Daniel Gabarró

11-22 Señales que te alertan de tu cambio de conciencia.

Es común en muchos que inician el proceso de despertar, comiencen a percibir señales que no logran en un principio descifrar, se sienten contrariados ante la repetición y la insistencia de estas señales en forma de series numéricas. El comienzo súbito de caer en la cuenta, de ver y volver a ver, una y otra vez esas señales, les da que pensar, que algún significado deben tener, algún motivo que se les escapa debe haber en el hecho de que ciertos números estén de pronto presentes en sus vidas casi de forma constante, que estos aparezcan y no cejen en su empeño. Tanto es así, que comienzan a buscar, informarse e intentar aclarar sus mentes, encontrar pruebas que digan que no están perdiendo la cabeza y que aquello que les ocurre no obedece a la casualidad. Si existe un número que se ha llevado la palma en este despertar de la población, sin duda este ha sido el 11.

Desde hace unos pocos años el 11, ha sido el representante mayoritario de todo aquel, que empezaba a comunicarse con algo, que se escapaba a su comprensión. Estaba claro que estaba recibiendo mensajes pero de quien. A poco que buscas explicación, tienes dos vertientes, la matemática que te explica que el 11 se encuentra repetido en la creación, en los eventos y en nuestras vidas o la espiritual en la que te dice que esas señales son el lenguaje de los ángeles, los guías o cualquier ser iluminado, para un escéptico, alguien que vivía sumergido en el sistema, ambas teorías se antojan complicadas de asimilar. Pero existe un extraño mecanismo que provoca que miremos y fijemos extrañamente la mirada en determinados momentos, a unos números que, o bien en relojes o bien diseminados por la calle, provocan que nos planteemos seriamente todo aquello, que en un principio podríamos tomarnos como cosas mas propias de un perturbado.
Ver series de números 1 o 11 como el famoso 11:11, debe ser considerado como el inicio y el desencadenante de todo, en realidad nuestra conciencia nos está avisando que estamos cambiando nuestro estado, que estamos abriendo nuestro canal intuitivo a la comunicación con lo sutil, que si prestamos atención y seguimos por el camino que hemos iniciado esta comunicación comenzara a desarrollarse y a crecer. Esta alarma, nos indica que ha llegado el momento de ponernos en alerta y comenzar a centrarnos en lo verdaderamente esencial en nosotros, nos avisaran de que nuestras vidas sufrirán cambios abruptos, nuestro cambio conciencial, atraerá a seres afines (ser-afines) y expulsara de nuestro circulo a esos seres no afines. Estas señales, se repetirán una y otra vez hasta lograr tu atención y una vez lo hayan logrado, insistirán para que comiences a tirar del hilo y empieces tu proceso conciencial, la búsqueda que provocara, no solo que despiertes a otra realidad que desconocías, si no que empieces a conocerte y comiences a recordar.
Comenzaras a detectar las sincronías, el tejido de la realidad, de lo aparente y palpable, llegara a ser predecible a niveles bajos, esto quiere decir, que serás capaz de saber el resultado de pequeñas decisiones que tomes a corto plazo, las consecuencias de tus actos serán mas evidentes, sabrás que eso es así, porque hiciste algo que provoco que se enlazara y se desarrollara de esa forma. Has despertado a la sincronicidad, ya sabes que no existe la casualidad y todo es una concatenación de causalidades, nada esta al azar, todo se relaciona y todo va íntimamente unido. Según vayas adentrándote en esas sincronicidades y vayas aumentando tu capacidad para distinguirlas, tu capacidad de predicción será mayor, esto no quiere decir, que vayas a predecir el futuro, no, esto quiere decir, que podrás preveer las consecuencias de tus actos, antes de que tomes la decisión de llevarlos a cabo.

Tras pasar por todos los estadios iniciales comenzaras a recibir otra tanda de señales insistentes esta vez el 11 comenzara a ceder terreno al 22. Este número nos indicara que hemos iniciado el cambio en nuestra conciencia definitivo, nuestro canal intuitivo esta permanentemente abierto y estamos preparados para comenzar a trasformar nuestras vidas, el universo tiene todos sus sentidos puestos en ti y en lo que pidas, eres consciente de lo que creas y estas comenzando a culminar tu experiencia en la apertura conciencial. El 22:22 te perseguirá y te indicara que ya no hay vuelta atrás si continuas en tu trabajo, el universo al completo ha visto tu brillo y esta pendiente de ti, ahora más que nunca eres responsable de aquello que decretas y tu participación en la creación. Al iniciar tu leve iluminación atraerás elementos negativos, entes que intentaran hacerte retroceder de algún modo, debes estar preparado si esto se produjera, no tener miedo y ser consciente que las entidades negativas, pondrán todos sus medios para que vuelvas al redil, no debes caer en las redes del ego ya que es posible que te hagan creer que eres elegido y no es así. Todo esto llevará consigo una crisis en el que tendrás que someter todos tus esquemas a reflexión, tirar muros de programación mental, creencias y refutabilidades que deberás tirar abajo, para poder avanzar.

‍

La cosecha de almas

Meditació en català

Fotografía: Pintura Francesc Blanchart

La atención plena es un súper poder

Fotografía: Pintura Marta Texidó

Viu seguint la teva pròpia brúixola

La saviesa ens ensenya que tot el que ens va succeint té un profund significat, moltes vegades no entenem exactament el perquè de les coses, però solament per ignorància pensarem que la vida funciona per casualitats.El que veiem avui no és per casualitat, sinó que és el resultat de què hem pensat, dit i recreat en el passat. 

Construïm el nostre particular "poder de l'ara". Pensem tots junts en la pau, no hi ha res més potent que la força de molt pensant el mateix, pau en el present, pau per a cada dia.

El rellotge ens marca totes les hores del dia que volem omplir a costa de no sentir-nos sols, i invertim molt temps davant del televisor, de vegades sense veure res. 

Oblidem-nos cada dia una estona del rellotge i connectem-nos amb la nostra brúixola interior, i meditem si estem en el camí que ens dirigeix al nostre destí.Invertim el nostre temps lliure a ajudar als altres, donar és rebre, i no hi ha res que ens aporti més a la vida que donar a la nostra família, als nostres amics, a qui ho necessita.Estem entrant en una època molt bona, en la que cada vegada hi ha més persones en tot el món que s'uneixen amb llaços invisibles, donant suport, optimisme, felicitat, ajuda i construint un món molt millor, amb missatges de pau, amor, harmonia. 

La llum existeix i la seva absència és la foscor.

No podem oblidar que som éssers espirituals i que podem decidir quina actitud prendre en la vida, tots tenim un enorme potencial positiu encara per descobrir. 

Els pensaments i sentiments positius ens ajudaran a afrontar qualsevol circumstància de la vida amb altra perspectiva.

Sorprèn-te cada dia de la bellesa del cel, del color de les flors, de la frescor de la brisa i de la generositat del sol i sent que ets part de la creació, observa que les coses més senzilles de la vida comencen a tenir sentit.

Fes cas de la teva brúixola interior, no falla mai.

Text i pintura: Marta Texidó i Font

El milagro más grande del mundo-Og Mandino

 

Fotografia: Pintura Marta Texidó

La bibliotecària del front

Primavera del 1938. Una jove auxiliar de la biblioteca popular de Canet de Mar viatja per primera vegada al front en el bibliobús, una biblioteca ambulant creada per portar llibres als combatents de l’Exèrcit de l’Est de la República i als ferits que es recuperaven en els hospitals de la rereguarda. El bibliobús va recórrer Catalunya de punta a punta, de la costa al Pirineu i sempre condicionat pels bombardeigs i els moviments de les tropes. Aquesta és l’aventura de l’Aurora Díaz-Plaja i també la de les seves companyes bibliotecàries, noies valentes de vint i pocs anys, compromeses amb el seu temps i la seva gent, per a qui la vocació professional estava per damunt dels perills de la guerra. En el temps del bibliobús germinarà la llavor de l’Aurora Díaz-Plaja, que esdevindrà després una pionera i referent inqüestionable del foment i la divulgació de la literatura infantil del nostre país.

Josep Miracle i Collmalivern

Josep Miracle i Collmalivern (Calella, 18 de juliol de 1959) és poeta. L'any 1994 va ser proclamat Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Muntanya de l'Agrupació Excursionista Icària, al Casino l'Aliança de Poblenou de Barcelona, en aconseguir els tres premis principals: l'Englantina d'or (1990), la Viola (1991) i la Flor Natural (1993). Actualment, Miracle és el secretari dels Jocs Florals de Calella i president de l'Associació Amics de la Poesia de Calella,[1] l'entitat que va recuperar l'any 1989 aquest certamen literari històric inaugurat el 1908,[2] i que des de llavors els celebra anualment.[3] El poeta maresmenc ha publicat diversos llibres de poesia entre els quals en destaca 'Amb llum pròpia', un recull dels seus poemes editat amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari.[4] Els Jocs Florals de la Ginesta d'Or del Rosselló celebrats l'any 2008 van distingir Josep Miracle com a guanyador del premi Albera amb el seu poema 'Passeig per l'arbreda'.[5] L'any 2014, amb el seu treball 'Com una fulla d'arbre', va rebre el primer premi en la categoria d'adults en l'onzena edició del concurs de Poesia Francesc Blancher.[6] El mateix any es va proclamar guanyador del Certamen Poètic sobre Música i Cant Coral d'Igualada amb el poema 'Partitura íntima'.[7] També ha estat el guanyador (ex aequo) en la categoria individual del Premi Ciutat de Calella 2015.[8] El 2024, Josep Miracle va ser distingit amb l'Englantina d'Or per la seva obra 'Llegenda i memòria' en els 46ns Jocs Florals de la tardor, celebrats al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 2025 va obtenir la Viola en els mateixos Jocs amb el seu díptic de sonets 'La veu del temps'. https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Miracle_i_Collmalivern

Sentiments

Miro de distreure el pensament en coses que no siguin de tu. Per això miro de pensar en les grans paraules que algú ha dit alguna vegada en algun poema d'algun llibre, que és com si formés part d'algun òrgan important del propi cos. Com si fos la llar del meu cor. Jo ja sé que tinc la sort de saber on són les grans paraules. Jo puc trobar-ne - ara que les necessito - per sobreviure. Són les paraules que toquen la fondària de la terra d'on sóc. Són les paraules de Vinyoli que travessen l'angoixa i em porten al retrobament de la pròpia maduresa.

Marc Freixas, 15 juny 2022

Dietari del meu caos poètic

-- llibre inèdit -

‍

Fotografia: Pintura Marta Texidó

Les meves arrels

Fotografia: Pintura Marta Texidó

El placebo eres tú de Joe Dispenza

“El placebo eres tú es un auténtico manual de instrucciones para provocar milagros en tu cuerpo, en tu salud y en tu vida.” Christiane Northrup La mente posee unas capacidades asombrosas. No solo es capaz de transformar la experiencia sino también de influir en la materia: tomando el control del pensamiento y las emociones podemos reprogramar nuestras células; poseemos la maquinaria biológica y neurológica necesaria para hacerlo. Esta es la premisa del nuevo libro de Joe Dispenza, el científico que saltó a la fama con el impactante documental ¿Y tú que sabes?. Un placebo es una sustancia sin ningún poder farmacológico que, sin embargo, provoca un efecto positivo en el paciente. ¿Qué pasaría, pregunta Joe Dispenza, si las personas creyeran en sí mismas en vez de confiar en algo externo? Apoyándose en los últimos hallazgos científicos, Dispenza nos ofrece infinidad de ejemplos de las posibilidades de la mente para provocar cambios. Lo que es aún más interesante: nos enseña a utilizar la denominada “ciencia de la transformación” para ejercer nuestra capacidad innata de creación en nuestro cuerpo... y en nuestra vida.

‍

Fotografia: Joe Dispenza-Marta Texidó

‍

Les lletres a la meva vida

Fascinada per l'olor del paper

Jo vaig néixer en una petita impremta en el barri del Coll de Barcelona, al carrer Mora la Nova, 9. En allà, enquadernaven molts llibres i revistes. I molts anys abans les famoses etiquetes engomades "rodixeta" que va crear el meu avi en Ramon Texidó.
En Ramon Texidó encara és recordat per la seva bondat amb els seus treballadors i a més tenia un gran sentit de l'humor.
No vaig tenir la sort de conèixe'l, ja que va morir uns mesos abans del meu naixement. Vaig ser la tercera nena i per molt poc no em posen de nom Ramona, a Deu gràcies, per allò de la "Ramona Petxugona".

El meu pare ens passejava per l´impremta amb el "toro" i amb els meus germans moltes vegades jugàvem amb muntanyes de retalls de paper sobrant. Sempre m´he sentit fascinada per l´olor del paper, de la cola, i dels llibres, que m´han acompanyat sempre d´una manera o altra.

A la part de dalt de l´impremta teníem la casa, la que sempre hem anomenat "la casa vella" amb certa nostàlgia de temps molt feliços.

Hi havia un antic piano que el meu pare tocava amb emoció, sortosament la música i les lletres ens van acompanyar des de ben petits.

