Porto posat el vestit fosc, el de tots els anys i les sabates de pell ben llustrades com li agrada al meu pare. Mentre m'estic fent amb poca traça el nus de la corbata enfront del mirall, passo revista al dia que tinc per davant.
Avui ens reunirem la família immediata, pares, germans i fills, serem dotze.
Jo sóc el menor dels tres germans, tinc 36 anys i visc en parella.
Com cada any arribaré el primer a casa dels pares que esperen aquest dia amb més il·lusió que els seus néts.
D'aquest any no passa, he de contar el meu secret a la família.
Els meus pares viuen en un edifici antic del barri del Raval de Barcelona, el mateix que tots els fills vam compartir amb l'àvia, morta l'any passat, fins que un a un ens vam anar independitzant.
Per a la meva tranquil·litat aparcaré la moto en la Ronda de Sant Pau i després caminaré uns tres-cents metres observant uns carrers on vaig jugar quan era nen però en els que ara no em sento identificat. Els carrers continuen sent foscos i fent mala olor, com abans, però els comerços que jo coneixia ja no existeixen, ara estan ocupats per persones provinents de l'última immigració a la qual s'han afegit personatges de dubtosa reputació. Els veïns diuen que ja no és igual que abans però segueix sent el seu barri, i els que vam marxar i venim de tant en tant observem massa canvis i considerem que ja no és el nostre.
Pujaré els quatre pisos per una escala estreta, fosca i extremadament vertical, amb un petit buit central que no permet instal·lar-hi l’ascensor. Arribaré bufant i premeré el timbre que sonarà amb un ding dong que em transportarà a la meva infantesa.
M'obrirà el pare que em rebrà amb una abraçada, em dirà que s'alegra de veure'm i que vagi a fer-li un petó a la mare, que estarà a la cuina.
Caminaré pel passadís fosc, llarg i estret amb tres portes al costat esquerre, que de petit em feia por i el passava corrent, i en arribar al menjador, al costat de la sortida a la galeria veuré la porta de la cuina tancada.
L'obriré i trobaré a la meva mare enfeinada però feliç taral·larejant una cançó i embolicada pels bafs de l'olla i la cassola que porten hores al fogó. En veure que m'he vestit elegant es netejarà les mans amb el drap de cuina i em farà un petó i una abraçada com feia quan de petit arribava del col·legi, se li humitejaran els ulls i em farà sortir amb l'excusa que se li tira el temps damunt.
Al menjador trobaré al pare preparant la taula, jo m'oferiré a ajudar-lo, mentre de reüll observaré a la saleta l'arbre de Nadal adornat amb boles, garlandes i llums de colors parpellejant, el mateix de cada any. Al seu costat el sofà estarà cobert de regals embolicats amb paper de colors on col·locaré la Nespresso que els regalo enguany.
Ell ja haurà allargat la taula i col·locat les estovalles dels dies de festa, de color granat, molt elegant, sobre el qual col·locarem els dotze plats de porcellana blanca antiga, la coberteria de plata que els vaig regalar el dia del seu vint-i-cinc aniversari de noces i la cristalleria, regal del meu germà petit de quan va cobrar la seva primera paga doble.
A un costat de la taula, envoltada per sis cadires a joc i 6 cadires plegables, continuarà el moble modular amb la seva vitrina i moble bar que es van comprar el dia que ell es va jubilar, substituint l'antic armari de rebost que els va comprar l'àvia quan es van casar.
L'antiga làmpada del tipus aranya il·luminarà el menjador amb la seva llum especial mescla del color blanc de les tulipes i el tornassol procedent de les llàgrimes penjants en ser travessades per la llum.
De seguida arribaran els meus germans amb els seus fills omplint el pis d'alegria, els petits res més entrar correran pel passadís per a veure els regals que han deixat els Reis Mags però es resistiran de tocar-los perquè saben que aquesta és una tasca que toca fer als avis.
La meva mare sortirà aviat de la cuina, amb la feina feta, i es tancarà a la seva habitació d'on sortirà vestida amb un vestit de festa. Els nens saltaran d'alegria perquè saben que és llavors quan ella i papà lliuraran els regals un a un, començant pels més petits. La casa s'il·luminarà amb expressions de sorpresa tant per part dels petits com dels majors i a continuació ens asseurem en la taula i mamà portarà el menjar.
Com sempre, de primer farà escudella de Nadal, diu que cal menjar-la amb la família al complet i això només passa el dia de Reyes que és quan els tres germans podem coincidir. Seguirà un fricandó com només ella sap preparar, amb hores de cocció en la cassola tradicional, després arribaran les postres amb torrons i el tradicional tortell de reis que amagarà dues sorpreses, un rei mag en miniatura i una fava que donarà lloc a bromes perquè la tradició diu que a qui li toca ha de pagar el tortell.
Amb tot ja serà mitja tarda, els petits recitaran els versos de Nadal i passaran el platet per a rebre el seu “aguinaldo” i després molt satisfets ens cantaran nadales al que ens sumarem els majors tornant a la nostra infantesa. Amb una mica de sort i la complicitat dels vapors etílics és possible que el pare s'atreveixi a cantar un ària de Puccini acompanyant-se amb el seu antic acordió, davant la mirada tendra de la mare i els somriures dels seus néts, o potser un tango trist i melancòlic de la seva enyorada Argentina que ens farà plorar.
Com cada any, al vespre, ens acomiadarem comprometent-nos davant dels nostres pares a reunir-nos més sovint, sabent l'improbable que és que això ocorri.
La meva mare em farà dos petons i em recordarà que el dijous hi ha paella i m'esperen com cada setmana.
A la fi he aconseguit fer-me el nus de la corbata i noto que la camisa m'estreny. Demà aniré al gimnàs i tornaré a la vida normal.
Quan torni en Marcel em preguntarà si enguany els ho he explicat...
...M’esperaré a dijous, no sigui que els fastiguegi la festa.
RAÜL RIATÓS I PEIX
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada