De Remeis no fer-nos gaires,
Anar força al Sol i als aires,
I no ALTERAR-SE per res.
Menjar poc i pair bé,
Exercici i distracció,
No tenir mai aprensió,
Arreconar algun diner,
Tenir tacte amb gent de bé,
I contínua ocupació.
El que això faci viurà bé.
Som en aigües d’allò que alguns anomenen la versemblança literària.
Bon historiador, l’Àlex sempre ens convida, a través dels seus textos, a viatjar per entremig de fets rigorosament explicats, molt ben documentats, i poder entendre així tot allò que va condicionar la vida senzilla de persones anònimes, víctimes del moment històric en què els va tocar néixer i viure i morir. Criatures sense altre maldecap que la feina diària de sobreviure enmig d’una realitat ingrata, éssers humils sense altra pretensió que una mínima tranquil·litat presidint les seves vides.
L’autor dibuixa aquests personatges inventats amb tant de rigor humà i amb tan fines pinzellades psicològiques, que aviat s’enlairen per damunt de les ratlles que els fan possibles amb l’autoritat que només prenen els personatges més autèntics, els éssers que, de ben segur, podrien haver existit perquè les seves històries particulars no són altra cosa que una mostra de la Història viscuda col·lectivament, d’aquella Història de què sempre són víctimes els més innocents.
És d’aquesta manera que s’alcen del paper i es converteixen en herois: perquè representen una generació sencera d’homes i de dones que van omplir els carrers d’una ciutat, els pavellons d’una Exposició Universal, els establiments on la gent acudia a buscar el seu aliment diari i, finalment, les trinxeres d’una guerra o el desassossec de quedar-se a casa i anar esperant notícies d’ultramar.
Les paraules senzilles d’aquests personatges que l’autor ens presenta i ens fa escoltar esdevenen paraules d’un món sencer, d’una classe social concreta, d’una senzillesa que convertí els més humils en carn de canó de guerres absurdes i que els hauria condemnat al més absolut silenci –això és: a l’oblit–, si un autor com l’Àlex González Esquerdo no els hagués restituït al lloc que els pertany: aquesta mica d’alè que el miracle de la literatura fa possible, aquest preciós pedestal habitat per éssers que ens han ennuegat des de les pàgines escrites i que ens han permès entendre millor una Història que ens pertany a tots.
És ben conegut que la Història l’escriuen els vencedors. Potser per això la Guerra de Cuba és un fet tan mal explicat a casa nostra. Gràcies, doncs, Àlex, per permetre’ns entendre el disbarat d’aquella guerra (i, per extensió, el disbarat de totes les guerres), per endinsar-nos en la vida bigarrada de la Barcelona del tombant dels segles XIX i XX, i per deixar-nos conèixer personatges que acaben essent entranyables per la seva senzillesa i per la seva profunda humanitat.
Tot plegat, un tast fantàstic de la complexa i humana natura…»
Montserrat Cornelles-
Llegint el llibre he fet una repassada de la meva vida infantil, ja que conec el barri des de sempre. I he tornat a l'antiga pedrera, que ara és la Creueta del Coll, on un senyor que és deia Piñol (i que tenia molta traça) va fer un pessebre fantàstic amb trons i llamps que ens tenia encisats. Feia amb pedres cabanes, se sentia Gaudí i amb els arbres caiguts feia figures de fusta que ma mare comprava.
És un llibre per a mi clar i dur alhora, d'unes realitats fortes, de barris allunyats del centre i que acaben sent vinculats a una Editorial, la Bruguera, fins que l'empresa tanca i han de tornar a començar tots. En David Castillo ens explica unes vides i uns llocs que massa sovint volen quedar oblidats.
L’Àngel torna a casa dels seus pares després de molts anys i es troba que sembla que no ha canviat res, però realment ha canviat tot, sobretot ell i els seus amics de petits. Tots ells supervivents d'ells mateixos i de les seves pobres vides.
Això sí, la Blanca, una puta ben fina que entén de marketing i que s'anuncia "mamades catalanes", aconsegueix donar llum a la foscor de la vida del protagonista i sembla que es poden arribar a enamorar, de fet ella acabarà fent "la feina" de franc. Una descripció del sexe que no arriba a excitar però que no és de mal gust en cap moment. Segurament seria la fantasia de molts.
Molts amics s’han quedat pel camí, a causa de les drogues i d'una vida dura durant el final dels 70 i els 80. És ben trist mirar la vida com passa i, mirant el passat, desitjar que la vida ens obsequiï amb alguna cosa més.
Els que no van suportar qui eren i quina vida es van crear acababen saltant al buit en el pont de Vallcarca, el pont del suïcidis de la zona. Ben trist i ben inútil tot plegat. S'ha de llegir el llibre per fer un nou cant a la vida, per saber-la crear i recrear de nou.
I queda palès que qualsevol temps passat va ser molt pitjor.
Marta Texidó
Ingredients:
tomàquet , enciam, canonges, cogombre, pebrot vermell, ceba i pa de pita torrat o fregit
Per amanir: oli d’oliva, suc de llimona o vinagre de poma, menta, julivert.
Preparació: Renteu, esbandiu i escorreu l’enciam i el canonge, talleu-lo a trossets i poseu-ho en un bol.
Renteu i trossegeu els tomàquets i el pebrot. Peleu la ceba i talleu-la menuda. Peleu i talleu en trossos petits el cogombre. Afegiu-ho al bol i condimenteu-ho amb menta seca i un bon raig de llimona, sal, julivert i oli.
Poseu oli a la paella. Talleu el pa a quadres petits. Fregiu-lo i deixeu-lo sobre un paper absorbent per deixar anar l’oli sobrer. Poseu una part del pa fregit a sobre l’amanida i reserveu en un bol la resta per tal que, qui en vulgui més se’n pugui servir.
Bon profit!
M.Cinta Texidó
We spoke with Marta Texidó, editor and director of 'The Secret La Revista'(*), president of Associació Cutural the secret Re-Creat, about her project: A nonprofit cultural association that has partnered with Re-creat to offer courses, conferences, exhibitions, painting, art in general and workshops of great human and professional level.
"We believe there is a mystical sense in reality, even though we don’t know how to explain, that leads to a real solution to our doubts and problems "
RA -How did you get in the publishing world?
MT -My relationship with books was born, almost without realizing it, in the printing of my grandfather. My senses were intoxicated on smell of ink and paper between literary emotions, a natural and magic throughout my childhood. I remember at that time books and other paper were the natural kings. However, it lacked something really important to me: theinteraction between author and readers.
RA -And your relationship with the Internet?
MT -Years later, the new technologies came. Through them I discovered that although the wonderful smell was gone to press, this new medium allowed me to recapture the magic of yesteryear. And not only that. The most special thing was that I opened a new world to share that magic with hundreds or thousands of people across the network.
RA -What did you do?
MT -Thus, day by day, slowly but surely, I started writing feelings with the keyboard of my computer. First I contacted with my family, friends, and soon after, with other anonymous people who eventually ended up being my riends as well. That was good. However, we sensed something was missing ...
RA -What?
MT -One night, when the Muses walk, thesecretlarevista.com came by inspiration. This new common bond, as a digital magazine, was born with a vocation to be a window open to everyone who would like to add a new joint project.
RA -What has worked?
MT -Years later, with much satisfaction, we can talk about numbers: 5 years on the network, 500 articles in several languages and about 5,000 subscribers. Yet the numbers are just that, numbers. What excites us most is to have undertaken an exciting journey that has come true thanks to the contribution of so many people who have shared with us.
RA -Presence on social networks?
MT -We joined Facebook, Twitter, to Tuenti, Xing, LinkedIn and thousands of people follow us and opt for a better world. People who have personally known of these digital sites have proven to be wonderful and we share a wall and much more. Friendship and respect.
RA -Do you have more projects in progress?
MT -Dreams, as the opportunities, do not stop. Now our commitment is to create a digital publisher to exclusively publish books online. Why? Because there is much hidden talent that deserves and should come to light. Do you want to enter into a new dream?
(*) The Secret La Revista:
With almost 6 years in the network, it is based on the certainty of finding the ways to happiness, with respect to body, mind, nature, animals and others. Our goal is to promote a peaceful, healthy and respectful life, and together find the tools to make things come into our lives through personal work and actions, always in the company of others. Respect and support. Permanent positive thinking.
In Thesecretlarevista we are open to all shades and ideas, always with great respect and love. We are a magazine in Catalan, Castilian and English with a universal vocation and more than 5,000 subscribers worldwide, encouraging us to continue doing a job well done. We have been growing steadily, without haste, but without stopping. We have filled a void that existed in the network on natural and complementary therapies and personal growth.We will approach you every day with the new and old things that take more force now, reviews, interviews, and basically issues of health and lifestyle and constant learning. Always thinking from ecology, nature and respect for the person and the environment. As always your opinions are very valuable, and your experiences, where in "your secrets" sections we will publish your writings. And our contests of short stories or erotic writings that have proven to be so successful.
Roser Amills Bibiloni
http://blogs.lavanguardia.com/inspiracion-digital/tag/marta-texido/
El llorer és un condiment típic en guisats de llegums i en brous de cocció de peixos i mariscs, en adobs, escabetxos, etc. S’ha d’usar amb moderació perquè unifica els sabors cobrint el gust propi dels aliments.
Les fulles de llorer procedeixen d’un arbre anomenat «llorer comú» pertanyent a la família de les lauràcies.
Per a la seva recol·lecció el més adequat és recollir les fulles just després de la floració de la planta, si bé poden obtenir-se a qualsevol època de l’any. També es recol·lecten els fruits una vegada han aconseguit el seu grau de maduresa. Per a la seva conservació, tant les fulles com els fruits han d’assecar-se protegits de la llum del sol. Una vegada secs convé guardar-los en recipients de tancament hermètic i en un lloc fosc i sec.
Les fulles de llorer contenen un oli essencial els principals components del qual són el cineol i l’eugenol, que li confereixen propietats carminatives (redueixen els gasos o alleugen la flatulència) i hepatoprotectores. També es troben diversos àcids orgànics, àcids grassos insaturats, substàncies d’acció antioxidant i bactericida i minerals tals com a manganès, calci, potassi i magnesi.
Estimula l’apetit i les secrecions digestives, així com els moviments intestinals. Facilita la digestió, millora o prevé situacions de pirosis o acidesa, així com els espasmes intestinals.
Afavoreix l’expulsió de les mucositats de les vies respiratòries i conté substàncies d’acció bactericida, per la qual cosa resulta molt adequat en cas d’afeccions tals com la bronquitis, faringitis, etc.
Conté àcids grassos insaturats, entre ells l’oleic i linoleic. Ambdós àcids grassos posseeixen accions beneficioses ja que el seu consum contribueix a reduir el risc de malalties cardiovasculars, si bé l’acció més destacable del llorer és a nivell del sistema digestiu.
Posseeix una lleugera acció antiinflamatòria, contribueix a regular la menstruació en la dona i és diürètic; augmenta la producció i volum d’orina, ajudant a eliminar l’excés de líquids de l’organisme.
Les persones que consumeixen dosis altes (per exemple: infusions massa concentrades de fulles de llorer) poden tenir nàusees, vòmits i irritació de la mucosa gàstrica. D’altra banda, el llorer és una de les plantes que amb major freqüència produeix dermatitis de contacte i fenòmens de fotosensibilització -reaccions que es produeixen en la pell en contacte amb la llum del sol-. A més, el seu ús està desaconsellat en cas de gastritis i úlcera, així com en certes malalties que afecten a l’intestí i en persones que tenen l’estómac delicat.
Les fulles es poden comprar tal qual para uso culinari o per preparar en infusió. Per elaborar la infusió es posen unes tres o quatre fulles per tassa. Es bull l’aigua i se separa del foc, s’afegeixen les fulles i es deixa reposar uns deu minuts. Les infusions es poden prendre abans dels menjars per estimular l’apetit o després d’aquests, per afavorir la digestió.
També es pot trobar llorer en forma de tintura i el seu oli essencial, en aquest cas les precaucions han de ser majors que amb les fulles com a condiment o per prendre infusió, ja que la concentració de principis actius és molt major. Sempre s’ha recórrer a un professional perquè valori la posologia i possibles contraindicacions segons el cas.
Estimulant de l’aparell digestiu,antiespasmòdic, hepàtic i carminatiu: Augmenta les secrecions i afavoreix els moviments peristàltics, per la qual cosa contribuïx a afavorir la digestió, ajudant a l’estómac, al fetge i prevenint l’acidesa i els espasmes intestinals. Intervé fonamentalment en aquesta l’eugenol, que exerceix funcions carminatives, antiulcèriques i hepatoprotectives ( Infusió d’un parell de fulles en una tassa d’aigua durant 10 minuts. 4 tasses al dia) Expectorant, bronquial, grip: En cas de malalties respiratòries té un efecte beneficiós contra la grip, la bronquitis, tos i les afeccions de l’aparell respiratori en general (faringitis, laringitis etc.), El cineol, present en l’oli essencial ,juga un paper principal per les seves virtuts antibacterials, antitusives i antibronquítiques. Però, a més, són numerosos els components que també col·laboren en aquest sentit, com l’àcid acètic, l’alfa-pinè i el camfè.
( La mateixa infusió mencionada anteriorment pot ser útil) o ( 4 gotes d’oli essencial tres vegades al dia) .
Antiarterioscleròtica: Els àcids oleic, linoleic i làuric li confereixen propietats circulatòries en el tractament de l’arteriosclerosi i en la millora de la circulació sanguínia. (Els tractaments anteriors resulten adequats)
Antireumàtic:Ajuda a combatre les malalties reumàtiques, alleujant el dolor i desinflamant les articulacions afectades. (4 gotes d’oli essencial 3 vegades al dia).
Diürètic: Afavoreix l’eliminació de líquid en el cos, per la qual cosa resulta interessant no sols en cas d’obesitat, sinó també en aquell conjunt de malalties que milloren amb l’eliminació d’aigua i la consegüent eliminació de toxines i especialment l’àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, gota, artritis, reumatisme, cel·lulitis etc. ( Infusió d’un parell de fulles en una tassa d’aigua durant 10 minuts. 4 tasses al dia) Ús extern
Antireumàtic : Ajuda a combatre els dolors reumàtics a l’aplicar les propietats antiinflamatòries de l’alfa-pinè i beta-pinè sobre l’articulació del cos afectada per dolors reumàtics ( Pomada d’oli essencial extreta dels fruits)
Regulador de la menstruació : ( Disminueix les menstruacions massa abundants i afavoreix aquelles que són massa pobres) (Infusió d’una culleradeta de fulles seques esmicolades per tassa d’aigua. Prendre durant 7 dies abans de la menstruació 2 tasses cada dia)
Pell: Resulta adequat en el tractament extern de les afeccions de la pell contra afeccions causades per fongs- l’àcid acètic té propietats fungicides- , així com en colps, úlceres, cremades, acne etc. Exerceix en aquest sentit una funció bacteriostàtica i regeneradora de l’epidermis.( Macerar durant 15 dies un grapat de baies en 250 gr. d’oli d’oliva. Filtrar i aplicar amb una gasa el líquid resultant sobre la superfície afectada.) ( Abocar un parell de grapats de fulles seques en l’aigua calenta del bany)
Cosmètic:
Tractament capil·lar: – Sembla que exerceix un efecte regenerador del cuir cabellut, així com capacitat per a combatre la caspa, seborrea i altres alteracions relacionades amb la caiguda del cabell. Per aquest motiu pot ajudar a prevenir la calvície o retardar la seva aparició.
( Fer friccions amb l’oli essencial sobre el cuir cabellut al matí i abans d’anar-se’n a dormir ) L’oli essencial, per la seva riquesa en aromes, apareix en la composició de molts productes de perfumeria, que elabora cremes i locions a l’atorgar-los, no sols la seva aroma característica, sinó també les propietats curatives mencionades anteriorment.
Alimentari:
El llorer s’ha utilitzat com a espècia en la cuina per a aromatitzar plats diversos, com a carn, sopes, etc. així com en preparats cuits. Per això, cal col·locar-se la fulla sencera dins del guisat o picar-la en sec per a empolvorar-la sobre el menjar. No s’ha de servir el comensal la fulla cuinada perquè, si la introduïm en la boca, pot tallar-nos amb facilitat.
Creences d’un temps passat
També és usual des de temps molt remots l´utilització de corones de llorer per posar als herois. Tradicionalment és una planta que ha simbolitzat la victòria. Va ser utilitzada pels grecs i els romans per a realitzar corones amb què premiaven als guanyadors, tant en el joc com en la batalla. És un símbol que habitualment lluïa el cap dels emperadors i dels poetes. Existia la creença que aquest arbre no podia ser abatut pels llamps, per la qual cosa alguns romans comptaven amb la presència d’unes branques en les cases, que agafaven en el moment de les tempestes per a no ser atrapats per alguna descàrrega elèctrica.
El refranyer català diu:
“quan hi ha temporal, només cal cremar fulles de llorer beneït el dia de Rams, per lliurar dels seus efectes a persones, cases i camps”Jaume Pardo
Barcelona 1934-Calella 2020
Però aquell no era un matí qualsevol. Encara no havien tocat dos quarts de nou quan el petit Jordi va sortir per la porta del jardí amb moltes ganes de jugar i passar-s’ho bé. Saltant i corrent pels marges d’un jardí ben plantat, el petit feia carreres ràpides envoltat de flors acolorides, plantes aromàtiques i arbres fornits.
De sobte, un bastó al terra li va cridar l’atenció. “Tal vegada, una branca caiguda esdevé l’espasa d’un valent guerrer”, es va dir. Sense pensar-s’ho dues vegades, en Jordi la va recollir i, fent una mirada llunyana, es va posar a donar fortes bastonades a un magraner que tenia al davant.
Vinga i vinga! La seva batalla era un fet i estava decidit a guanyar la guerra. Va ser llavors, però, quan unes paraules de dolça tonada li van ressonar al seu darrere. Aquell va ser un instant, un misteriós i llarg silenci, que va recordar per sempre més. La veu de l’avi Jaume li va fer aturar la batussada guerrera.
– Jordi, mira el que estàs fent. Estàs apallissant un magraner que té vida. Encara que no gemega, no es pot defensar. Tot i que no ho sembla, els arbres senten… -.
L’avi mantenia el seu to serè de veu profunda i sàvia.
En Jordi no se’n sabia avenir. Llavors, l’avi Jaume es va ajupir per posar-se a la seva mateixa alçada i el va mirar amb un somriure dolç.
– És cert, nosaltres podem acabar fàcilment amb la vida d’un magraner. Però has de saber que un arbre té tant dret a viure com qualsevol altre ésser viu -.
El petit es va sentir una mica malament, com si hagués fet una malifeta, però aquest no era l’objectiu de l’avi.
– No, no t’amoïnis, Jordi. No t’estic renyant. Tu encara ets molt petit i segur que no ho sabies. Per això t’he de dir la importància que té que respectis tots els arbres, els defensis sempre i facis el mateix amb tot allò que viu a la terra”.
El petit va esbossar un somriure tímid i, sense dir paraula, es va fer una promesa a si mateix que sempre ha complert. Des de llavors, i durant tota la seva vida, el Jordi va respectar totes les formes de la mare natura, l’única que ens agermana a tots els éssers vius i de la qual tots en depenem.
Jordi Texidó i Mata
que amaguin promeses,
anhela besades
d’eterna passió.
Llueix la nuesa
curiosa del viure,
sommia i batega
l’enyor de l’amor.
Abreuja mirades
que parlin de tu,
silencia temors
que espantin desitjos.
Enamora’t de viure,
provoca passió ¡!
Gaudeix de l’encontre
de noves mirades,
segresta el plaer del cor abatut
Sedueix a la vida ¡!!
Desitja, tremola, viu ¡!
https://cristinapaezcot.com/matinada/
En entrar al cementiri, el primer que crida l'atenció és una gran creu situada al centre geomètric. És el cenotafi que recorda els milers de persones que van ser enterrades aquí víctimes de l'epidèmia de febre groga que hi hagué el 1821, entre elles l'alcalde, nombrosos regidors, metges i capellans que feren el possible per ajudar. Fa angúnia pensar el que deuria ser allò. L'ordre i la simetria governen els espais del cementiri. Passejar-hi per primera vegada et dóna la impressió que és una mica com un laberint en el que et pots sentir perdut. Has de buscar les entrades a les illes i es fàcil perdre l'orientació un cop a dins si no recordes on es la sortida. En tot cas poc importa. A mesura que vas caminant i mirant quedes com fascinat per la calma i l'antiguitat dels panteons. Avances, descobreixes llocs nous, fas teu l'espai i t'acabes trobant segur. Naturalment aquestes sensacions sempre serà més fàcil que les sentin els amants dels cementiris, una espècie que, pel que sembla, cada vegada abunda més. No en va, l'ajuntament organitza des de fa algun temps visites guiades i en les tombes més importants hi ha cartells explicatius.
La reforma més important que va patir Poblenou fou entre 1842 i 1852 en què fou ampliat en la seva part final perquè la burgesia pogués construir els seus ostentosos panteons. És sens dubte la part més maca. Alguns són impressionants, com la mole on estan enterrats membres de la família Prim i que és gairebé un gratacels. Sempre és entretingut anar descobrint els detalls de les tombes i les escultures. Molts dels panteons es veuen com abandonats, el que augmenta la sensació de melanconia ja de per si inevitable en un cementiri. Penses si realment val la pena ser enterrat en una tomba que al cap de molts anys serà oblidada per tothom. Avui molta gent opta per la incineració i aquí es poden veure petits nínxols per a les urnes amb les cendres. En comptes d'una làpida hi ha un vidre que permet veure-la. Una manera també d'aprofitar l'espai. Per cert, fa alguns anys l'ajuntament va restaurar un panteó molt senyorial i el va posar a la venda encara que de moment sembla que ningú l'ha ocupat.
Com tots el cementiris importants, aquest també té els seus personatges importants. La família Güell, els mecenes de Gaudí, tenen enterrats aquí alguns dels seus membres. Gairebé al costat es troba un panteó fet construir per Antonio López, marquès de Comillas i protector del poeta Jacint Verdaguer. No hi ha ningú a dins ja que els marquesos foren enterrats a Comillas. Segurament el deuria fer construir per si de cas era menester enterrar algú de la seva família. Altres personatges són Anselm Clavé, el cèlebre fundador dels cors. L'inoblidable humorista Cassen te aquí la seva sepultura amb un epitafi molt adequat: "Quien bien te quiere te hará reir". L'actriu Mary Santpere, l'escriptora i artista Lola Anglada, l'ideòleg del catalanisme politic Valentí Almirall, l'escriptor Narcís Oller, i el banquer Evarist Arnús són altres dels mes destacats. En un modest nínxol es troben enterrats tots junts alguns membres de la família del pintor Salvador Dalí: l'avi patern, la mare, l'oncle i la cosina del pintor. Un cor d'aspecte surrealista, potser dissenyat per ell, decora la làpida. Un altre artista, Pablo Picasso, té també enterrats aquí els seus pares i la seva germana.
Una de les tombes més curioses d'aquest cementiri és la del "Santet". Es tracta de la tomba de Francesc Canals, un noi mort el 1899 als 22 anys. Treballava als cèlebres magatzems El Siglo, situats a la Rambla, i es veu que era una persona caritativa i amb poders sanadors. Abans de morir va preveure amb exactitud l'incendi que el 1932 va destruir els magatzems on havia treballat. El cas es que la seva tomba avui en dia és objecte de veneració. Molta gent s'hi acosta per demanar-li tota mena de favors, li encenen espelmes o li deixen imatges religioses, escriuen el seu desig en un paper i el dipositen en una mena d'urna aprofitant l'espai lliure que deixa el seu propi nínxol.
El 1883 es construí el cementiri de Montjuïc i el de Poblenou deixà de tenir interès per a la classe dominant que passà a enterrar-se a la muntanya esdevinguda sagrada. Actualment a Poblenou s'hi enterren unes 900 persones a l'any. Crec que la visita a aquest cementiri és recomanable per motius històrics i estètics. No defraudarà als interessats en el tema i donarà coneixements nous als qui s'hi acostin per primera vegada.
Joan Solá
Per això -i perquè sóc de mena rebeca- us vull fer avinents tres notícies que he llegit recentment. Guaiteu-les:
La primera fa un elogi dels esquirols perquè, segons diu, quan s'han afartat d'aglans, el seu aliment predilecte, enterren els que els sobren per tenir una mena de rebost en cas de necessitat. Però després se n'obliden, sobretot si el bosc els continua oferint aquesta menja deliciosa i no es veuen obligats a passar gana. M'aturo en la lectura i penso que si aquests animalons tan simpàtics fossin humans, ja haurien inventat una zona on amagar els productes recol·lectats mentre esperarien una temporada d'escassetat per vendre aglans a preus desorbitats i apa... negoci rodó! Tenim, però, la sort que un esquirol no és un humà, amb la conseqüència que no fa ximpleries humanes (quina sort!), que l'únic que el preocupa és la feina titànica, urgent i immediata de sobreviure cada dia i, amb aquest comportament, el que aconsegueix és que cada any neixin centenars o milers d'arbres nous, gràcies a allò d'haver-se descuidat dels aglans amagats. I això és, em sembla, una notícia extraordinària. És cert que es tracta d'una bona nova que fa mil·lennis que dura però que ara, tal com estan les coses, pren un aire de transcendència inaudita.
La segona notícia a què vull fer referència és la que fa poquet també ha sortit als diaris: la Xina envia més de 60.000 soldats a plantar arbres per lluitar contra la contaminació i el canvi climàtic. Afegeix que es vol aconseguir que la Xina torni a ser un país verd, que és una decisió admirable i que es pretén que serveixi d'exemple per a altres països. Tant de bo! És cert que la Xina s'ha convertit des de fa anys en un gegant econòmic temible i temut a nivell mundial. Deixant de banda les barbaritats a què obliga el fet de retre-li vassallatge, potser el seu exemple a l'hora d'enviar soldats a fer alguna cosa de bo en aquest món tindrà repercussions positives arreu del planeta, sobretot entre els països més poderosos, que són els que més arbres destrueixen i més contaminen. Poca broma: estem parlant de la salut del planeta i de la nostra pròpia salut.
La tercera notícia assegura que l'Amazònia ha perdut 500 milions d'arbres el darrer any. Els grups indígenes estan suplicant ajut internacional per frenar aquest immens disbarat. Estem parlant ara del pulmó del planeta!
Potser el màgic Merlí ens diria, davant d'aquest panorama desolador, que ens hem oblidat de les coses més bàsiques: Que els arbres atrauen la pluja i que són l'hàbitat d'innombrables espècies amenaçades d'extinció precisament perquè casa seva està en un perill constant. I que el clima està canviant a marxes forçades mentre nosaltres consentim que governs irresponsables vagin fent de les seves amb una total impunitat. I que potser ens hauríem de plantejar molt seriosament a nivell mundial no votar ni un sol partit polític que no tingui en el seu programa electoral, ben clar i amb lletres ben grosses, el seu compromís amb la salvació del planeta. I fer-lo fora sense contemplacions si no compleix aquest compromís. Del contrari, potser els únics que sobreviuran seran els esquirols. Perquè allà on ells vagin menjant aglans, sempre hi haurà arbres nous, que els donaran aliment i atrauran la pluja, que els donaran oxigen per poder respirar i bones ombres per continuar vivint i continuar enterrant aglans, no fos cas... perquè el món és dels previsors. Però nosaltres ja no hi serem per contemplar aquest miracle. Ni per narrar-lo als fills.
Montserrat Cornelles
Los movimientos físicos que utilizamos en Active Energy Flow se eligen específicamente por sus habilidades para promover el bienestar y la curación. Técnicas de respiración, mantras, activación de los chakras y energía Reiki, se realizan junto con estos ejercicios. Los movimientos se enriquecen con atención consciente, precisión y meditación. Los sistemas corporales, la mente y las emociones se ven influenciados de manera que la salud mejora , se establece una autocomprensión más profunda y el equilibrio, la fuerza, la flexibilidad se desarrollan, creando un mejor autocontrol.
Active Energy Flow integra al individuo, facilitando la conciencia, la coherencia y la apreciación de la vida en toda su complejidad. A través de esta práctica, llegamos a comprender que los aspectos físicos, emocionales y espirituales de una persona son absolutamente inseparables.
Es una práctica holistica, alentando a los practicantes a descubrir cada faceta de sí mismo. Es una meditación dinámica que nos instala en el momento presente. La meditación se vuelve física y el movimiento se vuelve espiritual. Dentro de cada actividad física que hacemos, también movemos nuestros pensamientos y emociones (e-movimientos) y nos acerca a nuestra búsqueda de propósito y felicidad.
Active Energy Flow nos reta a ver nuestra propia maravillosa complejidad, a aceptar que no hay separación entre el cuerpo, la mente y el espíritu, y verlos como una sola entidad. Entendiéndolo como un efecto mariposa, el karma (acción-reacción) como nuestra responsabilidad.
Los invito a permanecer abiertos a una conciencia más alta y más simple de cómo funcionamos dentro de nuestros cuerpos. Les ofrezco la oportunidad de ver que cada cosa que experimentamos, desde un dolor en el hombro, un abrazo, escuchar música o la risa de un bebé, el trabajo duro, bailar con alegría, sentirse molesto o llorar, jugar con su mascota, debatir o conversar, correr por la calle ... son actividades complejas que son igualmente físicas, mentales y espirituales.
Active Energy Flow presenta la posibilidad de volverse consciente. De estar aquí y ahora, para mejorar nuestra conexión cuerpo-mente y permitir que nuestro espíritu sea libre y brille.
El concepto de este trabajo es alentar el autoconocimiento de los estudiantes y proporcionar orientación a través de una serie de ejercicios y herramientas, proporcionando una experiencia holística a través del movimiento funcional, visualizaciones, técnicas de respiración y atención plena.
Eva T.Font
Estimada vida, sé que encara em prepares noves sorpreses i endevinalles i el que més m'agrada... molts secrets per descobrir encara.Marta Texidó
Reiki s'aplica bàsicament mitjançant la imposició de mans, no implica massatge o manipulació, i en algunes circumstàncies pot transmetre's també a distància.
Produeix, generalment, una profunda relaxació i alleugeriment en el receptor, no té efectes col•laterals ni causa reaccions indesitjables, i per ser operatiu no necessita d'actituds com la fe o alguna determinada creença per part del receptor. Funciona igualment en nens, animals o plantes.
La simplicitat i disponibilitat de la seva aplicació ha fet que el Reiki sigui cada vegada més popular a tot el món, principalment com a pràctica terapèutica holística, encara que els seus practicants també poden recolzar-se en ell com a pràctica espiritual, independentment de qualsevol fe religiosa o absència de ella.
La paraula Reiki designa tant al sistema com a l'energia implicada. A occident acostumem a definir-la, de cara a una ràpida comprensió, com "energia vital universal", encara que el significat de la grafia kanji amb la que s'escriu aquesta paraula en japonès pot ser molt diversa. La síl·laba "Rei" fa referència a la qualitat espiritual d'aquesta energia, anomenada "Ki", equivalent al Chi (o Qi) que forma part de la teoria i pràctica de la medicina i les arts marcials xineses o al Prana, propi del ioga en l'Índia.
El mètode Reiki va ser creat a principis del segle XX per Mikao Usui, i si bé va sorgir en un marc conceptual propi de la cultura japonesa, no requereix l'adhesió a cap mena de fe religiosa, creença o filosofia.
El Reiki s'aprèn en un procés dividit, generalment, en tres nivells. El mestratge s'adquireix quan es desitja contribuir a la difusió del Reiki i a formar nous practicants.
Hi ha centenars d'estudis científics que recullen aquesta pràctica empírica, així com instruments sensibles que detecten el Qi, com ara els mesuradors que detecten l'equilibri o desequilibri energètic dels punts d'acupuntura. (Tot i així, Reiki no utilitza el mapa energètic propi de la medicina xinesa sinó que és aplicable, de forma autònoma, sense coneixements especialitzats en aquestes pràctiques).
Recentment, en el camp de la física quàntica, és probable que és pugui donar llum, en termes teòrics, sobre l'existència i la naturalesa del Ki, Qi o Reiki.
Marta Texidó
Mestra de Reiki-Terapeuta
Marta Texidó Mestre de Reiki
“No importa cómo comiences, sólo comienza ya”, es uno de los conceptos que me impulsan día con día pues planear no significa nada sino hay una acción encaminada de por medio, pues la acción surge del pensamiento y toda acción genera siempre un cambio. Narrarte sobre mí y sobre quién soy, sería irrelevante sino te contara lo que me ha llevado a reinventarme y convertirme en lo que ahora agradecidamente soy. No pretendo cambiar tu pensamiento pero sí que cuestiones tus ideas y creencias a profundidad. Por eso, aquí te dejo mi Secreto: “Enfócate siempre en lo que sí quieres y jamás en lo que no quieres” Se dice fácil, pero dependerá de qué es lo que elijas creer pues al final si consideras que es fácil o difícil, será solamente tu opinión y en consecuencia tu mejor razón para actuar o no. Enfocarte siempre en lo que no quieres reafirma y alimenta una y otra vez ese ciclo en el que estás atrapado por lo que deberías reflexionar sobre las siguientes preguntas: ¿Esto es lo que quiero ser y tener el resto de mi vida? ¿Acaso no merezco tener una vida maravillosa? ¿Acaso no existen en mí las virtudes y habilidades necesarias para alcanzar la vida de mis sueños? ¿Acaso no merezco ser extraordinario? Todas tus imágenes mentales y tus diálogos internos con respecto a lo que puedes o no ser y hacer, son la más viva expresión de tus creencias limitantes o empoderadoras y son la principal razón de la vida que has vivido hasta ahora. Enfocarte constantemente en lo que sí quieres implica cuestionar todas esas creencias y convicciones: ¿Cuáles son tuyas y de dónde nacen? ¿Cuáles son las que heredaste? ¿Cuáles son ajenas y por qué las tomaste como tuyas? ¿Vale la pena seguir creyendo lo mismo cuando nada en absoluto cambia? ¿Qué pierdo y qué gano si dejo de creer en lo que me limita y comienzo a creer y a enfocarme en lo que me empodera? Enfocarte incansablemente en lo que sí quieres implica reafirmarte a cada instante hasta que caigas en resonancia con el Universo entero y éste actúe en sinergia absoluta contigo… ¡Me amo y soy suficiente! ¡Merezco ser… ! ¡Merezco tener… ! ¡Soy un ser extraordinario! ¡Gracias por todo lo que soy, lo que vivo y lo que tengo! ¡Gracias! ¡Todo llega a mi vida con facilidad, gozo y gloria! No busques las respuestas, sólo guarda silencio y deja que lleguen solas en el momento que tu consciencia interna lo considere indicado. Confía y cuando éstas se hagan presentes, sólo actúa en consecuencia. Y… ¿Cómo actuar? Te comparto a continuación una serie de hábitos que practico diariamente y que son el pilar fundamental de mi constante crecimiento y transformación, no sin antes mencionar que, todo hábito se construye a través de tu pensamiento para después ser manifestado en tu acción, por lo que Tú crearás primero al hábito y en cuanto éste quede instalado en tu vida, el mismo hábito te creará a ti.
1. Despierto 5:45 am.
2. Apenas abro los ojos, sin importar cómo me sienta (con sueño o sin él, cansado o no), repito de 10 a 21 veces lo siguiente con toda la intención de por medio: “¡Gracias! ¡Todo llega a mi vida con facilidad, gozo y gloria!
3. Me miro a los ojos frente al espejo y repito la siguiente frase de 10 a 21 veces: “Me amo y soy suficiente” (durante el día repito alguna de estas dos frases cada que llega a mi cualquier pensamiento limitante o cualquier dificultad).
4. Paso al baño y mientras escucho lecciones de inglés, hago mis necesidades, me lavo los dientes con mi mano menos dominante para estimular el hemisferio derecho de mi cerebro y me lavo la cara o me baño según sea el caso.
5. Bebo un vaso grande de agua simple y tomo un pequeño shot de vitaminas, minerales y complementos.
6. Medito 30 minutos aproximadamente (te recomiendo profundamente la Meditación en 6 Fases de Vishen Lakhiani que podrás encontrar en la página o aplicación de Mindvalley o incluso en Youtube - dura sólo 18 minutos -).
7. Hago de 15 a 20 minutos de ejercicio para reactivarme (nada intenso pues mi entrenamiento completo lo realizo en otro momento del día) y me tomo un batido de vegetales, fruta y proteína.
8. Estudio y repaso de 15 a 20 minutos temas relacionados con algún curso que esté tomando los fines de semana por la mañana.
9. Beso y cobijo a mi esposa antes de salir de casa y canto alguna canción inspiradora para salir al mudo con la mejor actitud posible.
10. Agradezco absolutamente todo lo que llegue a mi vida sin importar lo que sea. Todo esto me toma entre hora y cuarto y hora y media pero debo decirte que ocupar parte de mi tiempo, dinero y energía, en mi desarrollo personal, es la mejor inversión que puedo hacer para mi vida pues mi dopamina, es pensar en convertirme algún día en una persona inspiradora y que haga una diferencia en este mundo para dejarlo mejor de como lo encontró. Me aseguro constantemente de que mis aportaciones no sólo fortalezcan tu cuerpo sino también tu mente. Me aseguro no sólo de enseñarte Pilates, Redcord Active, ERA, o cualquiera de las disciplinas que domino, mi misión es que te vayas de cada clase o cada curso sabiendo más de ti y de la vida misma.
Mi visión es dejar una huella enorme en tu camino para que transformes tu vida y con ello el mundo entero.
Eva T.Fon
Siempre me caracterizó el amor a la disciplina y entrega íntegra al trabajo, pienso como nos decía Arthur Mitchell (el fundador de le Dance Theater of Harlem) todo el tiempo, “El talento físico es solo el 50 % , el resto es trabajo duro y disciplina férrea”, así también definiría a la gran Romana cuando empecé en este Método de la Contrología. Durante ya más de 25 años, he venido desenredando la incógnita de como aprender a moverme mejor. Debo dar las gracias a todos estos maestros que me han aportado sus guías, como lo ha sido Romana y también Jay Grimes que me ha enseñado el camino al “2 ways stretch” y a la simpleza del movimiento. Así podría seguir mencionando nombres y personas, ya que aprendemos de cada persona que se cruza en nuestro camino. Especialmente de nuestros alumnos que nos enseñan a seguir investigando y seguir aprendiendo.
Si tuviera que elegir un secreto o consejo sería “nunca nunca dejar de entrenar”.
Elena Bartley
Eva T.Font
This leads the youth to temporarily diminish their capacity for discernment and to act on impulse, and sometimes becomes closed and uncommunicative.
They have an unbalanced excess of energy during this period.
Reiki is very helpful, because it is a great energy regulator.
The hands of the Reiki therapist or the study and practice, will help channel the subtle energy and apply it on the energy centers of young people, cleansing, harmonizing, restoring the natural flow of personal energy at all levels: Physical, mental, emotional and spiritual.
They will find themselves relaxed and serene as their great energy will flow harmoniously.
They will feel willing to face with serenity the contradictions, so natural at this stage.
Marta Texidó
Eric Pearl ha estat entrevistat a les televisions més importants del món, ha omplert el Madison Square Garden de Nova York, convidat a parlar a l'ONU, i convertit el seu llibre La Reconnexió: sana a altres, sana't a tu mateix en un best-seller a nivell mundial.
Aquests dies aquesta a Barcelona, una ciutat que té molt atractiu per ell i on percep una energia estupenda.
M. Com explicaria a una persona que no ha sentit mai parlar de la reconnexió què és exactament?
E. És un nou nivell de sanació que tant la gent de l'àmbit de la sanació com de l'àmbit de la investigació científica saben que fins ara no havien tingut accés.
M. Què espera realment dels seus tallers per tot el món?. Per què viatja al voltant del món explicant allò que va descobrir un dia?
E. Crec que tots som aquí, col·locats aquí, amb un propòsit en la Vida. No sempre ho vaig creure. Fins i tot em preguntava si hi havia un propòsit en la Vida. Crec que tenim molta sort si som capaços de descobrir el nostre propòsit en la Vida. I som molt més que afortunats si acceptem el repte de seguir. Quan es va presentar tot això era una cosa inesperada a nivell conscient per a mi. Però tot i això, en molt poc temps em vaig adonar que aquest era el meu propòsit a la vida, que és el difondre aquesta consciència, conscient que podem ser més, que som capaços d'accedir a Déu, l'Amor, a la Font. .. digueu com vulguis, per poder donar sanació als altres ia nosaltres. I si faig el que jo crec que he vingut a fer aquí, quan deixi aquest cos, aquest treball i aquesta consciència continuarà aquí al planeta.
M. Quant de temps fa que va descobrir el seu propòsit en la vida? Ha entrat alguna vegada en dubte, o sempre s'ha mantingut conscient?
E. En algun moment no molt llunyà de quan jo vaig començar a reconèixer el que era tot això seria jo vaig descobrir que aquest era el meu propòsit. Vaig haver superarparte del meu propi escepticisme, és clar, però mai em vaig qüestionar si aquest era el meu propòsit, encara que al principi, quan apareixien coses una mica estranyes si que em vaig qüestionar si jo estava en els meus totals.
M. És una persona feliç?
E. No sempre. Sembla que jo he anat acceptant molt més treball del que jo al principi vaig pensar que tot això suposaria.
I he de dir que moltes vegades l'estrès de assegurar-me que tots els detalls estiguin ben lligats, i assegurar-me que tot s'expressa de manera correcta, suposa una pressió al meu que jo moltes vegades sento. La filosofia d'aquest treball et manté en un estàndard molt elevat una vegada ho entens, i de vegades doncs, em decep la gent, fins i tot aquí a Espanya hi va haver algú fa molts anys que ens va ajudar a portar els seminaris aquí, i encara que va seguir els seminaris i escoltar la filosofia jo no em vaig adonar que realment no l'havia entès. Quan assisteixes als seminaris, totes les persones són capaces de fer sanació de la mateixa manera que jo puc, però sempre cal mantenir la consciència, la llum i la filosofia del treball, de manera que aquest treball és tan enorme, tan gran, que no hem de permetre que es quedi limitat al que ens aporta a nosaltres sinó el que arriba del treball a través de nosaltres. Aquesta persona, en assistir als seminaris, en comptes d'entendre que tenia un paper important per portar la sanació a aquesta part del planeta, el va veure com una font d'ingressos, que és el que li podia arribar a ell en comptes de que és el que podia arribar a través d'ell. Per descomptat vam haver dir-nos adéu. I ell va començar a dir que ell el que feia era aportar un nivell de sanació superior. Va començar a cobrar per això. Encara a hores d'ara encara no entén com ell i els seus estudiants no poden arribar al mateix nivell de sanació que ell ja tenia abans de convertir tot això en una cosa personal que tenia a veure amb ell. De vegades m'entristeix quan veig que hi ha gent que distorsiona la veritat de la filosofia de la sanació. Però, per naturalesa, sóc un tipus graciós.
Ja sé que això no forma part de l'entrevista, però quan somrius tens uns ulls preciosos.
M. Gràcies. Té contacte amb les persones que assisteixen als seus seminaris, per exemple via e mail?
E. He format a unes 75.000 persones en seminaris de tot un cap de setmana fins ara. Hi ha dies que no veig el meu ordinador, per no parlar d'encendre'l i obrir el meu correu. Però això és com els pares, és educar els nens, criar-los, i després t'has de retirar i observar el que fan amb el que els has donat.
M. Estàs escribint un nou llibre Eric, quan està previst el seu llançament? Què creus que pot aportar després de l'èxit de "La reconnexió"?
E. Sortirà al febrer. I haurà de veure amb accedir a un nivell més profund de tu per veure com pots accedir a una, fins i tot, sanació més profunda per als altres.
M. M'han comentat que, fins i tot, només llegint el llibre pots reconectar-te. És això possible?
E. Passa una cosa en llegir el llibre, perquè en llegir el llibre et permet accedir a aquestes freqüències de sanació expansives, d'alguna manera. NO sé exactament com va passar, no és que estigués beneint la tinta mentre estava imprimint el llibre, però fins i tot l'editora deia, - Mare meva, no sé si acabar de llegir-lo, perquè mentre llegeixo estic tremolant, el cos, les mans .. .
M. Com veu vostè, dins de la seva ànima, com està energèticament el món? Podem fer alguna cosa, entre tots, per sanar-lo?
E. És perfecte, el que passa, és que ens costa reconèixer la perfecció que hi ha al món. Si el món no es presenta amb aquests alts i baixos, nosaltres no estaríem aprenent les nostres lliçons en aquesta interacció. De vegades el que veiem, sentim que és com massa per a nosaltres, i tenim la tendència de bloquejar-lo. de bloquejar. De vegades, la llum ens il · lumina i de vegades permetem que ens encegui. Però la llum sempre és neutra. Tenim experiències amb les que gaudim i altres en què no, i solem classificar, com a bones o dolentes, en comptes de reconèixer que el nostre creixement prové de cadascuna d'aquestes experiències i que ens fa a cadascun poderosos. Hi ha bellesa en totes les experiències però hem de triar com veure aquesta experiència.
M. La nostra revista es diu The Secret. Pot explicar un petit secret?
E. A quin nivell?
M. El que vostè vulgui.
E. No visualitzo res com un secret. Crec que moltes vegades confonem El Secret amb una veritat que tenim dins nostre i que no ens hem permès veure i descobrir bé. Per exemple, per a mi un secret seria ¿quin és el color que em queda millor en el pèl? El que percebem com un secret són observacions que no ens hem permès fer, perquè per observar de veritat hem d'aprendre a observar sense jutjar. El judici és tan present en les nostres vides que sol enfosquir les veritats. I quan algú comparteix aquesta veritat amb nosaltres per primera vegada tenim la tendència de classificar o etiquetar com a secret.
M. I ja per acabar, perquè a la gent no li agrada llegir massa, Li agradaria compartir alguna cosa amb nosaltres?
E. Estàs dient que la gent s'avorriria llegint el que jo estic explicant?
M. No, no. Respon a la pregunta que t'agradaria que jo et podria fer.
E. M'encanta que em preguntin. M'agrada que les preguntes siguin de debò. Així que per respondre a això, et torno la pilota. Que t'agradaria haver-me preguntat, i ho has fet?
M. M'agradaria saber que projecte veu aquí a Barcelona, en particular, i Espanya, en general. Parli dels seus projectes l'any que ve
E. Jo gaudeixo de Barcelona, però d'una manera que la sento en el cor. No sé si trobaré les paraules per explicar-ho. És una combinació de sentir-te com a casa amb trobar-te gent que està a un nivell energètic molt alt. Intentem no repetir la mateixa ciutat any rere any, però l'any passat quan es suposava que havia de ser al seminari a Espanya no vaig poder assistir perquè la meva mare va morir amb la qual cosa feia ja uns anys que no havia estat a Barcelona i aquest any des que vaig aterrar aquí vaig dir:-l'any que ve hem de tornar-lo a fer aquí de nou. Aquest és el patró. A veure si podem fer Barcelona dos anys consecutius.
M. Compti amb mi per al que necessiti
E. Moltes gràcies.
Traductora: Blanca Rissech
Doncs així hauria de ser, per què les regles de l'èxit es fonamenten en un estat mental complet, total, i resulta molt difícil posar en marxa el poder de la ment si en ella guardem records negatius que dispersen la resta de la psique.
Hem d'aprendre a viure en la totalitat del moment actual i fer desaparèixer tota situació passada negativa, inclòs a les persones a les quals guardem rancor per algunes coses que ens han fet.
El perdó ha de ser una pràctica natural per nosaltres, donat que per estar sans espiritualment ens hem de sentir nets, i per sentir-nos nets hem de poder escombrar les nostres fixacions i enfrontaments passats, que de fet son "passat", ja han perdut rellevància però ens hi aferrem per ser addictes als pensaments negatius.
Passem a l'acció.
Identifica a la teva memòria una persona o acció que encara no has perdonat, contempla-ho amb els ulls de l'ànima , deixa que et torni a fer mal si és necessari i deixa que mori allà mateix.
Molt aviat comprendràs el que has guanyat amb tan poc sacrifici.
Marta Texidó
Els següents són els principals efectes benèfics de l'all que han estat substanciats en estudis científics:
* Ajuda a combatre un bon nombre de fongs, bacteris i virus
* Redueix la pressió arterial i el colesterol
* Ajuda a reduir el bloqueig de les artèries i a reparar els danys causats per l'arterioesclerosis
* Ajuda a prevenir i alleujar la claudicació intermitent (dolor en les cames en caminar causat per l’arteriosclerosi)
* Actua com antiinflamatori.
* El seu ús perllongat ajuda a prevenir certs tipus de càncer.
* Ajuda a incrementar el nivell d'insulina en el cos, reduint així els nivells de sucre en la sang.
* Alguns estudis semblen demostrar que l'all incrementa lleugerament el nivell de serotonina en el cervell ajudant a combatre l'estrès i la depressió.
La forma en què es prepara i s'ingereix l'all és important per aconseguir aquests beneficis. L'all cru i el bullit posseeixen diferents propietats medicinals, és a dir, alguns dels efectes de l'all es produeixen amb major efectivitat ingerint all cru, mentre que uns altres s'aconsegueixen igual o millor ingerint all cuit.
Diversos dels beneficis de l'all es deuen a un compost anomenat al·licina que actua contra nombrosos virus i bacteris i que és considerat per molts investigadors com el més potent antioxidant conegut.
Alguns dels beneficis de l'all, com per exemple la reducció del nivell de colesterol, només s'aconsegueixen després de diversos mesos de ser ingerit diàriament. Com existeixen tants i tan variats preparats a força d'all resulta impossible donar unes recomanacions generals quant a les dosis a ingerir-se.
Ingerir una o dues dents d'all diàriament pot atorgar-nos importants beneficis de salut però en termes de les nostres relacions socials pot ser que no sigui el millor. Mastegar dues o tres fulles de julivert després d'ingerir all pot ajudar a controlar l'olor encara que no ho elimina totalment.
Precaucions:
L'all és, en general, segur. No obstant això, algunes persones poden presentar reaccions al·lèrgiques en forma de problemes gastrointestinals o irritació de la pell. A causa de les seves propietats anticoagulants el seu ús ha de ser suspès almenys dues setmanes abans de qualsevol intervenció quirúrgica o extracció dental.
Creences i tradicions d’un temps passat:
En aquest apartat farem un incís vers les tradicions populars referents a les plantes extretes de l’obra de Cels Gomis i Mestre que va publicar l’any 1891.
Moltes d’elles estan en desús actualment, però per això no deixen de ser vàlides i són mostra fefaent de la saviesa popular dels nostres avantpassats.
Abans, a Barcelona, en preparar la panereta amb la roba de la criatura que havia de néixer, mai no deixaven de posar-hi una cabeça d’alls. Si en néixer la criatura no respirava, la llevadora o altre persona mastegava els alls i tirava l’alè a la criatura fins a fer-la respirar.
També era una costum de posar un collaret d’alls crus i pelats al coll (segons diuen en nombre de tretze ) de les criatures que tenien cucs, mentre que a Reus, menjaven un costronet de pa, torrat o sense torrar, i untat d’alls crus.
A Reus per no tenir rampes es lligaven al braç o a la cama un fil d’empalomar fregat amb alls.
A Andalusia curaven el xarampió dels infants omplint-se la boca d’alls crus, mastegant-los i tirant-los l’alè.
Ja ho veieu, en ple segle XXI potser tenim que fixar-nos més en temps passats en que les plantes guarien moltes malalties gràcies a la botànica tradicional.
Jaume Pardo
Es tracta d'una figura composta de 19 cercles entrellaçats i distribuïts de manera que configuren flors de sis pètals equidistants i els extrems dels quals estan separats a 60º en cadascun dels cercles. El centre de cada cercle coincideix en la circumferència dels sis cercles que l'envolten, tots del mateix diàmetre. Aquest símbol arquetípic data de fa més de sis mil anys.
El seu registre més conegut es troba tallat en una paret de l'antic temple d'Abydos, a Egipte, encara que la veritat és que els seus orígens es perden a la nit dels temps. Aquest patró és d'origen natural i no artificial. És el primer patró de la Natura. A través de la història, filòsofs i artistes, igual que arquitectes de tot el món, han percebut que la Flor de la Vida té una forma perfecta en proporció i harmonia, raó per la qual va adquirir la seva condició sagrada, i també mostra les formes fonamentals de lespai i el temps.
En aquest sentit, és una expressió visual de les connexions que la vida té amb tots els éssers humans, per la qual cosa alguns creuen que conté algun tipus d'informació bàsica sobre tots els éssers vivents. També representa el cicle de l'arbre fruiter. Un arbre fruiter genera una petita flor, que passa per una metamorfosi i es converteix en fruit. El fruit conté una llavor que cau a la terra i creix com un altre arbre. Aleshores hi ha un cicle d'arbre a flor, flor a fruit, fruit a llavor, i de llavor, de nou a arbre, en aquests cinc passos.
Bidimiensionalment, observem únicament 19 cercles, però si la nostra ment és capaç de percebre la figura en tres dimensions, veurem que en realitat són 27 esferes formant un cub exacte, 8 de les quals estan ocultes a la nostra simple percepció.
El Vesica Peixos, format per la intersecció de dos cercles, és el començament de la configuració geomètrica de la Flor de la Vida . També se'l coneix com a Hieros Gamos (Ιερός Γάμος), és a dir, la Unió Sagrada, ja que d'aquesta unió es generen totes les formes geomètriques arquetípiques existents.
http://linguapasseris.blogspot.com/2008/10/la-flor-de-la-vida.html
Donne-moi une nuit pour t'aimer,
pour connaître ton corps et te savourer.
Je veux jouer avec toi et être ton amant,
et t'enflammer de mes lèvres,
puis éteindre ton feu de mes baisers.
Je veux être la raison de ton bonheur, de tes rires,
d'ouvrir tes secrets de mes mains...
et me nourrir en suivant le chemin
que je trace depuis ton nombril.
Donne-moi une nuit sans hâte pour t'aimer,
pour me perdre entre tes jambes et être enlacée par tes bras,
et laisser tes baisers, les meilleurs que j'aie jamais goûtés,
me conduire lentement vers le plus grand amour et sans
crainte d'échouer.
Confie-moi des mots au creux de mon oreille,
et je te donnerai le meilleur de ce que je garde au plus profond de mon âme.
Marta Texídó
10 llavors de carbassa
10 llavors de síndria
10 nous o ametlles
1 tomàquet
1 alvocat
1 morrón (pebrot)
suc de 1 llimona fresc
Simplement piquem a trossets el tomàquet, l'alvocat i el pebrot morró i després ho barregem amb tots els altres ingredients.
Fàcil i sa.
Se li pot afegir llavors de sèsam i queda riquíssima!
Cinta Texidó
Todos esperamos la lealtad de los demás.
A nadie nos gusta ser traicionado, o enterarse que un amigo habló mal de nosotros. Por supuesto que nos parece terrible cuando, tras muchos años de trabajar en un empresa, o formamos parte de una Organización, somos despedidos, o relegados, menospreciados, sin pensar en todos los años que le invertimos. Detectar la lealtad (o deslealtad) en los demás es fácil, pero ¿Cómo estoy viviendo yo la lealtad? ¿Realmente sé qué es? ¿Qué esperan los demás de mí? La lealtad es un corresponder, es jugar a ganar -ganar en la vida, una obligación que se tiene al haber obtenido algo provechoso.
Es un compromiso a defender lo que creemos y en quien creemos. Por eso el concepto de la lealtad se da en temas como la Patria, el trabajo, la familia o la amistad. Cuando algo o alguien nos ha dado algo bueno, le debemos mucho más que agradecimiento. La lealtad es un valor, pues quien es traidor se queda solo. Es el caso de lo todologos, o de Personalidad prepotente, soberbia, los clásicos Yo nada mas importo.
Debemos ser leales con aquello que nos ha ayudado un amigo que nos defendió, un país que nos acoge como patria, una empresa que nos da trabajo. La lealtad es defender a quien nos ha ayudado, "sacar la cara". Cuando somos leales, logramos llevar la amistad y cualquier otra relación a su etapa más profunda, inamovible. Todos podemos tener un amigo superficial, o trabajar en un sitio simplemente porque nos pagan. Sinembargo la lealtad implica un compromiso que va más hondo es el estar con un amigo en las buenas y en las malas, es el trabajar no solo porque nos pagan, sino porque tenemos un compromiso más profunda con la empresa en donde trabajamos, y con la sociedad misma. Es trabajar en equipo anteponiendo los intereses personales a los colectivos sin perder de vista la visión que se tenga.
La lealtad es una virtud que nos permite tener auténtico éxito cuando nos relacionamos. Es un valor que no es fácil de encontrar. Es, por supuesto, más común aquella persona que al saber que puede obtener algo de nosotros se nos acerque y cuando dejamos de serle útil nos abandona sin más, Los llamados trepadores y manipuladores.
Podemos ver como actitudes desleales- Las críticas que se hacen de las personas, mencionando sus defectos, lo limitado de sus cualidades o lo mal que hacen su trabajo.- Hablar mal de nuestros jefes, maestros o de las instituciones que representan.
- Decir las confidencias que se nos han hecho.
- Quejarnos de la forma de ser de alguien y no ayudarlo para que se supere.
- Terminar una amistad por razones injustificadas
- la Lealtad se vincula con otro Valores como la Amistad, el Respeto, la Responsabilidad y la Honestidad entre otras.
No es suficiente contradecir las actitudes desleales para ser Leal, es necesario detenernos a analizar y cambiar algunos puntos
- En toda relación se adquiere un deber respecto a las personas. Como la confianza y el respeto que debe haber entre padres e hijos, la empresa con los empleados, entre los amigos, los alumnos hacia su escuela…
- Se deben buscar y conocer los valores permanentes para cualquier situación, de otra forma se es "leal" mientras se comparten las mismas ideas.
- La Lealtad no es resultado de un sentimiento afectivo, es el producto de una confrontación mental para elegir lo que es correcto. Cuando mientes para encubrir las faltas de un amigo (en la casa, el trabajo o la escuela) no nos hace leales, sino cómplices.
Pedro Morán Velazquez
Psicólogo-entrenador personal
México 1959-2013
Gran colaborador de The Secret la revista.
diumenge, 15 de febrer del 2026
Winter
Entrevista a Celdoni Fonoll per Marta Texidó
1.- Recordes com et va copsar la poesia?
Em va començar d’interessar i d’enamorar la poesia quan era petit i el meu pare em feia dir poemes de Verdaguer, Maragall, Carner, Sagarra, etc.
2.- D'on beu la teva inspiració?
Sí que hi ha alguna cosa que, tot d’una i sense saber com, t’aboca a escriure, però sense treball i esforç no hi ha inspiració que valgui.
Bec, i no sóc gens original, a les fonts de la vida, de l’amor, de l’erotisme, de —ai!—, la mort, de la natura, de les petites coses de cada dia que ens fan sentir feliços o desgraciats, de la lluita del nostre poble per esdevenir un estat independent... També a les fonts de l’humor, de la ironia, de la sàtira, del sarcasme.
3.- Què ajuda més a difondre la poesia?
No sabria dir-t’ho. Durant una bona colla d’anys em vaig dedicar a això: a difondre la poesia dels nostres bons poetes recitant-la i cantant-la, fent feina de formiga i com a franctirador. La feinada va ser intensa i extensa. Allò ja ha passat i no tornarà, i ara em dedico exclusivament als meus versos.
4.- Com et va sorgir la necessitat d'escriure poesia naturalística?
Per atzar i sense proposar-me res, a la tardor del 1998 vaig començar d’escriure versos d’ocells. Lynx Edicions me’n va publicar el primer llibre, Veus d’ocells, l’any 2000, i ja no vaig parar. Després dels ocells van venir les plantes, els bolets, els arbres, els mamífers, les bèsties i bestioles..., i fins a les 600 espècies d’animals i plantes que he versificat.
Cossetània Edicions m’acaba de publicar el dotzè i potser darrer volum de la meva obra naturalística: Ales i pètals [Ocells, papallones, flors].
5.- Per què música i poesia solen navegar amb tanta sintonia?
Poesia, música i cançó sempre han anat de bracet, es complementen i s’impulsen. Sempre ha estat així i sempre serà així. Tot i que cadascú pot fer via pel seu compte.
6.- Com valores els comentaris dels teus lectors i públic?
Un comentari favorable em fa estar content, l’agraeixo però me n’oblido aviat. Una mala crítica m’enfonsa però també l’oblido.
7.- Si alguna persona et demana consell per escriure, què li sols recomanar?
No m’agrada de donar consells. Com a màxim el que diria és una cosa que deia J. V. Foix: “Llegir, llegir, llegir”.
8.- Quin ha estat el premi que has acollit amb més il·lusió? (Per què?)
Tots els premis fan il·lusió i s’agraeixen.
9.- Per acabar, què ens pots dir de la teva companya de viatge vital, la Lloll Bertran?
Que és una de les més grans i polifacètiques actrius que ha donat aquest país, i que espero que un dia serà reconeguda com es mereix. Actualment fa una bona feina amb en Joan Pera, de la mà del Grup Focus. Ah, i posa veu, ulls i boca a una elegant i seductora llenega al programa “Caçadors de bolets” de TV3.
En el pla personal, i parodiant un títol de Joan Salvat-Papaseit, puc dir que és “La dona que més m’agrada”.