fàcil. Continuaran havent-hi problemes, persones difícils, pèrdues, conflictes, dies complicats... Però ja no els vius igual. Perquè hi ha algú dins teu que pot comprendre. Que pot estimar. Que pot actuar. I aquest algú és el teu jo adult. Per això dic que el primer pas del treball interior no consisteix només a sanar ferides —tot i que això també és important— ni a sentir-se millor, encara que aquesta en sigui una conseqüència natural. https://danielgabarro.com/

La trena Colombani, Laetitia

Amb gairebé mig milió d’exemplars venuts i quasi trenta traduccions en curs, La trena va ser un dels fenòmens editorials de l’any 2017. En aquesta narració vibrant i commovedora, Laetitia Colombani, guionista, directora i actriu de reconegut prestigi, aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, comparteixen unes idees i uns sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. ÍNDIA. A Badlapur, la intocable Smita sobreviu recollint els excrements d’una casta superior. Resignada a la seva condició, està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos: la petita anirà a l’escola i la seva vida serà digna i profitosa, encara que per aconseguir-ho la Smita hagi de desafiar les normes establertes. ITÀLIA. A la Giulia li encanta treballar al taller familiar, l’últim de Palerm que confecciona perruques amb cabells autèntics. Hauria pogut anar a la universitat, però als setze anys va deixar l’institut per aprendre els secrets d’aquest ofici. Quan el seu pare pateix un accident i la Giulia descobreix que el negoci està a punt de fer fallida, afronta l’adversitat amb valentia i determinació. CANADÀ. La Sarah és una advocada d’èxit a Montreal que ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, en el curs d’un judici, es desmaia, i aleshores la Sarah comprèn que la seva vida ha canviat radicalment i que haurà de triar què és el més important per a ella.La Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, però tenen en comú l’empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s’entrellacen i van formant una trena que sim- bolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió. https://www.onallibres.cat/

La Clau mestre a l'Ofici de viure-Catalunya Radio

La predisposició d'una persona per a l'èxit depèn de la mena de pensaments que "sintonitzi" en el seu dia a dia. Si sintonitzem pensaments de fracàs, limitació i discòrdia, aquestes idees modelaran el que rebem com a conseqüència de les nostres accions. En canvi, si sintonitzem pensaments de coratge, poder, inspiració i harmonia, serem capaços d'atraure noves oportunitats que ens conduiran cap als nostres objectius.

Quina és la clau mestra del poder mental? Amb els coachs Raimon Samsó i Mikah de Waart i l'editora de la revista "The Secret", Marta Texidó.

El somni de Gaudí Valls, Coia

LA GRAN NOVEL·LA DE LA SAGRADA FAMÍLIA Barcelona, 1883. L’encàrrec d’un temple encara inimaginable transforma el destí d’una nissaga que creixerà al ritme de la Sagrada Família. Cinc generacions marcades per l’amor, la pèrdua i el pes de la història veuen com l’obra esdevé el _ l que les uneix. Des de l’Anna i en Guillem, presents des dels primers anys de la construcció, _ ns a l’Anna Maria, la baula que manté viva la memòria familiar, El somni de Gaudí recorre més d’un segle de Barcelona: epidèmies, guerres, silencis i renaixements. Ho fa mostrant la construcció del temple com un personatge capaç de deixar empremta en tots els que s’hi acosten. Un viatge emocional que parla d’allò que persisteix quan la vida s’esquerda: els vincles que ens sostenen, la passió que ens empeny i el propòsit que dona sentit al camí. https://www.onallibres.cat/el-somni-de-gaudi

EL PODER DE ARI-RAÜL RIATÓS. RESEÑA

 

Mayo, 2026.

Quien haya vivido en la Cataluña de las urbanizaciones, o lugares similares, con sus veranos de guateques, bicicletas y piscinas colectivas, sabrá introducirse fácilmente por los vericuetos de relaciones y trama de amistades con que el escritor Riatós abre su novela inocente, la cual se va armando a través de unos personajes transparentes y otros sombríos, que transcurren por vidas reales dejando rastros bondadosos o perversos según su origen y profesión.

A medida que vas leyendo y sin darte cuenta entras -a manera de novela negra- en enigmas que parecen irresolubles y que transcurren y se funden en un paisaje oriental, muy distinto del paisaje del inicio de la novela. El protagonista, Ari, se ve envuelto en un mar de dudas y de horizontes para encontrar sentido a tantas incógnitas y por dónde salir de ellas. Y así, durante páginas, gozas de este mundo tan diferente del occidental, al mismo tiempo que la intriga va abriendo caminos, aunque en muchos momentos el amor y la viva sensatez del protagonista, con tintes espirituales y profundos, redirija la situación.

Enhorabuena a su autor que ha sabido crear una novela transversal en edades, paisajes y culturas, con unos personajes atractivos y bien diseñados y con acontecimientos que más de un lector habrá vivido, pero también con sorpresas propias de un best-seller.

Assumpta Pallarés

El sentiment de culpa

Quan una persona realitza una acció que transgredeix una norma, apareix una senyal d'avís. Aquesta senyal la percebem com una sensació de dolor, inquietut, que és el que s'anomena: sentiment de culpa.

El sentiment de culpa, és en la seva essènica, necessari i útil donat que ajuda a corregir i ens evita problemes més grans. La funicó principal d'aquest component és a llarg termini, disminuir el patiment i no augmentar-lo.

ADONAR-NOS

Quan aprenem a escoltar i utilitzar la senyal adeqüadament, reestablim l'equilibri perdut i això redunda en benefici de tots.

En canvi, quan no aprenem a escoltar aquesta senyal, patim molt i no resolem res. Per tant per comprendre el problema de la culpa és important aprendre a distingir entre un bon i un mal aprofitament d'aquesta senyal.

ALGUNES ORIENTACIONS PER ELIMINAR LA CULPA

- Tenir en compte el que s'està perdent per culpa de viure en el passat, intentar entrenar la consciència en l'aquí i ara.<

- Fer front als problemes.

-Buscar en l'interior la pròpia aprovació: sense esperar que els demés estiguin d'acord amb les nostres decisions personals.

- Anotar (quadern, agenda) les ocasions en les que t'has sentit culpable: quin va ser el motiu, quan ha passat i amb qui. D'aquesta manera podràs conèixer la teva zona de sensibilitat i analitzar-la bé.- Reconsiderar el teu sistema de valors: distingir-los entre aquells que han sigut imposats i els que realment acceptes. 

Aprèn a viure segons el teu pròpi codi ètic, en conseqüència et sentiràs millor i no hauràs de fingir ni transgredir...

Raquel Casellas

Psicóloga

Crònica de l'ocell que dóna corda el món Murakami, Haruki

 El jove Toru Okada acaba de deixar la seva feina en un bufet d'advocats. Un dia rep la trucada anònima d'una dona. A partir d'aquell moment, l'existència de Tooru pateix una estranya transformació: la seva dona desapareix misteriosament, comencen a aparèixer al seu voltant misteriosos personatges, i allò real es degrada fins a impregnar-se d'un aire completament fantasmagòric. Mentre els somnis envaeixen cada cop més la realitat, Toru Okada haurà de resoldre molts conflictes que ha anat arrossegant al llarg de la seva existència.

https://www.onallibres.cat/

El Poder de Ari: Una trama de misterio y espiritualidad en la Barcelona de 1968.

 

FINALISTA DEL 73.º PREMIO DE NOVELA ATENEO-CIUDAD DE VALLADOLID
¿Qué harías si tu tacto pudiera devolver la vida, pero tu secreto te pusiera en el punto de mira de una organización implacable?
Barcelona, 1968. En una ciudad que hierve bajo el gris de la dictadura y el eco de las revueltas del Mayo francés, Andrés Vidal parece un joven normal de diecisiete años. Pero su realidad se resquebraja cuando un trágico accidente revela un don extraordinario: la capacidad de transmitir vida a través de una vibración eléctrica en sus manos.
Al revivir al quiosquero del barrio, Andrés activa una peligrosa reacción en cadena que lo sitúa en el centro de una persecución implacable:

• Ignacio Martín: Su enigmático profesor de química con un oscuro pasado en la CIA.
• El comisario Salazar: Un hombre sin escrúpulos que no se detendrá hasta capturarlo.
• Organizaciones secretas: Poderes en la sombra que buscan controlar su don... o destruirlo.

Entre el despertar de su primer amor y los tiernos diálogos con su madre, Andrés deberá desentrañar el misterio del "Libro Amarillo", una reliquia milenaria que predice la llegada del Niño Conejo. Un viaje épico que lo transportará de las calles empedradas de Barcelona a las cumbres sagradas del Tíbet.
El poder de Ari es un thriller histórico vibrante que fusiona el rigor documental de la España de posguerra con el exotismo del Himalaya. Una búsqueda emocional de la luz en los rincones más oscuros de la humanidad.
Únete a Andrés en el viaje que cambiará su pasado... y nuestro futuro.

La frase del dia.

 

Ho vàrem fer, per què no sabíem que era impossible.

Fotografía: Dibuix Montserrat Colom

"These are geometric configurations of symbols."

The word Mandala comes from Sanskrit and means sacred circle. It is a sacred symbol of healing, totality, union, integration, the absolute. In Western culture, it was Carl G. Jung who began using them in his therapies, with the goal of reaching the search for individuality in human beings. Jung used to interpret dreams by drawing a mandala every day and discovered the relationship they had with his center and from there he developed a theory about the structure of the human psyche. The creation and decoration of Mandalas bring us balance and well-being in our lives. By painting Mandalas we are boosting and developing our creativity. It makes us connect with our inner child, and regain the pleasure of painting without straying. If you want to start developing your creativity by painting Mandalas I recommend that you choose a quiet space if it can always be the same, soft music that will help you concentrate and relax. It’s a good time before going to bed, it helps us disconnect from all the things that have happened during the day. The material we need is very simple, markers, crayons or watercolor for those of you who already have practice when handling brushes. Now we have the model we have chosen, easy, without much hassle to be the first, we will start painting from the center out, then with practice we can reverse the meaning, from outside to inside, let yourself be carried away by the intuition by choosing the colors you like best or the ones you feel the urge to use. When fatigue comes, better stop and leave it for another day, we don’t have to finish right away. Do not be discouraged by the first results, no one is born taught, do not throw them away, save them, this will allow you to see your progress and evolution. From the first day you will notice the benefits of painting Mandalas, that same night you will rest better, this will result in a better performance for the next day, being more attentive and focused. Mandalas have the power to restore natural order and balance, which we lose with worldly experiences and everyday challenges. As you can see they will bring you many benefits. A wise decision. Harmony will come back into your lives.

El meu gat

Jo tinc un gat

que m'ha enamorat, 

és de color taronja. 

i que faré

amb aquesta preciositat

que m'ha deixat,

bocabadat? 

Text i Pintura: Iulia-8 anys.

No et falta més informació. Daniel Gabarró

No et falta més informació.

Potser et falta un camí ordenat.

Un camí que t’ajudi a veure, comprendre, practicar i integrar.

Perquè, com hem anat dient aquests dies, pots tenir moltes peces bones.

Un llibre que et va ajudar.

Una teràpia que et va obrir una porta.

Un curs que et va inspirar.

Una frase que et va tocar.

Una pràctica que et dona calma.

Una intuïció profunda que saps que és certa.

Tot això pot ser valuós.

Molt valuós.

Però les peces soltes, per bones que siguin, no sempre construeixen una casa.

Per construir una casa cal ordre.

Primer fonaments.

Després parets.

Després finestres.

Després sostre.

Després, si vols, flors al balcó.

Però si poses les finestres abans de tenir parets, la finestra pot ser preciosa… però no se sosté.

En el treball interior passa igual.

Hi ha comprensions que no poden arrelar si abans no has fet alguns passos previs.

Hi ha idees espirituals que poden sonar molt boniques, però que no transformen si el món psicològic continua desordenat.

Hi ha ganes d’estimar millor, però primer cal veure des d’on estimes.

Hi ha desig de pau, però primer cal veure què et posa en guerra amb la vida.

Hi ha voluntat de canviar, però primer cal observar el mecanisme que et domina.

Per això el camí interior no és acumular més i més coses.

És ordenar.

Integrar.

Verificar.

Portar-ho a la vida real.

Quan discuteixes.

Quan tens por.

Quan et sents rebutjat/da.

Quan et costa posar un límit.

Quan vols ajudar algú i no saps si estàs estimant o interferint.

Quan t’equivoques i apareix la temptació de maltractar-te.

Quan la vida no fa el que tu esperaves.

Aquí és on es veu si el treball interior és real.

No quan llegeixes una frase bonica.

No quan tot està tranquil.

No quan la teoria sona bé.

Sinó quan la vida et toca.

I, justament per això, el treball interior necessita temps.

No perquè vulguem allargar-lo artificialment.

Sinó perquè la vida necessita temps per mostrar-nos els nostres patrons.

Necessitem repetir.

Observar.

Caure.

Aixecar-nos.

Comprendre una mica més.

Practicar.

Tornar-hi.

Deixar que la comprensió baixi del cap al cos, a les relacions, a les decisions, al dia a dia.

Això no passa en un cap de setmana.

Pot començar en un instant, sí.

Però arrelar demana procés.

https://danielgabarro.com/ca/

Persones Altament Sensibles

És que jo soc molt sensible.

Vaig dir,  mig de broma en una conversa amb uns amics  i el tema va anar a més, varem parlar sobre l'estudi de les persones altament sensibles, però arran d'algun comentari negatiu com el de ser una moda més, el tema em va quedar aparcat fins que va aparèixer un dia la Minerva, i en  una de les últimes xerrades amb la Minerva va fer honor de la seva Deessa que porta dins, la saviesa, sobre la qüestió de les PAS, va dir rotundament

-però si tu tens tots els números de ser un PAS, de fet ets un PAS, encara no has descobert?

La Dra. Elaine Aron, que va ser la doctora que va fer aquest descobriment visualitzar vídeos i xerrades sobre els PAS, no coneixia aquest estudi,  d'acord amb la psicòloga Elaine Aron, aproximadament el 15%  - 20 % de la població  podria classificar-se com a altament sensible; és a dir, són afectats i reaccionen amb més força a diversos estímuls que la majoria de les persones.
Tot i que el terme "sensibilitat"  no és un diagnòstic psicològic, la Dra. Aron ha destacat els següents trets que comparteixen les persones altament sensibles:
-Intuïció ben desenvolupada
-Un nivell molt alt d'empatia
-Conscienciació
-Creativitat
-Amor a la solitud i introspecció
-Forta connexió a les emocions (els seus i altres persones)
-Una tendència a ser tímid o inhibit en situacions socials
-Forta apreciació de la bellesa
-Baixa tolerància a les llums i olors fortes, soroll, desorganització i desordre
-Intensificació de la reactivitat física i/o emocional a certs elements i estimulants
-Intensificació de la sensibilitat al canvi i algunes vegades una tendència cap a l'insomni, l'ansietat i la depressió
-La capacitat per concentrar-se profundament
-Consciència de la subtileses
-Forta previsió
-Dificultat per pensar, parlar o actuar mentre és observat
Però hi ha un inconvenient en ser altament sensible. D'acord amb la  Dra. Aron, vivim en allò que es pot descriure com una "cultura del guerrer agressiu" - algú que valora la tenacitat, extraversió i la repressió de les emocions més dolces   Sovint les persones altament sensibles perceben tant el seu ambient que poden arribar a ser estimulats excessivament i necessitar més temps lliure que altres persones

Els homes PAS ho passen  especialment difícil a la nostra societat. "És fascinant com el gènere és confós extensament amb la sensibilitat," diu la Dra. Aron. Els homes estan socialitzats a ser estoics per no expressar emocions més compassives o plors, la pressió constant des de la infància i durant el seu creixement creient que hi ha quelcom profundament dolent amb ells quan són sensibles. Són difícils de trencar aquests patrons culturals profundament arrelades.

 PERSONES ALTAMENT SENSIBLES

 Es important tenir en compte,  que la societat ens fa uns patrons molt diferenciats,  l’educació, el territori, la família, i això ens pot de vegades enganyar o deixar-nos portar per criteris molt banals ho vaig dividir amb tres parts:

PERSONES – 2. ALTAMENT- 0 .SENSIBLES.    

LES PERSONES. -Podem trobar persones educades en molt rural o urbà, en feines especifiques, amb poca elecció, us imagineu, un pagès que treballa de la terra, amb animals de granja, viure de la natura, la seva supervivència es molt diferent a una persona urbanita, desconeix la natura, només de turista però no la realitat.

També es important la classe social, us imagineu un PAS en diferents famílies d’educació progressista, artística,  esportiva,  empresarial, religiosa, aristòcrata, burgesa, política, gitana, marginal, amb pocs recursos econòmics, militar, d’abusos, maltractament  i per acabar a les persones sense família.  

Les persones condicionats pel físic, amb alguna minusvalidesa, psíquica, física, problemes de salut, tant freqüents.

Les diferents etapes  de les persones,  als 20 anys  rebel e impulsiu, als 30 agafant responsabilitat i consciencia familiar, als 40 amb les primeres crisis d’identitat,  als 50  reflex de la maduresa o als 60   controvertits, mes crisis o al contrari amb una satisfacció plena.

Que en son de importants  Tots aquests patrons i condicionants, es clar que ens marquen el caràcter i la sensibilitat, sovint una persona amb un ambient allunyat de la natura mes primitiva, ens pot semblar que es més sensible que una persona que viu o a viscut a la natura.

Us podeu imaginar quina diferencia de personalitat per assimilar el caràcter i perfil  de PAS, es evident que en cada cas, es molt diferent, a llavors la importància de la resiliència o l’adaptació amb el do de  persona empàtica, sempre ho reivindico, acceptació, adaptació i empatia a l’entorn que t’han assignat, que t’ha vingut donat, d’aquesta manera podràs esbrinar qui ets i qui vols ser!! el Poder de la Decisió.

Com els nens indi, que son una mena de “raça”,  la seva missió és lluitar contra el sistema establert.
Indis perquè la seva aura conté una gran quantitat de color blau indi, el color de la intuïció i l'espiritualitat. Després de la Segona Guerra Mundial i a l’estat Espanyol a la Guerra Civil,  sorgeix la teoria dels nens indis, van començar a néixer i augmentar el seu nombre als anys 70 i es va fer un fenomen   massiu als anys 80 Doncs bé, a hores d'ara molts dels petits ja com a la vida adulta, la majoria sense ni tan sols saber si pertanyen a aquest grup i, per tant, sense arribar a entendre's.

Un tema que per a ells és clau comprendre que la seva tasca és acceptar-se, valoritzar-se i trobar la seva particular missió a la vida, fent ús de tots els talents que tenen i del seu elevat nivell de consciència, per ser una real aportació a l'evolució planetària.
Amb experiències espirituals, premonicions, intuïtius, per poder connectar amb altres dimensions, poden veure l'aura, percebre l'energia de persones i llocs, somiar o saber coses que passaran en el futur, endevinar el pensament.
Una relació mes que probable amb les persones altament sensibles.

 0 .SENSIBLES

Que es la sensibilitat?  Es total?

Es amor incondicional, esser sensible a la natura, i que passa amb  la anomenada no natura? Em refereixo als entorns de cement, urbanita, carreteres, gratacels.... no es natura? Jo he viscut amb els dos ambients, no renuncio a cap, era feliç a la gran ciutat de Barcelona i també vaig ser feliç a Tarroja, d’adolescent amb els meus amics, ja reivindicava viure en un lloc paradisíac, poble petit, camps, espai físic, un entorn tranquil i rural, que he pogut realitzar projectes i realitzar somnis, com tenir mes llibertat per viure, la sensibilitat et porta a realitzar els teus desitjos.

La Sensibilitat  es empatia!

Empatia es adaptació,

Jo vaig començar amb la doctrina del Respecte, després vaig practicar i creure amb l’amor incondicional a tot. Potser tenim que trobar un punt mig, entre el negatiu i positiu.  Vaig conèixer al Dr. Manel Ballester, com a convidat per una amiga, en una xerrada organitzada pel sistema sanitari,  ell venia a explicar coses de ciència ficció per molts sanitaris, coses comprovades, científicament i sense un interès econòmic de les diabòliques? Farmacèutiques.  Cor helicoïdal, coherència cardíaca, coherència social,  un Metge de Medicina Interna i Cardiologia. Director del Programa de Trasplantament de Cor Hosp. Santa Creu i Sant Pau (1983-99). Cap del Servei de Cardiologia Hosp. Arnau de Vilanova de Lleida (1999-2003),segons el doctor  el cor actuaria com una antena bidireccional que per la seva potència sincronitzaria tots els senyals electromagnètiques del cos, la intel·ligència del COR, curiós e interessant l’estudi de l’Annie Marquier, una matemàtica i investigadora de la consciència, va estudiar la carrera de Matemàtiques i piano, diu que  l'ésser humà comporta un potencial extraordinari de consciència, intel·ligència, saviesa i amor; descobriments científics recents ho constaten, s'ha descobert que el cor conté un sistema nerviós independent i ben desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i espessa xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl·lules de suport.

Es evident que el Cor te molt a veure amb la Sensibilitat, la comunicació neurològica mitjançant la transmissió d'impulsos nerviosos. El cor envia més informació al cervell de què rep, és l'únic òrgan del cos amb aquesta propietat, i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies.
La comunicació   mitjançant ones, Sembla que a través del ritme cardíac i les seves variacions el cor envia missatges al cervell i a la resta del cos.
Apareix amb les emocions negatives?
Sí, amb la por, la ira o la desconfiança. Però n'hi ha més: les ones cerebrals se sincronitzen amb aquestes variacions del ritme cardíac; és a dir, que el cor arrossega al capdavant. La conclusió és que l'amor del cor no és una emoció, és un estat de consciència intel·ligent.
Està demostrat que quan l'ésser humà utilitza el cervell del cor crea un estat de coherència biològic, s'harmonitza i funciona correctament, és una intel·ligència superior que s'activa a través de les emocions positives.
¿Sant les 24 hores?
És la pràctica de pensaments i emocions positives. En essència, alliberar-se de l'esperit de separació i dels tres mecanismes primaris: la por, el desig i l'ànsia de domini, mecanismes que estan ancorats profundament a l'ésser humà perquè ens han servit per sobreviure milions d'anys.
I com ens en lliurem?
Prenent la posició de testimonis, observant els nostres pensaments i emocions sense jutjar-los, i escollint les emocions que ens poden fer sentir bé. Hem d'aprendre a confiar en la intuïció i reconèixer que el veritable origen de les nostres reaccions emocionals no és el que passa a l'exterior, sinó al nostre interior.
La sensibilitat   es amor i amb el  COR com protagonista, però jo tinc la conclusió de que la Sensibilitat es Pau, Cultiveu el silenci, contacteu amb la natura, visqueu períodes de solitud, mediteu, contempli, cuideu el vostre entorn vibratori,   visqueu amb senzillesa.       PAU

ALTAMENT

Com es mesura la sensibilitat? Ni mes ni menys com qualsevol ingredient, Averigueu quantes hores sou sensibles, les hores de son, en principi no les tenim en compte, aquest es el meu test particular, el baròmetre, termòmetre el meu pèndol, per saber el teu valor en  sensibilitat.

A la Festa Major del Poblenou,  podem gaudi d’una fira molt important, em refereixo a les atraccions dels auto de xocs, tómboles, norià, i en concret les muntanyes russes, jo li tenia pànic, aquelles estrebades, baixades, pujades...., el mateix que la sensibilitat, imagineu que les vies son les hores del dia i la vagoneta es la sensibilitat, tenim que aconseguir que les vies siguin regular per mantenir una velocitat ben gestionada, a llavors el meu test es amb la puntuació de -3 a +3, per hores de la teva sensibilitat.

 Un exemple senzill, es fer un  rellotge amb 16 h. deixem les 8 h de descans, a llavors al voltant de cada hora, tenim que fer un treball, estudi amb tranquil·litat i en principi ha de ser per dies, per tots els dies de la setmana, sempre que hi hagin diferencies d’activitats i per tant d’emoció, al rellotge amb 16 h, li fem dues cercles, un a l’interior  i l’altre a l’exterior, les caselles de l’interior, les marcarem amb un 0, per cada hora que estem en pau, sense odi, ni cap emoció forta, son aquelles estones que estem fen el que ens agrada com oci, com a pintar, escriure, tv, musica, meditació, ioga, estones tranquil·les amb amics i amigues. Al cercle exterior marcarem amb un 1 o 2 segons la intensitat d'eufòria, alegria, es una activitat extravertida, assistir a un partit d’esport, concerts, manifestació de qualsevol queixa, sobre la feina, d’odi, discussió, amargura, antipatia, desafecció, desamor, enemistat, malícia,  rancor,  repugnància, repulsió, ressentiment, tírria.

