Com m'afecta el que diuen de mi?

Vivim envoltats de veus. I entre el seu so, és fàcil perdre el fil de la nostra i acabar mirant-nos a través dels ulls dels altres. Tot i així, de vegades sintonitzem amb veus - opinions - que ens sorprenen. Que fan que ens mirem amb una admiració que havíem oblidat: que mai no ens hem permès sentir cap a nosaltres. I aquestes paraules, són elixir per a l'Ànima. Un tresor que cal guardar dins la capseta de les coses bones, quan cal retrobar la pau... i la confiança. Ara farà un any, vaig tenir l'immens plaer de celebrar el meu aniversari amb un concert al Pou de Llum de Manresa. 29 de juliol del 2025. La Seu als nostres peus, banyada per la llum del crepuscle. Els editors de la revista local El Pou de la Gallina s'havien barrejat entre el públic, per immortalitzar en un article, la màgia efímera d'aquell concert inoblidable: El dia que la jove cantautora feia anys i al punt que el sol començava a esbiaixar-se darrere l’horitzó. Un escenari ideal perquè Shanti presentés el seu darrer treball discogràfic, On comença el camí, un camí vital i artístic de llarg recorregut, en què s’alternen diversos estils –del folk al rock, passant pel pop, el soul i fins el rap– i se succeeixen els missatges. Perquè en les seves cançons tan importants són les lletres com la melodia, el ritme, la veu, la dicció, l’expressió i el moviment del cos. Són cançons que ens parlen d’abraçades que aturen el temps i ens fan tocar el cel, de vides estroncades abans de néixer, de la reivindicació de la memòria i la necessitat de combatre el pas del temps amb més vida, d’esbandir la por i atrevir-te a ser qui ets, de l’herba fresca sota l’asfalt, de la tendresa contra la duresa cruel del món, de la fusió amb la terra, amb la gent que estimes... La seva divisa és ser feliç –així mateix ho proclama obertament en una cançó: He decidit ser feliç– i ser-ho en companyia del proïsme, perquè “la felicitat només és plena quan es comparteix”. Una felicitat que, com la vida, la bellesa, el país i la justícia, cal construir dia a dia amb la complicitat de “les persones vitamina, les persones arrel, les persones llum”, tres qualificatius que defineixen la personalitat i l’obra de qui els reivindica. Un vespre tan màgic com una cuca de llum al fons del pou d’una nit d’estiu. Encara avui, m'emociona llegir aquest text. Hi torno de tant en tant, quan la moral cau, quan les inseguretats s'escolen entre els pensaments del dia a dia. I em recordo qui sóc quan deixo de buscar la validació constant dels altres. És cert que no podem viure pendents del que els altres pensen de nosaltres. Però tampoc cal ignorar totes les seves veus. De vegades, hi ha persones que ens veuen amb una claredat que nosaltres mateixos hem perdut. I ens recorden una llum que continua essent allà, encara que nosaltres, per un instant, l'hàgim deixat de veure. Per si ho dubtes... ara mateix, brilles intensament. Gràcies per ser-hi. Sempre. Marta Shanti https://www.martashanti.com