Per això, sento ara que el meu camí va en una nova direcció i que mai és tard per ser el que havia de ser... Editora de The Secret la revista-Edicions.

Marta Texidó

El Viatge interior-Joan Tuset

El Viatge interior

Hi ha un viatge cap a un món interior. Un camí que no és físic. És un despertar interior, ja que s'ha de mirar cap a dins d'un mateix. Qui mira cap a fora somia, el que mira cap a dins desperta.

Aquest viatge el fem sols i cal estar atents per adonar-nos del que sentim. El silenci i el buit ens transporten a llocs invisibles, a les silencioses aigües interiors, on viurem diverses transformacions i arribarem a la caiguda de les màscares, deixant de banda les coses supèrflues i finalment, a l'alliberament, la plenitud de l'esperit i a trobar-nos a nosaltres mateixos.

‍

El Viaje interior

Hay un viaje hacia un mundo interior. Un camino que no es físico. Es un despertar interior, ya que hay que mirar hacia dentro de uno mismo. Quien mira hacia fuera sueña, el que mira hacia adentro despierta.

Este viaje lo hacemos solos y hay que estar atentos para darnos cuenta de lo que sentimos. El silencio y el vacío nos transportan a lugares invisibles, a las silenciosas aguas interiores, donde viviremos diversas transformaciones y llegaremos a la caída de las máscaras, dejando a un lado las cosas superfluas y finalmente, a la liberación, la plenitud del espíritu y a encontrarnos a nosotros mismos.

Le voyage intérieur

Il y a un voyage vers un monde intérieur. Un chemin qui n'est pas physique. C’est un éveil intérieur, puisqu’il faut regarder à l’intérieur de soi. Qui regarde à l'extérieur rêve, qui regarde à l'intérieur s'éveille.

Nous faisons ce voyage seul et nous devons être attentifs pour réaliser ce que nous ressentons. Le silence et le vide nous transportent vers des lieux invisibles, vers les eaux intérieures silencieuses, où nous connaîtrons diverses transformations et parviendrons à la chute des masques, laissant de côté les choses superflues et enfin, à la libération, à la plénitude de l'esprit et à nous retrouver nous-mêmes.

The inner journey

There is a journey to the inner world. A path that is not physical. It’s an inner awakening, since you have to look inside yourself. Who looks outside dreams; who looks inside awakes.

We are on this journey alone, and we must be attentive to realize what we are feeling. The silence and emptiness transport us to invisible places, to silent inner waters, where we will experience various transformations and achieve the fall of masks, leaving aside superfluous things, and finally, liberation, the fullness of spirit, and finding ourselves.

Joan Tuset

https://www.joantuset.com/

‍

‍

El sentiment de culpa

Quan una persona realitza una acció que transgredeix una norma, apareix una senyal d'avís. Aquesta senyal la percebem com una sensació de dolor, inquietut, que és el que s'anomena: sentiment de culpa.

El sentiment de culpa, és en la seva essènica, necessari i útil donat que ajuda a corregir i ens evita problemes més grans. La funicó principal d'aquest component és a llarg termini, disminuir el patiment i no augmentar-lo.

ADONAR-NOS

Quan aprenem a escoltar i utilitzar la senyal adeqüadament, reestablim l'equilibri perdut i això redunda en benefici de tots.
En canvi, quan no aprenem a escoltar aquesta senyal, patim molt i no resolem res. Per tant per comprendre el problema de la culpa és important aprendre a distingir entre un bon i un mal aprofitament d'aquesta senyal

ALGUNES ORIENTACIONS PER ELIMINAR LA CULPA

- Tenir en compte el que s'està perdent per culpa de viure en el passat, intentar entrenar la consciència en l'aquí i ara.
- Fer front als problemes
- Buscar en l'interior la pròpia aprovació: sense esperar que els demés estiguin d'acord amb les nostres decisions personals.
- Anotar (quadern, agenda) les ocasions en les que t'has sentit culpable: quin va ser el motiu, quan ha passat i amb qui. D'aquesta manera podràs conèixer la teva zona de sensibilitat i analitzar-la bé.
- Reconsiderar el teu sistema de valors: distingir-los entre aquells que han sigut imposats i els que realment acceptes. Aprèn a viure segons el teu pròpi codi ètic, en conseqüència et sentiràs millor i no hauràs de fingir ni transgredir.

Raquel Casellas

Fotografia: Pintura Marta Texidó