Vic-La ciutat dels sants

Creu-me amic no hi ha res com la plana de Vic" Fa molts anys vaig tenir la sort de visitar la ciutat de Vic amb el meu avi, sempre enamorat de la seva ciutat natal, malgrat haver viscut pràcticament tota la seva vida a Barcelona;La ciutat de Vic es mereix ser visitada doncs té un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya. El centre del nucli antic és la plaça del Mercadal o plaça Major, que destaca diversos edificis modernistes, arcades i torres. els monuments més importants son:La Catedral de Vic i El Temple romà. L'any 1900 Josep Maria Sert rep l'encàrrec per decorar la catedral neoclàssica de Sant Pere de Vic, que serà la seva gran obra i la realització el portarà la major part de la seva vida. Per a aquest projecte Sert va concebre una decoració que, sortint de darrere de l'altar major, es desenvoluparia per tota la catedral, amb una temàtica que podria definir-se com d'exaltació triomfal de l'Església. Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. L;a molt antiga església de santa Maria fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou consagrada quaranta anys més tard pel bisbe Pere de Redorta. Hom l'aterrà el 1787 per fer espai per a la nova catedral. El germà del meu avi en Josep Font i Palmarola es considerat com un dels vigatans més il.lustres per la seva aportació al mon de la música i la cultura.Josep Font i Palmarola -en ocasions citat incorrectament Palmerola- (Vic, 28 de maig del 1898 -- Barcelona, 27 d'agost del 1960) va ser pianista, compositor i pegagog musical.Va estudiar al conservatori de música de Vic amb Joan Baptista Espadaler i Colomer. Es dedicà a la composició i a l'ensenyament musical. Fundà i dirigí el Cuadro Juvenil de Arte (1943-1945), fou fundador i director de l'Orquestra Franz Schubert (1935-1936, 1952-1960; posteriorment se'n va fer càrrec en Joaquim Giró) i del Trio Schubert (1946-1949, amb Lluís Chalaux i Juan José Chalaux), i dirigí la Banda de la Creu Roja de Barcelona (1955-1960). Va ser sots-director del Gran Teatre del Liceu (?-1960). Col·laborà en revistes d'arreu (com Enllà i Llum: Butlletí del Casal Català de Ciutat de Mallorca en els anys 30, Rumbo i Centro Cultural de la Cruz Roja Española en els anys 40). També ensenyà música en diverses institucions educatives, com les "Escoles Guimerà". Aplegà una col·lecció d'instruments i documents musicals, i tenia una especialització en la confecció de cilindres per a caixetes de música, que feia per encàrrec d'empreses suïsses. Escriví més de 80 sardanes (moltes de les quals per a orquestra), cançons, ballables, obres de teatre i quasi tres-cents temes per a goigs, però una part d'aquest material es perdé durant la guerra civil espanyola. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya, i els instruments que aplegà formen part del Fons Font Palmerola - Currius del Museu de la Música de Barcelona.