I per pujar la difícil anada, les mans primoroses dels meus fills i nets,de tant en tant, un cop de mà em donaran.
I com si d'un part es tractés, amb el dolor punyent de deixar-los, sortint d'aquest món injust, el meu cor els donaré i els seus somriures m'enduré.
Mentre, travessant núvols, estrelles i cel, les ales d'un àngel em deixaran al lloc just, on tornaré a plantar l'arrel.
Nùria Font i Parès.
Barcelona 1934-Calella 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada