i m’he girat per trobar-te de cara,
encara, on ja no et veig.
I tot és fosc, sec i salvatge,
una arrel que mor de set,
feréstega terra on es clava.
He dormit dins un forat
sense moure’m, per si et despertava,
i ploraves, ara que ja no et veig.
I tot és fred, tort i mal fet,
Marina Antúnez

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada