Ostra

Feia molt de temps que ella intentava obrir aquella ostra.‍

‍En l'esforç es va deixar les ungles, i quan la pell dels ‍dits es clivellà se n'adonà que el seu intent podia ser en va. Ell li prengué els dits i un a un li va besar; llepà tot seguit les pells obertes i sagnants..... i va ser aleshores que amb nou entusiasme i el poder recuperat, la va obrir....Dins, heus ací el tresor més ben guardat, l'ànima clara sense escletxes, l'ésser més net sense recança.
I oferir la perla més bella fins llavors trobada; era una perla negra.

‍

Marta Texidó-dedicat a Pere Meroño

All blanc

Ingredients:

150 grams d'ametlles crues pelades
3 dents d'all
300 de molla de pa
1/4 l d'oli d'oliva verge

Preparació

Posa les ametlles en remull, les pelaràs millor. Posa la molla en remull mitja hora. Escorre i bat conjuntament amb l'all,les ametlles, la sal, l'oli i pots posar una mica de vinagre. Has d'aconseguir una textura cremosa. Posa-ho a refredar. Es serveix amb raïm o meló. A mi m'agrada fer boles de síndria i fer-les surar en aquesta sopa blanca barreja de dos aliments primordials: l'all i l'oli d'oliva. Aquesta antiga recepta és de les estimades terres andaluses i és molt refrescant!
Se que les teves arrels mediterrànies la milloraran. Bon profit!

‍

Cinta Texidó

Eva Texidó Font

>Nunca quise ser bailarina, siempre supe que lo era, la música, como una prolongación de mi persona o una extremidad más unida directamente a mi alma, dirigía mi vida.

Mi trayectoria no fue fácil, en casa la necesidad de trabajar para vivir no encajaba con mi sueño, pero como dice Paulo Coelho en su libro "El Alquimista": "cuando deseas algo con toda el alma, todo el universo conspira para otorgártelo”.

Era una fanática de la danza y todo tipo de entrenamiento,ahorraba para viajar a NY los veranos y seguir estudiando. Encontré un centro de Pilates en Barcelona llamado “Body Control “,Pilates era una técnica relativamente desconocida en ese momento, pero comencé a usarla para mejorar mi flexibilidad, control y fuerza.

Fui a Japón a bailar profesionalmente y estando allí fui contratada para un show de Las Vegas. Cuando terminó mi contrato en 1996, me mudé a Las Vegas y mientras seguía mi carrera de bailarina, restablecí mi práctica de Pilates con Dolly Kelepecz, una ex- bailarina fisioterapeuta que me enseñó muchísimo sobre cómo utilizar Pilates para rehabilitación con su certificación a través de la Universidad de Las Vegas.

Después conocí a Elena Bartley que me adentró a la técnica Clásica Romana a través de su programa de certificación y me abrió los ojos al mundo fascinante e ilimitado de la Contrología. También me certifiqué para la PMA y me gradué como Master Pilates Teacher segunda generación con Lolita San Miguel.

Independientemente de nuestras titulaciones, cuando más se aprende es a través de nuestros alumnos, sea un atleta profesional, una mamá o un paciente de Párkinson, cada persona nos da la oportunidad de abrir nuevos horizontes y crecer.La Contrologia no es una simple técnica de movimiento, es una forma de vida. Nos enseña a estar presentes, a aprender a sacar mayor partido de nuestra vida al mejorar nuestra capacidad física y aumentar el autocontrol y la disciplina , a disminuir el estrés mejorando la capacidad de respirar plenamente y a fluir a través de ayudarnos a superar metas sin tener que competir con nadie, encontrando nuestro centro físico, mental y espiritual.  Cuando movemos el cuerpo con conciencia, el inconsciente se agita, despertando emociones estancadas en el pasado y dándonos la oportunidad de sanar.El secreto de la vida yace en nuestra actitud y percepción, no es lo que pasa, sino cómo nos tomamos lo que nos pasa. La vida no vale la pena, vale muchas alegrías y el simple hecho de estar vivos es una bendición. Mantenernos presentes, disfrutando de cada minuto con gratitud es vivir intensamente, somos parte de un todo, acción y consecuencia. Vivir aceptando la responsabilidad de nuestra vida con solidaridad ante los demás y el mundo es magia.En este momento nos necesitamos más que nunca, despertemos del sueño que nos aleja e iluminemos el camino para que todos encuentren su propia luz. El amor nos salva, la separación es un espejismo, todo está conectado y no importa que hablemos de músculos, fascia, energía o Power House. Somos Universo.

Eva Texido Font

Pilates Master

Terapeuta holística

‍

Entrevista a Gaspar Hernández

P.: Quina és la teva opinió sobre aquest llibre? GH: Al llibre "The secret" hi veig coses molt bones. No és un llibre tal com jo ho hagués escrit, però crec que conté veritats importants, tal com pensen Umiken o Pema. Sí que està fet d'una manera sensacionalista, massa americana, però el més important és que no tinguem prejudicis i que darrere d'una manera que no ens atreu prou, les lleis que explica són lleis universals que val la pena que estiguin a l'abast de tothom. P.: Quan vas començar a escriure vas fer referència a Josep Pla, quina sensació tens en haver guanyat el premi que porta el seu nom? G.H.: Sí, és una sensació estranya. Em sento un privilegiat i és un honor. L'altre dia, una persona propera a ell, quan era viu, em va explicar que a Josep Pla era una mica escèptic respecte a un premi que portava el seu nom perquè el trobava massa gran, massa important. Per això, que la literatura reconegui a través d'un premi de prestigi els temes de què parlo al llibre em fa tenir una sensació d'honor i de respecte, alhora de molta satisfacció i un profund agraïment, perquè els temes dels quals parlo al llibre no són prestigiosos. P.: Has trigat uns tres anys a escriure aquesta novel·la. Hi ha hagut en aquest temps canvis importants en la teva manera de viure, a mesura que tenies més informació i coneixies coses noves? G.H.: Quatre anys. Jo crec que faig el mateix camí que molts lectors, un camí de recerca interior, estar millor amb un mateix per estar millor amb els altres i que es pot anomenar creixement personal. És el que estic seguint, no he arribat a cap port però de moment vaig navegant. He navegat nous ports i aquest és un nou titulat "El Silenci", i em sento en el camí, però, per sort, hi ha un canvi, i em considero una persona normal amb els peus a terra. P.: Creus que naixem amb una "missió" a la vida? Quina creus que és la teva? GH: Sí, crec que no l'escollim nosaltres sinó que ella ens tria. El problema és que les paraules, tal com s'explica a “El Silenci”, són reduccionistes, i intentar captar la realitat mitjançant les paraules és reduir molt la realitat. Per tant, això que anomenem missió podria ser explicat en mil paraules i totes encertades, però sí que naixem amb un camí, que també s'anomena destí, però que és molt més que el destí. Crec que el secret consisteix a descobrir quin és aquest camí i ser-hi coherent. P.: Hi ha alguna persona o persones que t'hagin impactat personalment al llarg de la teva vida? GH: Durant un estiu, vaig estar entrevistant malalts terminals per al matinal de Catalunya Ràdio, persones a qui els havien dit que els quedava poc temps de vida. Aquestes són les persones que m'han impactat perquè eren realment felices, curiosament. Vaig anar a moltíssims hospitals, només a les unitats de cures pal·liatives per parlar amb ells. Em va semblar excessivament agosarat per part d'un metge dir a un pacient que li queden pocs mesos de vida, perquè sempre dic que el diagnòstic sempre és encertat però el pronòstic no ha de ser-ho, com passa en el cas d'Umiken. Parlar amb aquesta gent em va impactar molt més que fer-ho amb qualsevol celebritat o famós que hagi pogut entrevistar. P.: Quina és la teva definició de felicitat? G.H.: Sé què no és la felicitat. Sé que no són els diners, ni les possessions. Jo crec que el link de la felicitat el trobem a l'amor, i més concretament a l'amor que donem, a l'amor que som capaços de donar. La felicitat va per aquí. És una actitud que cal cultivar i cal ser perseverant. Cal prendre la decisió de ser feliç i quan intentes cultivar aquesta actitud de felicitat hi ha una unió directa amb l'amor. Cal recordar que l'amabilitat és una manera d'amor. No parlem només de l'amor a la vida necessàriament, també; amor als fills, a la família. També podem parlar d'un amor tan simple com ho és un somriure o una paraula amable. P.: Actualment tenen molta acceptació temes tan antics, com les velles qüestions filosòfiques i espirituals? Quin motiu té lésser humà per tornar enrere en aquests temes? GH: No és tornar enrere, és senyal de saviesa. És com si fins ara el món s'hagués dividit en dos Orient i Occident, amb dues visions de l'ésser humà, una basada en la raó i en tot el que ha aportat la tecnologia, que és molt, i l'altre basada en un intangible que des d'aquí és considerat inferior. Per primera vegada, gràcies al ioga, gràcies a pàgines com la vostra, estem arribant a un moment magnífic. Estem unint Orient i Occident, dues visions del món que es complementen i que cal intentar integrar i no separar; potenciar una part de la persona que va més enllà de la raó que la transcendeix i, per sort, ens trobem en un moment que s'estan integrant les dues visions. P.: Hi ha alguna pregunta que no t'han fet de la teva novel·la que t'hagués encantat respondre? GH: Sí, he trobat a faltar en general que no m'hagin fet més preguntes sobre literatura perquè jo he volgut escriure una novel·la. Em considero un bon lector i he trobat a faltar més preguntes sobre la novel·la, sobre la història, sobre literatura. És clar que entenc perfectament en quin terreny m'he ficat i jo, com a periodista, hauria fet segurament les mateixes preguntes. P.: El llibre és narrativa contemporània-assaig?. G.H.: Sí, és narrativa que inclou assaig. P.: És un llibre ple de missatges, era aquesta la teva intenció o ha estat només fruit de la inspiració? GH: A mi m'agraden molt les novel·les que et fan pensar i que de vegades fan que desconnecteu del que estic llegint, quan una frase em fa pensar, estant d'acord o no. Això és el que jo volia provocar, un excés d'això, que el lector es digués que aquí hi ha molta informació i desconnecteu. Per mi, no és una novel·la fàcil, no segueix una recepta de Best Seller, i si ho arriba a ser, serà un miracle. P.: Has treballat aquests darrers anys amb el secret o la llei de l'atracció per aconseguir que els teus somnis es facin realitat? GH: La primera entrada em va semblar una americanada massa simplista. Després, vaig estar pensant, vaig llegir molts llibres sobre el tema i vaig fer un canvi, ja que em vaig adonar que hi havia molta veritat si pensem no tan sols en positiu, sinó que a més visualitzem el lloc on volem arribar i agraïm el que volem tenir com si ja ho tinguéssim. Ho he fet i els resultats són a la vista. P.: Si el premi Josep Pla l'any passat el va guanyar Melcior (Comes), al jurat aquest any hi havia Baltasar (Porcel) ho has guanyat tu, Gaspar, és tot un regal dels reis mags?. G.H.: Sí, és un regal. És un gran regal. Jo ho visc així i l'actitud que tinc connectant amb la llei de l'atracció, amb les lleis amb què treballem és una actitud d'agraïment. Per agraïment a la vida per aquest magnífic regal i, tanmateix, també sóc conscient que cal relativitzar tant els èxits com els fracassos perquè són una etiqueta exterior. Jo segueixo treballant molt cada dia, la meva vida no ha canviat res, només passa que tinc més feina. El que importa és trobar el centre interior des del qual viure i, des d'aquí, intentar viure amb plenitud cada moment de la vida, independentment de si en aquell moment el vent, és el vent de l'èxit o és el vent del que socialment anomenem fracàs, perquè amb allò que anomenem fracàs potser podem ser més feliços que amb allò que socialment anomenem èxit. P.: Espero que després del silenci, les teves paraules escrites segueixin acariciant els nostres ulls i la teva veu les nostres orelles. Gràcies Gaspar. Marta Texidó

Alimentació depurativa

b> Una infusió de te verd, antioxidant, depuratiu i una mica estimulant. Les substàncies que conté el te verd són de gran interès nutricional i funcional, sobretot flavonoides amb acció antioxidant. Sols una tassa de te aporta al voltant de 200 mg de flavonoides, la majoria dels quals s’allibera durant el primer minut d’infusió. No obstant això, aquesta beguda interacciona amb diversos medicaments com els antibiòtics.
La clau està a afegir l’aigua bullint a la tassa amb el te verd i deixar-ho reposar dos minuts, ni més ni menys, per aprofitar al màxim els seus compostos i el punt idoni de teína. Es poden prendre una o dues tasses al dia, en lloc de cafès i altres begudes excitants, si no hi ha contraindicació mèdica.

Muesli o flocs de civada, cuits amb un polsim de sal. Després de dies d’excessos, serà probable que s’hagin alterat els nivells de lípids i els sucres, per la qual cosa convé recuperar ràpid la normalitat i la bona salut. La clau està a prendre en el desdejuni.

Pomes rostides o en compota. Aporten fibra, són fàcils de digerir i de mastegar, útils tant per al restrenyiment com per a la diarrea. A més, són una de les fruites de la temporada hivernal de majors possibilitats culinàries: en compota amb pastanaga, rostides amb un toc aromàtic original, en suc natural, en salsa o puré per acompanyar carns com a entrant fred. La clau està a barrejar amb prunes o raïms passes i prendre un bol per esmorzar o com a postres del sopar.

Peixos blaus. Sardines, anxoves, per la seva riquesa en àcids grassos omega 3, aquests aliments compensen el consum desmesurat de greixos saturats. La prioritat és que els peixos i els mariscs cobrin protagonisme en els menús setmanals, amb l’objectiu doble d’augmentar el consum d’un aliment cardioprotector i reduir la ingesta de carn. La clau està a elaborar-los al forn o a la graella, en papillote, fregit, a la planxa, al vapor… Les possibilitats es multipliquen davant la gran varietat d’espècies de peixos.

Arròs integral. És un aliment molt complet des de l’òptica nutricional, que equilibra els excessos, rebaixa la inflor abdominal i corregeix el restrenyiment. L’arròs integral triga més a coure’s; s’afegeixen entre 2 i 2,5 parts d’aigua o brou per cada part d’arròs i es deixa coure a foc mínim en l’olla durant 45 minuts. Es pot emprar com a plat principal, guarnició, postres barrejades amb llet i canyella.

Germinats. De soia, alfals, col, remolatxa o bròcoli. Les llavors o els grans germinats estimulen els processos digestius: milloren les digestions, són un complement útil per corregir el restrenyiment, reduir la inflor i els molests gasos. La clau està a afegir brots o germinats a amanides, cremes, purés, sopes, en truita, vistoses i nutritives guarnicions.

Cigrons i altres llegums, ajuden a regular la glucèmia, reduir els nivells de colesterol o millorar el restrenyiment. La clau està a incloure varietat de llegums en els menús entre dues i quatre vegades per setmana: cigrons en amanida, en sopes, cremes, en paté (humus), guarnició de carns o peixos. Es poden barrejar amb arròs com a plat únic, en substitució de la ració de carn.

Gingebre, fresc o en pols. Aquesta planta s’usa en fitoteràpia com a remei efectiu per guarir males digestions acompanyades de nàusees i vòmits, per eliminar els gasos i mitigar els marejos.

Verdures verdes (col o bròquil, porros, api, borraines, card, pèsols). Són verdures que, per les seves propietats nutricionals i funcionals, reconfortan a l’organisme, ja que ajuden en les labors de «afluixar» i descongestionar l’aparell digestiu, estómac, intestins, vesícula biliar i fetge.

Sopa de verdures. El bullit de verdures verdes juntament amb hortalisses de temporada (pastanaga, carabassa) i un grapat de cigrons i d’arròs (o sopa, cuscús, sèmola de blat de moro o tapioca) suposa un plat de sopa que, pres en els dies freds, resulta reconstituent, a més de digestiu, diurétic i saciant. Les sopes, les cremes de verdures o els purés poden reemplaçar a les amanides en els sopars, almenys durant els dies més freds.

Marta Texidó

Mujeres que corren con lobos-Clarissa Pinkola Estes

Recomendable para toda mujer: En Mujeres que corren con los lobos, Clarissa Pinkola nos ofrece una auténtica joya repleta de claves del espíritu femenino. A través de diversos cuentos (algunos familiares, como Barba Azul o Las Zapatillas Rojas), la autora nos ofrece una fantástica oportunidad para reinterpretar y comprender mejor nuestras experiencias vitales y así poder actuar en plena consciencia.

Pinkola parte de la premisa básica de que toda mujer, sin excepción, alberga en su interior a la Loba, la Mujer Salvaje, aquella que nos llena de energía y nos hace recuperar la espontaneidad, a la vez que nos transforma en animales maduros que saben protegerse de los depredadores dejando a un lado la ingenuidad o la inexperiencia. Puede estar dormida o medio muerta, pero siempre anhelará reencontrarnos.

En palabras de la autora : "La loba, la vieja, la Que Sabe, está dentro de nosotras. Florece en la más profunda psique del alma de las mujeres, la antigua y vital Mujere Salvaje. Ella describe su hogar como ese lugar en el tiempo donde el espíritu de las mujeres y el espíritu de los lobos hacen contacto -el lugar donde su mente y sus instintos se mezclan, donde la vida profunda de una mujer consolida su vida mundana. Es el punto donde el Yo y el Tú se besan, el lugar donde las mujeres corren con los lobos".

"La que no sàpiga udolar no trobarà el seu ramat. Amb els instints ben afinats per no perdre l'equilibri. Salta on vulguis, corre, olora, llepa, nodreix-te, tira't per terra, arrebossa't. Aixeca les cames "nena dolenta" I udola al teu gust, segur que d'aquesta manera, sabràs quin és el teu lloc a la terra." Marta Texidó

La recepta de Ramon Texidó i Almasqué

Vida honesta s’ha de fer,

De Remeis no fer-nos gaires,

Anar força al Sol i als aires,

I no ALTERAR-SE per res.

 Menjar poc i pair bé,

Exercici i distracció,

No tenir mai aprensió,

Arreconar algun diner,

Tenir tacte amb gent de bé,

I contínua ocupació.

 El que això faci viurà bé.

‍