 A continuació, sumaren les caselles amb 0, que serà un resultat de 0 a 16, en aquest numero li posaren dos 00 a la dreta, aquesta xifra la dividirem entre 16 h el resultat final es el tant per cent que tenim de sensibilitat, del dia que en concret ho em fet, la idea es fer-ho dels set dies de la setmana, si tenim molta diferencia, tindrem que treballar per igualar-ho a la màxima.

L’alta sensibilitat es mesura per la seva regularitat, sense corbes, es el mateix que quan parlem de llocs freds o de calor, no es la temperatura màxima, i que sovint hi han diferencies de temperatura extremes, si no per hores de calor o de fred... calculant la mitjana, jo que conec les terres de Lleida, sovint es diu que fa molta calor però a la zona de la Segarra, podem tenir en ple estiu durant 2-3 hores una temperatura màxima de 40-43º, unes 6-8 hores amb una temperatura d’uns 30-35º, unes 6-8 hores  amb una temperatura d’uns 25-30º i unes 4-6 hores de 20º, a llavors si fem una mitjana, amb la mateixa tècnica que hem utilitzat per la sensibilitat, en canvi en un qualsevol municipi litoral de la costa catalana, ens podem trobar amb unes temperatures màximes de 30-35º durant 10 a 12 hores... i sense comptabilitzar la humitat i la seva sensació de calor.

Les persones altament sensibles responen excel·lentment a les teràpies energètiques, als remeis naturals, l'homeopatia i els fan molt bé els aliments i les begudes naturals. Es beneficien del contacte amb la naturalesa i pràctiques com el ioga, tai-txi i els encanta el reiki”.

En comptes de medicar-los per solucionar “problemes” amb ells, com és molt comú, cal optar per mesures que s'ajustin a la seva essència.

Descobrir el significat de la seva vida i comprensió del món a través de religió o espiritualitat i amb la soledat, com auto-ajuda de la seva recerca.

Creatiu: Aprèn de manera reflexiva i no repetitiva coses diferents, però quan en té prou coneixement, els deixen per avorriment.    Posseeixen una gran sensibilitat per la naturalesa.
Sent un desig ardent de fer alguna cosa per canviar i millorar el món, però pot tenir problemes per identificar el seu camí.
Té problemes amb els sistemes que considera ineficients, com ara polític, educatiu, mèdic i legal. A la infància…: Té una clara consciència de si mateix, és molt perceptiu i intuïtiu, porta una saviesa innata, desenvolupa el pensament abstracte des de petit, és dotat i/o talentós, somiador i visionari.

Li desagrada la mentida i la falsedat, tenen un desenvolupat sentit de justícia, poden ser vidents o perceben una realitat que altres no veuen. Són intel·ligents, encara que potser no hagin tingut les millors notes. Sempre necessiten saber per què; especialment, per què se'ls demana que facin alguna cosa.

Els disgusta i potser fins i tot odien gran part de la feina repetitiva i obligatòria de l'escola. Rebutgen l'autoritat  i el sistema laboral jeràrquic.

Prefereix esforços cooperatius, posicions de lideratge o treballar sol.

Es caracteritzen per no congeniar, per sensible, intel·ligent i creatiu, gaudeix fent coses, tenen profunda empatia per altres, però també intolerància davant de l'estupidesa; pot tenir problemes amb l'enuig i la ira. Se sent diferent de la massa, no encaixa, li costa adaptar-se.
És possible que hagin experimentat primerenca depressió existencial i sentiments d'impotència. Aquests darrers poden haver anat de tristesa a desesperació total.
Són molt expressius sexualment o poden rebutjar la sexualitat per avorriment o amb la intenció d'aconseguir una connexió espiritual més elevada. Podeu explorar tipus alternatius de sexualitat. Busquen el significat de les seves vides i la comprensió del món.

Si hi troba l'equilibri, es pot convertir en un individu molt fort, sa, feliç i evidentment molt poderós.    

‍

Ramon Gené i Coma